dilluns, de novembre 11, 2019

NUNC FEMINA. SÍLVIA ALCALÀ






El museu del Càntir d’Argentona presenta fins a Reis l’obra ”Nunc Femina” (Ara és l’hora de les dones) de Silvia Alcalà, una autora ja coneguda en les nostres contrades ja que en temporades passades va exposar a l’espai Capgròs i a Aparelladors. 




No existeix un art en el tòpic de gènere. L’art no té sexe, qui el tenen son els seus creadors.  El que sí existeix és el que podríem definir com art “ en femení”,  considerant com a tal, l’art fet per dones i en conseqüència amb l’expressió més íntima del seu ser i pensar, i amb la mirada creativa i interrogadora envers si mateixes i especialment envers el món i la societat que ens envolta. Un art que ara s’evidencia en aquest empoderament total de la dona de totes les facetes i disciplines de l’art .




És en aquest concepte en el que Alcalà dona protagonisme únic i  absolut a aquest seguit de rostres de dones, inertes i en teoria inexpressius, que mitjançant la mirada ens interroguen des de la distància aparent però des de la proximitat comunicativa, a la recerca  d’una resposta  a les diverses circumstàncies d’anormalitat en la sempre complexa relació social del paper de les dones en la societat actual.




Pictòricament parlant Silvia Alcalà ha millorat, i molt, en la concepció plàstica del seus treballs. Els fons, elements molt importants en l’entramat orgànic de la seva obra, han variat el seu paper, amb uns plantejaments molt més pictòrics i en els que el collage  té més un paper de reforç perdent bona part el seu protagonisme anterior. En ells es reforça el paper del color i de les textures  per crear un substrat que amoroseixi i doni protagonisme , acotxant-la, a la figura femenina que és a fi de comptes el protagonista del missatge que vol emetre l’artista.



Aquest fons, ara més d’acompanyament musical del conjunt, servirà de suport a les figures femenines que l’artista hi deposita al damunt. Uns rostres realitzats quasi a ma alçada, amb clares reminiscències primitivistes  , amb alguna que més que evident lectura picassiana, amb alguns tocs modiglianescos, però que jo prefereixo establir-los a l’entorn del pop-art europeu, amb un clar lligam amb Eduardo Arroyo.



Unes figures que comencen a perdre el seu immobilisme  i la seva posada hieràtica, fins fa poc absolutament dominant, per fer el primer pas cap a un dinamisme, que és el que sembla exigir el futur creatiu, però que mantenen viva la freda mirada  a l’estil de la pintura romànica que en la seva quietud i remarcant el silenci, serveix a l’autora per crear i mantenir al llarg de tota la mostra, aquesta interpel·lació  sense pausa que és sens dubte la clau del seu èxit.



Defensa Alcalà que la mirada supera sempre qualsevol silenci. I és en aquest concepte  que estimula la provocació reflexiva a l’espectador al voltant del paper de la dona en la societat actual. “Nuc femina”. Ara és l’hora de les dones.

  

Completen l’exposició uns càntirs en el mateix camí, que son molt més que un divertimento, o un detall artístic per a l’indret. Son la primera espurna d’una evolució cap una expressió formal més dinàmica, més interactiva i més coral.



Una evolució que és quasi obligada ja que aquest capítol actual  sembla en camí de l’esgotament en el plàstic que no en el conceptual. Ara , crec que cal un stop, i un període de reflexió intensa, a la recerca de noves formes d’expressió que sense perdre força de concepte, sí produeixin una renovació visual regenerativa que trenquin amb l’enclaustrament  d’aquest monolític punt de vista.



Una evolució que ha d’anar acompanyada també amb una simplificació de les paraules. L’artista parla amb la seva obra , mai ha de parlar mitjançant carregosos discursos ,amb obligat us del diccionari per part de l’espectador per a la seva comprensió. I em refereixo al text el catàleg. Presentacions d’aquest tipus confonen i pretenen donar un suport intel·lectual a unes obres amb prou pes específic com per comunicar per si soles i demostren una manca d’autoconvenciment del poder comunicatiu del propi treball.



Amb tot, i resumint, “Nunc femina” és una excel·lent exposició de recomanada visita, que ens mostra a un autora en el punt més àlgid i madur de la seva carrera , però alhora albira un punt d’inflexió en la seva mirada de futur, que estic convençut mantindrà la seva excel·lència sabedor de les seves capacitats, abastament mostrades en aquesta repeteixo ,excel·lent exposició.

Felicitats.

Sílvia Alcalà. Nunc femina
Museu del Càntir Argentona
Del 8 de novembre de 2019 al 5 de gener del 2020