ART PRINT RESIDENCE AL MÓN

Hi ha exposicions que honoren a qui les fa i a qui les acull. El cert és que no n’hi ha moltes. Curiosament a Mataró en coincideixen en aquests moments dues , la "Art Print Residence  al món" a l’Ateneu Fundació Iluro , de la que ara en parlarem, i la d’Art Brut a la Nau Gaudí de la mà del Consorci del Museu d’Art Contemporani de Mataró, de la que en parlarem en el següent post.

El món de l’art gràfic, de l’estampació, del gravat, i el definim així de diverses maneres per establir-lo de la manera més ample possible, és un camp respectat i valorat fins a límits insospitats per arreu del món. Lamentablement ni en el nostre país ni en la resta de l’estat mereix igual atenció a nivell d’un públic en general i sols son quatre art ferits que sí li saben donar el nivell i la vàlua que la qualitat del fer i la dels artistes mereix.

Un refús, el de l’art gràfic, que és difícil d’entendre. Allunyat en la prehistòria el sentit bibliòfil que semblaven mantenir , desmuntat el criteri del paper com element vulnerable amb el pas del temps i superats aquells moments dels anys seixanta/setanta en el que la multiplicitat de litografies , serigrafies i altra mena de reproduccions, fetes sense criteri en el qualitatiu i molt especialment en el quantitatiu, l’art de l’estampació permet  aconseguir obres d’alta qualitat que esdevenen úniques en la multiplicitat, i no és joc de paraules, i a més fer-ho a un nivell econòmic molt més a l’abast de moltes butxaques en una esplèndida relació qualitat / preu.

Ara a l’Ateneu Fundació Iluro, en Jordi Rosés i la Clàudia Lloret ens permeten endinsar-nos en l’ànima del seu taller “Art Print residence” que en el seu indret d’Arenys de Munt aplega de manera constant i permanent a una gran diversitat d’artistes  amb la més ample varietat de conceptes creatius i tècniques de desenvolupament per un costat i orígens i per tant idiosincràsia cultural per l’altre.

Més de 130 gravats pertanyents a 48 artistes provinents de 20 països composen el bigarrat conjunt  ara presentat. Un conjunt que esclata magnificent tant sols en entrar a la sala i fer-ne una mirada global, creant un pol d’atenció tal que fins i tot el poc afeccionat es sent atrapat per la cridòria artística del conjunt destrament estructurat malgrat les limitacions d’espai ( Una ampliació de planta hauria estat molt més escaient per donar l’aire que precisa la diversitat del presentat).

Un impuls que et fa acostar-se a l’obra presentada per deturar-se peça a peça i admirar , - sí, el qualificatiu és absolutament adient -, la potència creativa i la perfecció tècnica encara que per a molts , entre els que m’hi puc incloure , la gran diversitat de procediments a vegades et faci trontollar. Però com que la tècnica és tant sols mitjà, el pes específic de la vàlua del presentat arracona prevencions i converteix en un goig tota la passejada.

Si a més d’aqueta varietat conceptual i tècnica , hi podem afegir la varietat cultural que es descobreix en esbrinar la varietat de països de procedència que van d’Egipte a Nova Zelanda. d’Austràlia als Estats Units, del Japó a Sud-àfrica, de Taiwan a l’Equador, passant per la quasi totalitat d’Europa, el que comporta una manera de fer i de “mirar” ben diferent, haurem de convenir que la passejada per aquesta exposició esdevé lliçó magistral en el tècnic , l’artístic i el cultural, elements que rarament coincideixen en el global d’una exposició.

Una mostra d’obligada i repetida visita. Una mostra que hauria de visitar tot amant de l’art i de la que seria un greu error fer-ne significació i distinció personalitzada en alguns artistes i/o obres. Una distinció que cada visitant ja farà en raó a les seves personals preferències.

Una exposició que sense cap mena de dubtes podria realitzar-se en els millors espais expositius de qualsevol indret. Una exposició que demostra la magistral tasca de Clàudia Lloret i en Jordi Rosés, mestres en el més ample i correcta significat de la paraula, a qui no tan sols cal felicitar i aplaudir fins cansar-nos, ans també cal agrair que hagin tingut l’aquiescència de que sigui Mataró i no un altre indret el que aculli tan magnífica exposició.

Exposició impecable i impagable. Pecat mortal no visitar-la més d’una vegada.

Felicitats.

PS.- Veure aquesta mostra però ens produeix ferida dolorosa als amants de l’art de Mataró. En Jordi i la Clàudia eren els professors del taller de Gravat de Mataró depenent de Cultura, amb una tasca esplèndida. Al inici de l’anterior mandat municipal ja amb Quim Fernández de regidor de Cultura , la col·laboració es va estroncar amb l’excusa de quatre rals que penjaven en l’acord. El cert és però que el desig d’eliminar-lo era molt evident i així va ser i Mataró va perdre miserablement un gran taller amb un magisteri difícil d’igualar.

Com tantes coses de Cultura en el que pertoca a les arts plàstiques tan lamentable com vergonyós.

(Les fotografies d'aquest post han estat extretes del fb d'Art Print Residence)