SALVEM AL REGIDOR FERNÁNDEZ

S’han acabat les festes de Les Santes, i diuen els santeros que han anat la mar de bé. Tots sabem que l’únic examen al que està sotmés el departament municipal de Cultura és la festa major local. Si va be, aprovat general i tira un any més., si no, vigila que les hòsties cauran de canto.

Diuen que han anat bé i  me n’alegro ja que així s’haurà acabat aquest veritable brainstorming fet públic de manera diària, simplement per demostrar l’activitat incessant del departament de Cultura i per intentar salvar així el cap del seu regidor Quim Fernández qüestionat per tots i per tot després del ridícul i trist affaire Viladomat.

Un salvem al regidor Fernández digne  d’una sittcom protagonitzada com a mínim per Joel Joan. Una sittcom en que cada capítol hauria de tenir el protagonisme d’una proposta.

Així en el primer capítol podríem parlar del desgavell Viladomat, aquell que ara diu s’han demanat obres, no importa quines ni de quin valor, per a tal de tapar el forat deixat per les obres de la vida de Sant Francesc que han volat a Manresa,

Uns obres que diuen s’han demanat però que , segons fonts ben informades i de certa rellevança, al MNAC no consta cap petició oficial de Cultura de Mataró.És clar que potser parlen amb Pep Serra, com es va dir oficialment en el cas primigeni, i no amb Pepe Serra, cap i responsable màxim del MNAC, i això comporta una certa disfunció. Una petició que alhora desautoritza el tot a Anna Capella , directora del Museu , que calla i cobra ,que per alguna cosa és professional.

En el segon capítol podíem parlar de la Nit de Cultura, aquesta festa que hem dit que farem l’any vinent, però que no tenim ni puta idea de com serà, a qui hem de destacar, quin serà qui faci de jurat , etc.  però és una idea que han defensat de temps diversos col·lectius i gent de la cultura , com el malparit d’en Pic, i a més estava en el programa electoral, del que caldria cumplir-ne algun punt.

O sigui que nosaltres llancem la notícia i després ja veurem, si sí, si no, o de quina manera.

I en el tercer capítol podríem parlar del desideràtum de cedir la promoció del màxim tresor cultural de la ciutat , la Capella dels Dolors, a turisme que aquests sí que en saben i tenen ganes de treballar.

El que passa és que la idea és tan increïble que pòster ni cola en una sitt com, però som tant capgrossos els mataronins que ves a saber.

Però com que a la tele les temporades son de 13 capítuls, calen més idees, a més disparatades millor. Esforçant-nos una mica alguna en podrem treure del museu de Can Marfà i de Torre Llauder,I Can Serra i ca l’Arenas dona fàcilment per a dos capítols més.

És per això que en aquesta  brainstorming per salvar al regidor Fernández jo afegeixo la idea de recuperar aquell concepte de fons d’art que G. Noè va fulminar malgrat els documents signats per alcalde i regidor de la ciutat de Mataró i malgrat estar en el programa electoral de tots ls partits.

Les patètiques lectures de Ca l’Arenas al respecte de la història artística de Mataró ha fet evident als ulls dels més ineptes , és a dir fins i tot a ulls de la gent de Cultura , de que Mataró no disposa d’un fons que permeti explicar la història dels protagonistes locals. I és obvi que aquest és un fet a subsanar. Per això vagi el meu recolzament a  rellançar el projecte d’un fons d’art local que representi de manera digne la nostra història . I a més vistes les possibilitats de Can Marfà, ja sigui en els espais actualment reformats o en altres com per ex, els que ocupava Televisió de Mataró, la col·lecció es tan possible de efer com  de visionar.

I potser després d’aquestes reflexions alguns de vostés es poden preguntar que està darrera del meu desig de recolzar aquesta campanya de salvar al regidor Fernández quan no som gens afins, ans el contrari. La resposta és molt fàcil. D’ençà Carmina Benito, som masses els que hem pensat que la regidoria de Cultura  era fàcil de millorar vist el malament que ho havien fet els antecesors. I ho vam pensar amb Graupera, amb Penedès i com no amb l’actual Joaquim Fernández. Però hem caigut tan baix  que no volem arriscar-nos més. Millor que continui Fernández amb les seves limitacions que han convertit a la cultura pública de la ciutat en una veritable vergonya, no fos cas que en vingui un de nou que el superi, encara que sembli del tot impossible.

O sigui que jo també m’apunto a la campanya Salvem al regidor Fernández