Que ningú pensi que la imatge
d’aquest post porta un desig de provocació, per que justament és el contrari. Aquest càntir de vidre ,
decorat amb la bandera que ara en diem espanyola i que en el moment en que es
creà era la bandera monàrquica, està en el rebedor de casa al costat d’altres
càntirs de vidre, però té una història molt especial.
Aquest càntir es va fer a
les Cristalleries de Mataró en temps de la segona república i va ser un regal
personal de Joan Peiró, mataroní i ministre republicà, que va fer al meu avi, el farmacèuti Pere Pascual Rius, (farmàcia Pascual riera / c. nou), reconegut monàrquic com agraïment per
uns favors personals.
I aquí va la raó de la
presència. Temps controvertits i dos homes
reconeguts i afermats en opcions polítiques absolutament contradictòries,
demostren que l’home ha d’estar per damunt de les ideologies. I un li fa uns
favors (que desconec) i l’altre li agraeix amb un detall que sap li plaurà molt
( un càntir decorat amb la bandera monàrquica).
Lamentablement això avui
en dia és del tot impossible. A Espanya per ex. , de la bandera espanyola se n’ha
apropiat el PP, i anar amb una bandera espanyola, et converetix en un carca retrògrada.
Avui a Catalunya , és la Diada
de TOTS els catalans, però lamentablement també ha estat usurpada per uns quants
( els independentistes) foragitant de la celebració a tots aquells catalans que
no coincideixen amb aquest punt com a
desig de futur del país.
A més a més, enguany C.
Puigdemont, aquest president no surgit de les urnes i sí del dit d’Artur Mas,
com si d’un president borbònic es tractés, ha decidit expulsar de sota el seu
mantell, en teoria aixopluc presidencial per a tots, a aquells que no tenim la
independència ni com a far ni com a
fita, decidint assistir a una manifestació de part i en contra de la meitat dels
ciutadans de Catalunya, desvirtuant del tot el sentit de la mateixa coma festa de TOT
el país i de TOTS els catalans.
CATALUNYA SOM TOTS es deia fa una anys a Sant Boi( Miquel Roca Junyent) , en jornada
que hem commemorat ara mateix, però malauradament alguns no volen que aquesta
realitat sigui essent veritat.
Per això avui celebro la
diada presidint-la amb aquest càntir, símbol de que les persones hem d’estar
sempre per damunt de les ideologies, i que en la discrepància política sempre
es possible trobar-hi aquell punt que ens acosta i no aquell que ns separa que és
justament el que precisa Catalunya per anar endavant, sigui envers la direcció
que sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada