Espai d'Art . Jean-Jacques Guéron i Vladimir Yankilevsky

Jean-Jacques Guéron i Vladimir Yankilevsky

Feia poc que els ajuntaments democràtics havien iniciat el seu caminar quan a Cultura, que es trobava a l’edifici de can Xammar , destruït ja fa molts anys, i amb Anna Comas com a regidora, que en Bis Lligonya que donava cursos de formació audiovisual va decidir fer un programa pilot en un projecte de televisió local a imatge de tele Cardedeu, la pionera del sector.

En aquells moments per la ciutat i comarca hi havia algunes teles anomenades “pirates” que emetien pel·lícules d’actualitat els cap de setmana amb una sorprenent audiència. En Bis tenia clar que aquest no era el camí a seguir, ell pretenia establir una televisió local de proximitat en la que fer-se ressò de tot el que succeïa a la ciutat , documentar-ho, i donar veu als seus protagonistes. Una televisió amplia, variada i plural, és a dir , ni més ni menys el que al final va ser Televisió de Mataró.

Com inici de la història es va preparar un programa pilot de caire cultural en el que per circumstàncies tan puerils com el fet de que un vivia a Argentona i havia d’agafar el darrer autobús, en el moment de l’enregistrament un va acabar essent la primera cara que aparegué en pantalla juntament amb la

Mª José Recoder. I ho vaig fer amb americana blanca , camisa de quadrets blaus i corbata blava. Una americana que va esdevenir mítica en la història de la

televisió local.

Vaig parlar com no d’art, i no s’ho podran creure però ja hi va haver una primera rebolcada amb el Museu. Apareixien les portes del Museu tancades i en off s’escoltava: “El Museu de Mataró, com sempre amb les portes tancades a l’art local”. Han passat més de trenta anys i lamentablement les coses segueixen absolutament igual, si no pitjor.

Regularitzada la programació l’art va ser protagonista des dels seus començaments. Primer amb “Artifici” un programa amb Pilar Bonet ,- sí, han llegit bé-, que durà molt poc per unes malaurades circumstàncies que van comportar la negativa del col·lectiu de treballadors de la tele de treballar amb Bonet. Va seguir a Barra Lliure per independitzar-se definitivament amb Espai d’Art un programa de periodicitat setmanal durant molts anys i quinzenal desprès, recuperat a m1tv en les darrers temporades amb 80 programes en els que no s’ha repetit cap entrevistat amb l’excepció de Ramon  Manent encara que en dos papers diferents , en un com fotògraf i en l’altre com a membre de la Fundació Iluro.

Sempre doncs he estat vinculat mitjançant un espai d'art quedurant més de 30 anys , amb dos petits interludis d'una temporada per impossibilitat professional, ha portat l'actualitat artística de la ciutat , ha ofert la veu als artistes i ha ensenyat les imatges de quasi la totalitat d'exposicions que s'han celebrat a Mataró i rodalies, conformant així un visual arxiu històric expositiu del que pocs indrets poden disposar.

Ara ha arribat l'hora de dir adéu. Rien ne va plus. És moment d'anar tancant portes i històries pensant que potser altres s'obriran i ves a saber si alguna de les idees que bullen pel cap esdevindran algun dia realitat visual.I en aquest moment sols em queda dir de manera ben forta i alta aquella frase que he repetit tantes vegades en acabar el programa.: "Gràcies per haver-nos fet confiança". Vull que sapigueu que estic en deute etern amb vosaltres i amb l'art per el molt que m'heu donat.

Gràcies de nou i més per el petit obsequi querepresenta acabar amb una cirereta com és l'entrevista amb Jean Jacques Guéron i Vladimir Yankilevski. 

Obriu els ulls i obriu l'ànima ens diu l'artista rus. És un bon consell. Obriu-los i gaudiu sempre de l'art.

Us trobaré a faltar.

(clickant damunt de l'enllaç amb el nom dels protagonistes podreu accedir al programa)