divendres, de juny 15, 2018

LA SAGRADA FAMÍLIA DELS JORDÀ









Hom que conegui a Ricard Jordà sabrà que el seu concepte de família com a cèl·lula  bàsica de la societat  és en ell un concepte diferent al d’habitud. Curiosament però té un enorme sentiment de família com arrel , lligam i punt de recolzament. La seva relació amb germans i els seus fills  demostra una estructura de lligams que en la diversitat, agrupa i alinea.


 

Una estructura que l’aferma, d’aquí el seu desig llunyà de fer quelcom conjuntament amb aquells fills que a bon segur per raons genètiques, han seguit mantenint l’ADN plàstic i creatiu, és a dir amb en Thierry i molt especialment amb l’Ivàn. I és en aquest desig de transcendència familiar que de fa temps s’ha anat gestant als espais de La destil·leria aquesta història que al final ha agafat el nóm de “contradiccions”, una aventura conjunta però essencialment individual, generada i dirigida per el pater famílies que ha deixat espai d’intervencions als seus fills , a bon segur amb un grau superior al que ell hauria desitjat, i inferior al que hauria volgut la seva descendència
Una obra gestada en el coral, però en la que els solistes es remarquen  i mostren la seva individualitat. Una obra modular, feta i construïda per a la seva separació, en forma de puzle dispers i variat, però capaç de general vàlua personalitzada en tots i cadascun dels retalls establerts del global.



  

La instal·lació ha agafat el nom de “Contradiccions” , a bon segur ben adient, ja que n’hi han i moltes , però que en realitat bé  es podria haver dit “El cicle de la vida” ja que el conjunt comença amb l’homenatge implícit a Courbet i la seva obra “L’origen del món” , però en comptes d’aquell sexe femení pelut , es converteix aquí en un sexe femení més asèptic i angelical, del que sorgeix tot amb  un cordó umbilical que metafòricament lliga tota la proposta , i que acaba amb la mort , una d’evident , el muntatge massa efectista del nen mort a les costes de Lesbos, i un altre d’intuïda en la demostració de l’autodestrucció,amb el treball ( l’epoc..... alipsi),  de claríssima lectura directe ( whisky i pastilles) I amb un homenatge larvat però també ben evident a l’amic ja desaparegut Pepe Novellas( que va morir d’EPOC).  




I al bell mig, presidint tota la història , la rotunditat d’un cor, en equilibri permanent, fort en el cos i dèbil en l’arrel. Un cor que genera i ho centra tot, malgrat que els afegitons de lluentor rebaixin i massa, la seva identitat.

La resta és simplement un recorregut vital, escrit i explicitat a sis mans. Vivències, plors i alegries, anhels, esperances i alhora foscor i desencís. Una vida , la dels creedors que és massa semblant a la nostre com per no fer-ne paral·lelisme en molts dels seus actes i representacions.

Un abocador constant d’emocions i sensacions , en aquesta veritable mona de Pasqua que ha fet la família Jordà. O jo diria més, en aquesta Sagrada Família laica en que converteixen el seu treball. Racons, finestres , miradors( com en l’obra de GaudÍ) ,... tots ells curulls de símbols, de detalls que alhora ens permeten endinsar-nos en aquesta orgia íntima d’emocions privades.
Una obra davant de la qual no serveix cap distanciament. En la que cal capbussar-se per fruir o maleir  el paràgraf de la nostra existència que ben nua apareix en el context general.



Una obra que artísticament queda marcada per el fer d’en Ricard, el pater famílies  que serena i serveix de contrapunt amb saviesa artística i creativa. Ell és la síntesi, el metrònom que marca el ritme del conjunt  i intenta controlar les lògiques disbauxes dels seus fills que, joves i impulsius encara , es mouen en una marxa ben diferent, i encara mancada de síntesis i essències.




Però i resumint, Contradiccions és una mostra de més que obligada visita. Una mostra  de gran qualitat artística. L’art   ha de motivar i inquietar sempre , i és obvi que una exposició com aquesta ho fa. Inquieta, neguiteja i convida a la reflexió. I a més amb una visualització actual, viva i dinàmica. Un art de sempre esdevingut art d’avui. Fet que convida del tot a la felicitació per l’èxit aconseguit.


No us la heu de perdre de cap de les maneres, així com cal adquirir el magnífica catàleg editat per l’ocasió.Ttot per acabar amb una expressió obligada : Jordà’s, Que cabrons que sou!!!!

(Aquest article ha estat gestat, mentre un es prenia un “pinchazo” en honor als seus protagonistes)

( Les fotografies han estat extretes de la xarxa)