divendres, de novembre 15, 2019

AMB LA TERRA. JAUME VALLVERDÚ





Aquest és l'escrit de presentació per el catàleg de l'exposició de l'escultor Vallverdú que s'inaugura demà dissabte a les 7 de la tarda al Museu Monjo de Vilassar de Mar, exposició de la que també tindré l'honor de fer la Presentació en viu.

Jaume Ros VALLVERDÚ és director del departament d'arts i Conservació-Restauració de la facultat de belles Arts de Barcelona , tenint al seu càrrec les Seccions de creació, pintura i escultura. Un gran honor haver rebut la seva petició per a fer la presentació global de l'exposició



LA POÈTICA DE SILENCIS I SOLITUDS
EN  L’ESCULTURA DE VALLVERDÚ.

Perseguint la bellesa estaràs sol,
perquè, en trobar-la, s’esvaneix i deixa
la seva pols de papallona als dits.
I tornaràs a percaçar l’esclat
que saps dins teu, talment el llamp
que en un instant et mostra,
fins al llunyà horitzó la realitat
                                               Poètica. Joan Margarit

L’exposició d’escultures de Vallverdú que sota el títol de “Amb la terra” presenta al museu Monjo de Vilassar de Mar, és la mostra fefaent de la recerca del bon art, aquell que sense defugir la bellesa formal, s’interroga i ens interroga al voltant de la realitat del quotidià, de la realitat interior que ens neguiteja, persegueix,  i molt de tant en tant, fins i tot ens fa feliços. 

Amb una pell formal, exquisida en el seu perfeccionista treball  tècnic, que permet mostrar-la despullada de tota fullaraca i nua de tot afegitó,  Vallverdú desgrana la seva vida i l’omple de solcs i cicatrius, marques del passat vital, alhora que és capaç de generar petites portes que ens permetin, amb dificultats, penetrar en el seu interior, en l’ànima de l’artista. Però alhora també ens ofereix finestrals, escales, punts de fuga ,que  son forats de llum per il·luminar la nostre sempre neguitosa existència.

Les obres de Vallverdú ens ofereixen  un refugi quasi anacorètic per a les més íntimes i personals reflexions, però també son capelles per asserenar esperits i finestres  d’esperança vers la plenitud personal.

En el sempre complex treball comunicatiu que ha de ser l’art, Jaume Vallverdú ens sadolla amb una escultura que va més enllà de la gran bellesa de les seves formes, anant a la recerca de la bellesa interior, aquella que fent-nos persones , és capaç de convertir-nos en artistes.