CA L’ARENAS. EL CATÀLEG.

Porto uns dies empantanegat fins a dalt del tot , amb importants quantitats d’enrenou laboral, professional, familiar etc , sense cap fet d’importància vital però amb entrebancs constants el que ha fet que , com rarament passa , hagi estat deu dies sense acostar-me per aquest blog. I com que a més han passat coses que cal remarcar, serà qüestió d’anar posant fil a l’agulla i retomar el pols de l’actualitat.

Potser la més important ha estat la presentació del catàleg de la temporada de Ca l’Arenas: “Art a Mataró 1942-1958, els anys de la represa”. Un catàleg que s’ha de qualificar com esplèndid i per el que cal felicitar com s’escau a tots aquells que hi ha pres part, amb èmfasi especial al comissari Mitrani que aquí sí ha complert amb escreix i a Jordi Cuyàs que ha realitzat un disseny molt acurat i amb gran elegància ,  al nivell que és en ell habitual , que afavoreix la lectura i la mirada.

Un catàleg de dues-centes planes que consta de dues parts clarament definides: la corresponent a l’apartat expositiu i la corresponent a l’apartat pròpiament històric.

Un apartat expositiu en el que  a més de repetir els escrits presents en els diversos opuscles que es lliuraven a cada exposició estan reproduïdes totes les obres que han conformat la temporada tant en el que pertoca a les mostres temporals com a les obres de l’exposició mare , en aquest cas amb la corresponent fitxa explicativa de cadascuna d’elles.  Un resum que permet fer oportú anàlisi del nivell i importància de l’obra exposada, alhora que ens permet fer una mirada global impossible de fer en la fragmentació expositiva.

Però la part veritablement important està en els escrits documentals que per primera vegada donen pas a una bibliografia en la que es pot ensumar la realitat de la vida artística mataronina d’aquell temps.

Un apartat documental que també es divideix en dos parts. Per una part el comissari Mitrani ens presenta la seva mirada d’aquells temps alhora que per l’altre és fa repàs cronològic a les exposicions celebrades a Mataró que en aquells moments quedaven reduïdes als espais del Museu i de la Biblioteca Popular. Un llistat exhaustiu que ens permet veure qui era qui en l’àmbit artístic local mitjançant les seves presències expositives.

En el que pertoca a l’escrit de Mitrani , aquest ens ofereix una mirada historiogràfica fonamentada essencialment en la premsa escrita i es nota ja que essent certament complert , el seu desconeixement dels àmbits artístics de la ciutat i els propis artistes la converteix en asèptica i no aconsegueix mostrar de manera viva el batec creatiu, alhora que existeixen alguns elements d’apreciació personal que poden ser molt discutibles. Malgrat això, repeteixo és un escrit molt interessant que ens permet endinsar-nos per una història sense documentació bibliogràfica alguna.

Un escrit en el que per el que a mi pertoca m’emociona, ja que en ell apareix la figura del meu pare , Pere Pascual i Clopés “PIC”, una figura que mai he entès que no aparegués en cap moment en l’exposició duta a terme. Certament les òbvies venjances personals de pringadillos amb poder no aguanten mai la força de la veritat dels fets.

Però , sense voler afegir aigua al vi de la importància del catàleg , aquest demostra encara més l’erroni del plantejament de l’exposició. Una exposició que segons s’explicà en la prèvia havia de servir per entendre Mataró , els seus artistes i l’art del moment, i no ha estat així. Aquesta exposició traient els molt escassos apunts locals podria haver estat exposada en qualsevol indret. I la personalització localista ha estat minsa. Mal triada i amb errades de moment, temps i època.

S’ha perdut així l’ocasió de recuperar per a les noves generacions noms com els de Miquel Massot, Lluís i Oriol Muntané, Zaragoza, Boix, Torres Bachs, Ayné, Solà i altres , que sense ser artistes de primer nivell si van assolir el seu reconeixement local i han de ser reivindicats en l’àmbit propi, tasca que sens dubte és responsabilitat del Museu local. Però tots sabem el desconeixement i l’al·lèrgia absoluta dels seus ineptes dirigents envers tot allò que porti el qualificatiu de plàstica i més encara si afegeix el sentit de proximitat.

Ara , recomanant una vegada més que es facin a mans aquest catàleg  que obligatòriament ha d’estar en la llibreria de tot afeccionat a l’art de Mataró, a esperar el que ens depararà el següent capítol. Una segona fase de la que res s’ha fet públic encara que un ocellet ens hagi dit que Pilar Parcerisas en serà la comissaria.

Una segona fase que no s’inaugurarà fins el proper novembre, el que vol dir que Ca l’Arenas romandrà tancat durant tot el mes de novembre. Sort que l’exposició està prevista des de fa més d’un any, el que fa incomprensible aquest desmesurat retard que faria rodar caps en qualsevol lloc on existís un manaire amb criteri de responsabilitat. Però com que a Cultura no hi és , així anem.

Esperem al menys que l’espera pagui la pena.