dijous, de juny 07, 2018

TORRA I TORRES GARCÍA





Fa un parell de dies, el vicari Torra , imbuït de la seva ignorància artística va reivindicar retornar els frescs de Torres García , al seu lloc original. No ho va fer sota uns plantejaments artístic històrics i sí en la lectura política de les obres que allà hi va instal·lar Primo de Rivera , obviant que l’encàrrec que s’havia fet al noucentista Torres va ser cancel·lat per el modernista Puig i Cadafalch ,  de mataroní a mataroní.

 Deixant de costat l’estat de les obres i el fet de que no havent estat acabat l’encàrrec hi hauria uns forats evidents i marcats , que potser Torra pensava omplir seguint el malaurat estil Sagrada Família. Quedava clar que era un gest més, en aquesta política solament gestual que domina a Catalunya en els darrers anys.

Curiosament fa dos anys el MOMA  va organitzar una gran antològica dedicada a Torres García, que va arribar a Espanya per ser exposada a l’espai telefónica i a Màlaga. Una gran exposició que vaig visitar amb goig  i de la que disposo del catàleg signat per la seva jove Cecília. La mostra no va arribar a Barcelona , fet del que es queixava amargament Pepe Serra, director del MNAC que ho havia intentat. Costava menys de 3 milions d’euros, la Generalitat no hi va voler aportar res i  res també s’aconseguí de la societat civil catalana. En resum , no hi va haver-hi exposició.

D’haver-se pogut realitzar hauria estat un fet cultural inqüestionable i de gran valor històric. Hauria estat cultura de tots i per a tots. Però això no interessa, el que val és el gest, el relat , la mentida de la història paral·lela . Costava menys de tres milions, avui n’hem regalat 20 a la propaganda partidista de TV3.

Ja ho sabem , per el vicari Torra i el pastisser boig Puigdemont, el relat està per damunt de tot i la cultura no importa, sempre i quan no serveixi als seus interessos.

Pobre Catalunya , que hem fet de malament els catalans per patir això?.