ÍNTIM ALBERT ALÍS

Albert Alís és a bon segur l’artista mataroní de caire figuratiu que més ha estirat la figuració per camins en els que l’anècdota s’esvaeix quasi fins desaparèixer per deixar sols l’essència pura de l’art. Aquest camí, llarg, costerut i fet passa a passa, havia arribat ja a límits com quedava ben clar amb les obres presentades a Tempus Fugit. Sols un petit detall relacionava la imatge mentre que la resta ja era pura abstracció essencial.

En arribar aquest límit, veritable extrem en el que una passa més i el salt de la figuració a l’abstracció esdevenia inevitable,crec que per l’artista era obligada la reflexió. Calia fer el pas, saltar i canviar del tot el registre pictòric, o potser el que calia és fer un pas enrere – o al costat com toca dir ara-, i reinventar-se de nou aprofitant de manera complerta tots els imputs rebuts en aquest camí?. I Albert Alís, que no hi ha cap mena de dubtes és artista d’arrel clarament figurativa, ha escollit la segona opció.

I aquí el tenim en aquest “Íntim” que ha presentat a La Destil·leria, en un retorn als orígens però amb el perfum intens del més darrer. Amb un element referencial com eix i pol d’atracció, en aquest cas generalment una cadira , Alís reconstrueix àmbits i ambients tan sols amb quatre tocs destrament traçats.

Equilibri, color, sensibilitat i poètica generen la nova figuració de l’autor que aprofitant-se de la seva destresa tècnica genera unes obres d’extrema musicalitat que son plaents als sentits i alhora amb la suficient qualitat com per deixar en segon terme l’evident deix comercial que aquesta pintura comporta. Un deix obligat tal i com deia el vell Picasso, “si els artistes no mengessin tots serien uns genis”.

Alís demostra fefaentment el seu nivell i la seva saviesa, però a un , allunyat ja de la crítica i per tant parlant tant sols en el concepte més personal, molt li plauria que aquest retorn millorat al seu fer de sempre no comportés l’oblit a aquella pintura agosarada a límits en la que figuració i abstracció es donaven la mà demostrant que en realitat no son elements contraris i sí capaços de generar un art generador de màxima sensibilitat per a gaudi de paladars exquisits.