dissabte, de juny 02, 2018

EL SEGUR I AGOSARAT CAMINAR DE JOAN ROSELL






No fa pas gaire parlàvem de que a voltes amb una sola mirada  en el global ja podíem definir quina era la sensació d’una exposició , abans, fins i tot, de gaudir-la en la individualitat. La mostra “Colors” del calellenc Joan Rosell que presenta a l’espai capgròs i amb la que esclata individualment a Mataró, n’és una exemple paradigmàtic.

Rosell és un artista d’arrel figurativa , camp que ha conreat de sempre , que de fa un temps, i molt especialment d’ençà que va entrar en aquesta droga dura, sense remei possible, que és el gravat ha anat evolucionant d’una manera ràpida i constant en l’eliminació de l’anècdota per cercar  amb tota intensitat l’essència més pura d’allò que vol expressar, fins assolir una abstracció d’arrel expressionista. Una recerca dura i emotiva  en la que la depuració posant l’accent especialment en el gest , el ritme i el moviment , amb el contrapunt acurat del color, ha convertit el seu treball en quelcom especial i personal .





Ara a l’espai capgròs esclata amb tota plenitud , especialment per la seva aposta valenta , entenent perfectament les eines que tenia a la mà i emprant-les de la forma més agosarada i correcte possible.


L’espai capgròs no és un galeria a l’ús , la distribució de la zona expositiva , amb ambients molt diferenciats, la il·luminació, la dificultat de concentrar-se en l’obra penjada , obliga a una reflexió pausada a l’artista  i li permet a canvi efectuar aquelles aventures  que no li son possibles en un espai expositiu més tradicional. 

Rosell ho ha entès així i ha fet una aposta visualment majestuosa com ho és sense dubte el gran mural  a l’estil patchwork amb el que omple mitjançant una setantena de treballs tota la gran paret lateral de l’espai , i ho fa amb un mural contrastat, equilibrat , absolutament viu i cridaner que obliga a fixar la mirada i a analitzar els mil detalls que  s’acumulen en el mateix , en un joc entre la seducció i l’abducció que funciona més enllà del propi espai físic de la sala, motivant l’atenció de l’espectador que transita per el carrer de Sant Benet.

Després del veritable cop visual que significa aqueta peça, Rosell intel·ligentment ha apostat per una resta de treball més sensible i pausat en la que mostra la seva capacitat tècnica i sensibilitat i arrodonir així una magnífica exposició.





Una exposició que us recomanem amb tot plaer i que en certa manera esdevé una doble lliçó artística. Per un cantó la pròpia que emana del treball de l’artista i per l’altre la que s’estableix com a conseqüència de la valentia compositiva del creador que demostra que les apostes arriscades som fonamentals per tirar endavant  i que fer una exposició amb el trenet , - un quadre rere l’altre-, sens vibració genèrica no serveix ni aporta res. Que com diu la dita , qui no arrisca no pisca, i que l’art ha de ser sempre un salt mortal sense xarxa.




Ni més ni menys el que fa Joan Rosell amb aquesta magnífica exposició que no us heu de perdre de cap de les maners.

Felicitats.


1 comentari:

moshrabbi121 ha dit...

An interesting discussion is price comment. I feel that it is best to write extra on this topic, it may not be a taboo topic however typically individuals are not enough to speak on such topics. To the next. Cheers online casinos for us players