dimecres, de novembre 13, 2019

EDUARD NOVELLAS. NEW









La tasca d’un crític està no tan sols en realitzar el pertinent comentari de les exposicions que visita, ans també, en intentar descobrir d’entre elles, aquell nom, aquell creador desconegut, que et copeja en la seva contemplació, i que malgrat les lògiques imperfeccions ja que parlem  de creadors novells i incipients, un pot esbrinar aquella espurna de veritable art que et permet preveure un somiat futur artístic brillant.



El cert és que aquest flash feliç no acostuma a passar i tan sols un artista cada dos o tres temporades t’anima l’esperit amb el flaire d’un nou i seductor perfum artístic.

Un , va ser un dels poquíssims espectadors que va tenir Eduard Novellas en la seva primera exposició seriosa. Va ser a l’espai que la Fundació Mare Nostra tenia a l’espai Repsol, a la Riera de Mataró, allà on ara hi ha la botiga de joguines Drim. Hi arribava el joveníssim autor, que encara no arribava a la vintena, de la mà del seu mestre, Joan Pau Blanch Ribó i la mostra s’ensenyorejava amb una majestàtica figura masculina, dibuixada amb un expressionisme espellifat sobre un paper de grans dimensions. L’obra era una bufetada colpidora per l’espectador que quedava corprès i seduït per l’impacte comunicatiu que trametia. No recordo absolutament res més d’aquella exposició, però tan sols amb la visió d’aquella obra em va quedar ben clar que en Eduard Novellas hi havia un gran artista en potència.

Des de llavors l’he seguit en la seva evolució, he gaudit de la seva confiança , el que m’ha permès fer-li diverses presentacions escrites i orals, i he pogut confirmar amb felicitat que no havia errat. Eduard Novellas és un artista d’alt nivell que encerta qualsevol pal que toqui en aquest veritable joc de cartes massa marcades que és el mon de l’art.




Ara, presenta “New” als espais de la Destil·leria. New és una paraula recurrent en la seva trajectòria i l’ha emprada quan es produeix un canvi conceptual important en la seva creació. I ara, en aquest gir dràstic que Eduard Novellas ha donat al seu treball, ha volgut seguir amb la seva expressió fetitxe.




Novellas abandona en aquesta mostra tota referència a la seva vessant figurativa, a la que sens dubte tornarà ja que està en l’essència de la seva realitat creativa, per endinsar-se estrictament per camins de l’abstracció . I ho fa en la creença que mitjançant l’amplitud estilística que aquesta admet, pot expressar millor les virtuts de la tècnica que l’apassiona i de la que ja és un gran dominador, com ho és la de l’estampa serigràfica. I el cert és que el resultat és esplèndid.




L’obra, estructurada en el domini esfereïdor del que disposa l’autor, es converteix en un joc plàstic cromàtic d’una rotunditat estètica impressionant en el que obra a obra demostra com es pot jugar des de la fredor de l’art geomètric, fins al concepte més gestual i apassionat, passant per obra en 
concepte i mirada contemporània ( les millors) i alhora fer-ho amb la diversitat cromàtica que més li pugui plaure.
Estructura així comunicació des del sensible,  fins a la provinent de la fredor matemàtica d’alguns treballs. Amb alguna que altre referència al gran mestre Wharhol, en la demostració de la varietat del múltiple esdevingut peça única.



He de dir que m’ho he passat molt bé veient l’exposició, gaudint de la seva habilitat i capacitat compositiva, però ara, uns dies després, sols em queda el regust esteticista i de la bellesa aparent de les obres, al costat del record del domini tècnic, i trobo a faltar el record viu d’aquella primera exposició, o el records dels seus excepcionals retrats analítics, dels reals i dels imaginats, o la força reflexiva de les series “Suited” o la prèvia “sense cap ni peus”.




Entenc perfectament que aquesta és la realitat actual d’Eduard Novellas, més propera al disseny gràfic, a l’impacte d’una primera i superficial lectura i que per tant ,tenint en compte a més a més, la sinceritat amb la que s’expressa, hem de considerar com positiva aquesta exposició i així ho fem. Avui per avui, per a Novellas la tècnica domina ,però jo enyoro aquell artista més incisiu i expressionista en les seves reflexions pictòriques . Aquell autor més preocupat pel missatge que no pas pel mitjà.





Potser per això crec que a l’Eduard se li presenta un repte important, recuperar el fons comunicatiu i fer-lo evident amb la tècnica que més estima. De la seva gran capacitat i de la seva ànima de gran artista, estic segur en traurà les suficients forces per al menys intentar-ho.


Eduard Novellas. "New"
Del 3 de Novembre al 12 de desembre de 2019
La destil:leria.Mataró.

(Les fotografies son pròpies i extretes de la xarxa)