La Destil·leria inaugura temporada
tot presentant el treball de l’escultor osonès Enric Sala. Un escultor que
combina la vella escola de l’art de la pedra, el seu material de treball, amb
la nova escola d’entendre l’art no com un element aïllat en l’unicitat de la
peça i sí connectat amb la societat i la diversitat d’altres arts que
comparteixen amb la plàstica el món del sensible.
L’escultura de pedra provoca unes
especials sensacions, prou ho sabem els vells afeccionats de l’art local,
recordant els magnífics treballs que realitzara
ja fa un anys en Manuel Cusachs que de la mà de Pere Barbany va dominar
com pocs el treball de picapedrer en el seu concepte més sensible i creatiu.
Avui Enric Sala omple amb una
vintena de peces l’espai de la Destil·leria centrades en els Rostres, reals,
imaginats o totèmics, plens de personalitat i alhora de remembrances d’una
història en la que el rostre en pedra esdevé una constant que quasi permet, amb
el seu seguici, fer alhora repàs del concepte creatiu de cada època i moment
Uns rostres, diferents en el
concepte formal ja que van des del realisme fins a un imaginari personal relacionat amb altres
cultures i /o mons ,uns rostres perfectament aparellats amb diferents tipus de
pedra per a que l’ànima del material traspuï i atorgui la personalitat adequada
a cada treball.
Una exposició compacte en la
diversitat en la que un s’apunta als treballs més agosarats , a aquells en els
que defuig de l’aparença i/o el realisme, i es llença per camins més abstractius,o
simbòlics, jugant amb conceptes més estructurals que no pas realistes o
figuratius. Una predilecció que en aquest cas es centra molt més en la sala
petita, perfectament combinada en la diversitat que no pas en la dispersió
idiomàtica de la sal principal.
Una exposició, la d’Enric Sala, que
plau en l’aparença i que permet l’aplaudiment tancat per el seu domini tècnic,
però que assoleix nivell d’alta sensibilitat en algunes d’aquestes peces que
depassen amplament la lectura normal per assolir aquell punt d’interrogació que
cal exigir a una obra quan pretén ser considerada una peça d’art.
Una bona i molt recomanable
exposició que serveix de manera brillant per inaugurar temporada en els espais
de La destil·leria. Ara sols cal mantenir el to durant tot l’any.
Felicitats.
(les fotografies han stat extretes del web de l'artista i no impliquen la presència de les obres en l'exposició)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada