La sala del Casal Aliança inaugura
temporada tot presentant els treballs d’Antoni Pérez Valls, que sota el títol d,”animalades”
presenta un conjunt escultòric representant una bona varietat d’animals
estructurats amb l’amalgama d’elements naturals ( essencialment una base
pètrea) a la que afegeix diversos elements provinents de deixalles per acabar
estructurant la figura desitjada, el que podríem dir, salvant totes les
distàncies, que son moltes, escultures d’art pòvera però obviant el conceptual
i decantant-se vers un camí pseudo-figuratiu.
No hi ha dubte que Pérez Valls té
imaginació i habilitat compositiva , però també que el seu fer està més en el
camí de l’artesania que no pas en el del veritable art. Hi ha més de juguesca
divertida que no pas de reflexió i compartiment d’emocions.La seva és una obra
alegre, curiosa però alhora insubstancial en el veritable sentit artístic.
En aquesta exposició Perez Valls
demostra molt bé el que sap fer, que té uns trucs que li funcionen i que amb
això ja està satisfet i així aconsegueix una obra més de tenda de souvenirs que
no pas de galeria d’art, però això no vol dir res, si de veritat vol ser
artista. llavors cap capgirar el concepte i imaginar (crear) l’obra en el cap i
llavors llençar-se a cercar els elements precisos. I com que el millor és un
exemple, vagi el meu consell de veure el treball de Miquel Aparici ( galeria
Víctor Lope) que el pot trobar abastament representat a Internet. És allà on ha
d’estar el seu camí i el seu treball. Llavors podrem parlar d’un veritable
artista mentre que ara sols ho podem fer-ho d’un simpàtic i agradable artesà,
però com que ens sembla un autor amb grapa pensen que pot aconseguir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada