No puc negar que tenia desig d’aquesta
píndola expositiva al voltant de les galeries d’art de Mataró de la segona part
dels setanta. En tenia ja que confiava en que Rosa Vila , persona saberuda i
que va viure en primera persona aquells temps, en faria adequat anàlisi que
permetria resituar la situació errònia que la pròpia Ca l’Arenas havia gestat amb el munt d’errades que apareixen en l’exposició general del primer pis, però
el cert és que la decepció ha estat absoluta. Ni existeix correcció d’errades ,
ni existeixen dades pròpiament dites, i la teoria en que s’estructura la
reflexió és més que discutible, per a no dir
errònia, i a més els detalls visuals son d’una pobresa màxima i no
responen en res a la realitat del moment.
I caldrà anar a pams. Sorprèn de
per se el que s’exposa en el petit dormitori. Tot ho presideix una
fotografia de la Cripta , una galeria de
molt curta durada , sols una temporada, i amb un mínima transcendència en la
ciutat. Cert és que la foto és agraïda , però donar-li protagonisme en comptes
de Tertre , veritable pal de paller del moviment expositiu local, és no sols un
insult a la realitat ans també a la intel·ligència.
Al seu costat apareixen un seguit
de cartells emmarcats , la majoria de Tertre , un parell d’invitacions de l’Abast
, i una de la sala Fuset, el que evidentment és una més que errònia
representació. En primer lloc per el fet de que Tertre va destacar per unes
serigrafies de mida cartell i altres de mida més reduïda, amb les que s'obsequiava
a tothom i de les que Mataró en va farcit, i eren d’obligada exposició. En
segon lloc per el fet de que el que es mostra de la Fuset no correspon a un acte
per ell organitzat i sí a una festa del
col·lectiu d’artistes que cal explicar en el seu continent i contingut, i en
tercer lloc per el fet de que les convidades a l’Abast no corresponen ni de bon
tros a la línia habitual de la galeria. Una tria per tant absolutament
desafortunada i poc realista, per no dir gens representativa.
I en tercer lloc per el fet de l’absència
absoluta de dades ( és imprescindible un llistat de les galeries del moment) i
l’establiment d’una teoria difícilment defensable , per a no dir d’impossible defensa, ja que a
Mataró sols va existir una galeria sorgida des del món de l’art que va ser l’Abast.
Fuset ho va ser des del camp del comerç de les antiguitats i Tertre va ser
concebuda en un sentit absoluta de la professionalitat , com queda clar en el
fet de la seva presència en l’associació de Galeries de Catalunya , en la que
Nico del Rio va ocupar càrrec directiu, en la presència, lamentablement
oblidada a ARCo en els anys 83 i següents, amb protagonisme de mataronins com
Perecoll, Pepe Novellas i Gabriel. O amb el fet de que tingués poulains ( Jordà,
Novellas, Salvadó).
Un desgavell complert que oblida a
noms com Anticus, la primera sala de Mataró de la mà del Sr. Recto, o el paper
del Nàutic, amb magnífiques exposicions que muntava Jaume Arenas, o el de les
instal·lacions bancàries (gran expo de Comabella al Mercantil de Manresa al
75), o el C.A.Layetania on va exposar el granat de l’art mataroní, o Studium 48
, negoci pur i dur que estrenà A. Boix, o...
En resum una falsa mirada a un
temps i un fer , absolutament essencial per entendre la realitat artística de
la ciutat. El trist és que com que hi ha catàleg això quedarà així i per a la
història quan tot és fals com un “duro” sevillano.
Però serveix d’alguna cosa
queixar-se?. Doncs ja us dic que no. Cultura de nou en les mans de Fernández a
qui poc l’importa fora de la popularitat que li reporta. Ara amb nova directora
, Glòria Brusati, arribada de rebot després de les remodelacions de cartipàs, i
a qui no és pressuposa interès cultural superior a Esther Merino que com tots
sabem era zero.
O sigui que apanyats estem. Però no
patim. Les coses poden , i aniran a
pitjor. L’alcalde de Mataró Esteva Terradas, ai perdó, David Bote, en
que estaria pensant, té un gran interès per la cultura i la plàstica.
Que content estic de pensar que
dissabte a La destil·leria realitzaré la meva darrera presentació a Mataró i
que en tornar de vacances, crítica del Sant Lluc i caputxeta i punt final.
Certament Mataró, o millor dit, el Govern de Mataró, mereix el menysteniment
dels seus artistes i de la gent de l’art per la seva menyspreable i fastigosa
postura envers el seu fer i la seva història.
L’esclat de les galeries a Mataró,
un altre espai de Ca l’Arenas que cal clausurar per no respondre en res a la
realitat històrica que un museu ha de presentar als seus ciutadans i als
afeccionats en general.
Una absoluta vergonya.
PS.- Per cert , ens hem quedat amb
el dubte de les sales Viladomat, Fuster i Alamos que consten en les dades de la
mostra general del primer pis. No seran pas, Moldumat, Fuset o Tertre?. Ah! i
que ningú oblidi que Tertre és la mateixa galeria que Tantra ( canvi de noms
per obligació legal per registre previ)
i l’Abast va ser inaugurat la temporada posterior a Tertre, dades totes elles
facilment comprovables i que haurien de ser rectificades.
Però no pateixin, no serà així. A
Cultura li interessa tant la plàstica i la realitat històrica com a mi aprendre
el llenguatge ancestral dels papues. O sigui, que ja saben. Com a mi, els toca plorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada