LA DESAFECCIÓ PELS MUSEUS DE MATARÓ NO TAN SOLS ÉS CULPA DE L’HORARI.

 Des de començaments del  mes de juny els centres museístics de Mataró han ampliat el seu horari amb l’esgarrifosa xifra de tres hores més a la setmana , és dir que ca l’Arenas i can Marfà obriran ara també els dijous, i que la resta de centres ho faran també el dissabte al matí, fent a l’hora la correcció d’horari de tarda que passa a ser de 5 a 8 en comptes de 6a9, una hora  que era absolutament inhàbil per a visitants forans , especialment si eren estrangers que a les 6, hora anterior d’inici, ja estaven més preocupats per sopar que no pas per visites culturals.

Una millora que hem d’aplaudir però que queda lluny encara dels horaris dels Museus propers de Llavaneres i del Càntir d’Argentona , i com no, de la Fundació Palau.Com e possible que poble petits puguin mantenir un horari de museus ample i correcte , i en canvi Mataró, no?.

Les darreres xifres de visitants de Museus que ens ofereix la Generalitat (2016),- curiosament en la primera quinzena de gener l’Ajuntament de Barcelona ja ens ofería les dades dels seus Museus de 2017, cosa que encara no ha fet la Gene, a bon segur per causa del 155-, parlen de la misèrrima xifra de visitants dels museus maatronins ( 2393 a Torre Llauder, 1405 a ca l’Arenas, 8731 a can Serra, 5254 Can Marfà incloent les dades inaugurals, i 762 Museu arxiu de Santa Maria). No apareixen les dades de la Nau gaudí però puc assegurar-vos que superen la suma dels visitants globals de tot el conjunt de centres mataronins.

Queda clar doncs que fora d’uns horaris inhòspits, el cert és que l’atractiu dels museus mataronins és mínim, o al menys el que s’ensenya de les seves col·leccions i la manera que s’ensenya és simplement lamentable. El museu del Càntir d’Argentona amb 11763 visitants supera a tots els estaments amb escreix.

Si expliquem algú que el Museu de Mataró té la col·lecció de gravats de Goya i no els ensenya , evidentment ens diràn capgrossos. És que ja ho hem fet , em van respondre a la meva darrera queixa. És a dir segons la direcció del Museu de Mataró, la gent del Prado s’equivoca no retirant Les Menins,a la Maja de Goya,les obres de El Bosco, o qualsevol de les millors peces ja que ja s’han exhibit molts vegades. Però és clar, no tenim tampoc pinacoteca d’artistes locals, el que no ens permet endinsar-nos en Rovira Brull, Novellas, Alcoy i tot el seguit de grans artistes mataronins. I a més a més la resta està deixada de la mà de Déu el que fa que la seva visita sigui de tant baix nivell que ningú gosi recomanar-la.

Si hi afegim unes visites guiades de pa sucat amb oli i la poca atenció als infants ens queda una oferta pansida i aigualida.

Potser dons, triats i remenats  els horaris, ara ens posem a millorar l’atractiu del que es veu, com es veu i com es pot explicar. Per que , més hores oberts, però més visitants?. Ho dubto i molt?.

I és que em sembla que per a molts queda clar que el futur dels centres museístics mataronins ha d’anar indissolublement lligat a les dues joies 
patrimonials de la ciutat: La capella dels Dolors i la casa Coll i Regàs. La primera amb Can Serra i el Museu Arxiu i la segona amb Ca l’Arenas, encara que sols sigui per proximitat. Però mentre ambdues joies mantinguin una horari tant disbauxat i tan complex ( ara mateix pe visitar la proposta La Casa Coll i Regàs, como muestra del modernismo catalán, sols es pot reservar en tot l’estiu pel.21 de juliol i el 4 i 18 d’agost. Tan vergonyós com inadmissible. i la capella els Dolors segueix essent sols visitable els dissabtes si hi ha una pre inscripció telefònica , res de per Internet.

Així ja podem obrir les 24 hores del dia que els gran patrimoni de la ciutat segueix invisible per atots , començant per els propis mataronins.

MATARÓ CIUTAT DE CAPGROSSOS . I A LA REGIDORIA DE CULTURA , ENCARA MÉS

Les fotografies han etat extrets de la xarxa. la de la porta del Museu, barrat i tancat com sempre a la cultura , és de Ramon Manent)