CARME LÓPEZ, ELS RESULTATS DE L’ESFORÇ

A bon segur que un dels greus problemes dels artistes afeccionats és la seva escassa capacitat d’autocrítica el que acaba implicant per se un nivell d’auto-satisfacció molt per damunt del recomanable. En certa manera és normal. Afalagats per l’entorn més proper, tant per la part familiar, com per amics, veïns i coneguts , és molt fàcil creure en l’auto engany de la qualitat del treball, fet que limita enormement les possibilitats de progrés.

Fa molts anys que conec a la Carme López i sempre m’ha sorprès una certa modèstia del seu fer, el convenciment de que era una aprenenta i que calia esforçar-se molt per tirar endavant per aconseguir un concepte creatiu digne. Una manera de ser que per l’inhabitual és més que remarcable.

I a més més, entenent que aquets esforç havia de ser doble: Per un costat en l’apartat tècnic, en la sempre obligada millora del formal, però per l’altre cantó, calia també un esforç d’estructurar el conceptual  aprofundint en el coneixement artístic , un fet que lamentablement defugen bona part dels artistes afeccionats. Un coneixement d’art , de la seva història , els seus estils, els seus artistes, que donés pa sa  forjar la bastida interior que de totes totes  enriquiria el seu fet creatiu.

Avui , Carme López ens mostra el seu treball en el camp de l’aiguada i les tintes, amb petites incursions d’altres elements , cercant una llibertat compositiva que potser encara no ha trobat en el conreu de l’oli. I ho fa amb el tema marí , tal i com indica el  títol de l’exposició “Reflexos del mar”,presentada a la sala del casal I ho fa amb gosadia, sense por i volent anar més enllà, encara que en algunes obres es desequilibri i perdi el compàs del ritme adequat. Però més val apostar per l’aventura que quedar-se immòbil en unes marines més habituals, caduques, acadèmiques, i sense vibració encara que a bon segur més comercials.

No podem , ni devem dir, que ens trobem davant d’una gran exposició. Ens mentiríem a nosaltres mateixos i al que ho llegeix, però el pitjor és que mentiríem a l’autora. Ens trobem davant d’una exposició digne i correcte que demostra la millora  de la seva línia creativa, encara que pensem que aconseguirà el seu objectiu quan aconsegueixi lligar adequadament el ritme i la lleugeresa d’aquestes aquarel·les avui presentades, amb la textura i densitat de les seves habitual obres a l’oli i acrílic.

Una exposició que mostra com amb l’esforç continuat , i amb modèstia, defugint de tota supèrbia , s’aconsegueixen sempre passes endavant. Un exemple que bé podrien seguir altres autors del seu nivell.

les imatges han estat extretes de les xarxes socials