dimarts, de març 06, 2018

ESCULTURES COL·LECCIÓ BASSAT. (1911-1989) ( IV )





PABLO GARGALLO



No tinc cap mena de dubte de que Pablo Gargallo és un dels escultors més importants del segle XX. La seva gran capacitat per mantenir simultàniament dos estils contradictoris en un diàleg i equilibri permanent dona clar senyal de la seva gran capacitat i qualitat.
Dos estils que queden clarament evidents en les peces presentades en  la Nau. Per un cantó el del realisme i la figuració, establert primer en el modernisme del que n’és protagonista amb els seus treballs escultòrics per el Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau, presenta aquí amb espectacular “Acadèmia” de 1933, creació per tant de plena maduresa, al costat d’una magnífica d’una dona adormida o Segadora ( 1924)



Per l’altre per un estil avantguardista en el que experimenta amb la desintegració de  l’espai i les formes y i nous materials. Amb una clara influença del seu amic Júlio González, desenvolupa  un estil de escultura fonamentat en la creació d’objectes tridimensionals de plaques planes de metall, amb l’ús alternatiu e paer i cartró. Tot per arribar al súmmum en els eu desenvolupament cubista de la seva obra més coneguda (El profeta) i que en la Col·lecció Bassat té rèplica amb un excels Urà de 1933 ii l’Homenatge a Chagall del mateix any, dues peces que per si soles ja mereixen la detinguda visita a aquesta col·lecció.
Com afegitó pagui recomanar la visita a un massa desconegut Museu Gargallo que es troba a Saragossa. Museu magnífic en qualitat, quantitat i concepte museístic.
I
JULI GONZÁLEZ



Tot el que dèiem de la importància escultòrica de Pablo Gargallo la podríem repetir aquí amb el nom de Julli Gonzalez.
Encara que sigui en el ferro, material que dominava a la perfecció a bon segur per l’ofici aprés en el negoci familiar, i en un sentit de la creació que es mou constantment entre l’abstracció i una vesant evolutiva de la figuració, la peça que es presenta ara i aquí és un curiós i personal bronze de 1934-36 “Tête, double tête” , obra de dues en una , en forma d’un doble retrat de trets clarament expressionistes  de gran nivell creatiu i força comunicativa que depassa en molt les seves petites dimensions.
Una visió limitada  que es pot  ampliar de manera magnifica acostant-se a l’IVAM a on està dipositada una excel·lent col·lecció dels seus treballs.

MANOLO HUGUÉ


L’obra que el representa en aquesta exposició és un magnífic “tors de dona” (1928) de petites dimensions però que reflecteix de manera perfecte la seva filosofia creativa veritable síntesi de classicisme i modernitat, amb l’afegitó d’un toc de primitivisme dintre del seu esperit d’integració de la figura humana en la pròpia natiuralea.
Una peça d’enorme sensibilitat i bellesa natural.


KONIETZNY




La magnífica escultura d’aquets desconegut artista alemany del que no he aconseguit cap data és el demostratiu de l’esperit de la col·lecció que no és altre que reunir obres de qualitat important corresponguin o no a escultors reconeguts, i que n aquets objectiu , el gust particular del col·leccionista domina i si li agrada una peça i li és possible l’adquireix.
Aqueta obra sense títol, que correspon a un artista alemany i va ser adquirida en un antiquari del mateix país , amb una estilística que ens apropa a les línies d’Henry Moore , amb una gran gracilitat rítmica i volumètrica , n’és el millor dels exemples.


FERNANDO LÉGER 



Encara que el reconeixement públic de Léger ha arribat per la seva vesant pictòrica , la dominant del seu fer, especialment en la seva mirada en el constructivisme cubista amb l’ús de formes cilíndriques i geomètriques en el seu desig d’establir la relació de l’home amb un món mecanitzat , al final de la seva vida va diversificat del tot la producció realitzant ceràmiques, vitralls i un reduït nombre d’escultures  de les que la col·lecció Basast en presenta dues prou definitòries com ho son “La banyista” i “Composició amb fruites”.
 Dos peces en forma de baix relleu, que malgrat la seva estructura de superfície plana , assoleixen un potent volum per el domini dels espais  i l’estructura conceptual de la idea, perfectament entroncada amb les seves arrels característiques amb una certa mirada al pop art del que en va ser pioner.