D’entre les moltes definicions que
s’empren per a la paraula “art” un sempre s’ha quedat amb dues d’elles que han
esdevingut com de capçalera. Una, més essencial si es vol, que l’equipara amb
el concepte de vida i l’altra més espiritual que el considera com el transmissor
de les emocions més internes de l’autor.
En Pere-Màrtir Brasó, que ara exposa a
la Casa Gòtica d’Argentona una excel·lent mostra que presenta sota el títol de
“Currículum”, és un d’aquells autors que assolint ambdues definicions intenta
anar més enllà defugint que el seu art pugui ser considerat tan sols sota uns
plantejaments estètics i plàstics i intentant recuperar el caràcter social de
la pintura com element que serveix per preguntar i preguntar-se.
Així, llunyans els temps en que l’autor
es movia de manera plaent, per a ell i per a l’espectador, en una àgil
plasmació dels seus viatges en que les solituds dels deserts , ja fossin els
càlids d’Àfrica com els freds d’illes nòrdiques com Islàndia, en Pere M. Brasó
ha intentat cercar en cadascuna de les seves mostres un element de reflexió
compartit en la contemporaneïtat del temps i el moment. Així l’ecologia, el
conflicte entre Israel i Palestina , els nous ídols, la malaltia ..., han estat
protagonistes d’una reflexió plàstica sense cridòria però enormement incisiva i
sensible. Unes condicions que ara repeteix en aquesta ocasió abordant un
“esser” tan cabdal com és el “currículum”.
Un, deia en la presentació de la mostra
, - un acte que va ser per a mi un veritable plaer artístic i un honor en
l’amistat -, que el currículum i l’art cada vegada s’assemblen més. És així ja
que ambdós ens parlen de veritats però es disfressen en l’artifici , intentant
millorar-la. Justament és això el que fa l’autor en aquesta ocasió, ens llença
amb força la reflexió del fet alhora que intenta millorar-lo mitjançant una
estètica en aparença suau però d’alta càrrega interior que obliga a la
reflexió.
Presideix la mostra el propi currículum
vital. Al darrera d’una tela , en el seu bastidor es dipositen la corbata d’executiu
de banca ( la seva antiga professió) , una roba amb un escrit al voltant de l’amor,
un dibuix de caire eròtic sexual i un altre en reflexió a la mort. Tot ell
presidit en la part superior per una brotxa de pintor. Síntesi absoluta en una
obra de pura poètica visual que un acosta més a les obres objecte que no pas a
l’univers brossià com diuen alguns.
Partint d’aquest eix, en l’espai es
dispersen les més diverses puntualitzacions del concepte “currículum” amb
detalls puntuals plenament escaients que reforcen el missatge: El pes del mateix;
els egos que compota ; l’afegitó visual de la fotografia ; l’obligatòria pèrdua
dels sentits vitals, convertit en un ser que perd la personalitat pròpia; l’ample
llistat de personatges / pensadors / artistes que han generat el pensament
personal, ...
Tot per anar confegint un teixit en
tela sensible en la que l’especialitat capacitat creativa de l’autor, ben
amanida amb les corresponents gotes de misteri, ironia, cinisme , mala llet , i
molt amor al concepte creatiu i a l’ofici de pintor, generen una especial
campana sensitiva en la que tots quedem sotmesos a la necessitat de sentir-nos
obligats a una reflexió que va més enllà del plàstic per assolir el sentit
humanístic, aquest que es fa pregó, des de sempre , en totes i cadascunes de
les seves manifestacions.
Currículum és un exposició en aparença
petita però immensament rica en densitat artística i capacitat de reflexió. Una
exposició en la que cal deixar-se anar i subjugar per els seus missatges que
ens permetran sortir-ne alhora més rics en l’artístic i el que és millor, més
complerts en la nostra ànima.
Una magnífica exposició que cal
aconsellar en plenitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada