INICIS. BLANCA GIBERT

Totes les històries tenen uns inicis i aquests comencen quasi sempre com han de ser, és a dir incipients, dubitatius, a la recerca d’una veritat que sols el pas del temps i les passes errònies i encertades, aniran confegint. En l’art no tan sols no és menys ans crec que els inicis son encara més beceròlics i costeruts i sols el temps i els esforços comencen a donar pas a les veritables magnituds del creador.

La Destil·leria, aquest espai creatiu que amb tanta empenta dirigeix Agit Baqué, tenia clar que al menys una vegada a la temporada havia d’apostar per obrir les portes a aquells creadors que intentaven encaminar les seves passes per els camins de l’art, encara que aquesta aposta impliqués de manera obligada una baixada del nivell de l’exposat de manera habitual als seus espais. Ho ha fet ara , en aquest mes d’interludi abans del seu primer aniversari fent-nos avinents els paisatges minimalistes de Blanca Gibert.

Dic minimalistes ja que crec és la definició que més s’escau al seu fer. Per a ella la natura es redueix a un horitzó en el que diposita un únic element protagonista que esdevé l’eix del seu desplegament cromàtic en un estratificat rítmic sensitiu en el que vol dipositar emocions i bellesa.

Però està clar que generalment el n’aparença més senzill esdevé el més complex. La concreció, l’eliminació de l’anècdota sols és possible quan s’ha assumit de manera plena la complexitat. Si no és així esdevé una anècdota més, reduïda en aquest cas a un sentit purament estètic i llavors el resultat final s’escrostona i cau.

I això és el que succeeix a l’obra de Gibert presentada ara., que el concepte i la realització li ve grossa. I no ho dic sols per la mida ja que és evident que en les peces més reduïdes domina més els espais i l’equilibri dinàmic s’estableix amb més facilitat i fins i tot aconsegueix algun resultat veritablement notable. Però quan augmentem el focus el treball es dispersa, es per l’equilibri i el sentiment espiritual que vol pregonar l’autora s’esfilagarsa i decau de manera més que notable.

Una obra , i una exposició de dues clares i evidents lectures. Una, que sols amb el treball i els errors s’aconsegueixen resultats positius. I dos, que per poder solventar les errades s’han de fer evidents i per això falten apostes valentes com les de La destil·leria per donar oportunitat a la gent que comença de visualitzar uns errors que de ser sol·lucionats. poden donar força i to a uns nous i interessants artistes.