La tasca d’un crític està no tan sols en realitzar el
pertinent comentari de les exposicions que visita, ans també, en intentar descobrir
d’entre elles, aquell nom, aquell creador desconegut, que et copeja en la seva contemplació,
i que malgrat les lògiques imperfeccions ja que parlem de creadors novells i incipients, un pot
esbrinar aquella espurna de veritable art que et permet preveure un somiat
futur artístic brillant.
El cert és que aquest flash feliç no acostuma a passar i tan
sols un artista cada dos o tres temporades t’anima l’esperit amb el flaire d’un
nou i seductor perfum artístic.
Un , va ser un dels poquíssims espectadors que va tenir Eduard
Novellas en la seva primera exposició seriosa. Va ser a l’espai que la Fundació
Mare Nostra tenia a l’espai Repsol, a la Riera de Mataró, allà on ara hi ha la
botiga de joguines Drim. Hi arribava el joveníssim autor, que encara no
arribava a la vintena, de la mà del seu mestre, Joan Pau Blanch Ribó i la
mostra s’ensenyorejava amb una majestàtica figura masculina, dibuixada amb un
expressionisme espellifat sobre un paper de grans dimensions. L’obra era una bufetada
colpidora per l’espectador que quedava corprès i seduït per l’impacte
comunicatiu que trametia. No recordo absolutament res més d’aquella exposició,
però tan sols amb la visió d’aquella obra em va quedar ben clar que en Eduard
Novellas hi havia un gran artista en potència.
Des de llavors l’he seguit en la seva evolució, he gaudit de
la seva confiança , el que m’ha permès fer-li diverses presentacions escrites i
orals, i he pogut confirmar amb felicitat que no havia errat. Eduard Novellas
és un artista d’alt nivell que encerta qualsevol pal que toqui en aquest
veritable joc de cartes massa marcades que és el mon de l’art.
Ara, presenta “New” als espais de la Destil·leria. New és
una paraula recurrent en la seva trajectòria i l’ha emprada quan es produeix un
canvi conceptual important en la seva creació. I ara, en aquest gir dràstic que Eduard Novellas ha donat al seu treball, ha volgut seguir amb la seva expressió
fetitxe.
Novellas abandona en aquesta mostra tota referència a la
seva vessant figurativa, a la que sens dubte tornarà ja que està en l’essència
de la seva realitat creativa, per endinsar-se estrictament per camins de l’abstracció
. I ho fa en la creença que mitjançant l’amplitud estilística que aquesta
admet, pot expressar millor les virtuts de la tècnica que l’apassiona i de la
que ja és un gran dominador, com ho és la de l’estampa serigràfica. I el cert
és que el resultat és esplèndid.
L’obra, estructurada en el domini esfereïdor del que disposa
l’autor, es converteix en un joc plàstic cromàtic d’una rotunditat estètica
impressionant en el que obra a obra demostra com es pot jugar des de la fredor
de l’art geomètric, fins al concepte més gestual i apassionat, passant per obra en
concepte i mirada contemporània ( les millors) i alhora fer-ho
amb la diversitat cromàtica que més li pugui plaure.
Estructura així comunicació des del sensible, fins a la
provinent de la fredor matemàtica d’alguns treballs. Amb alguna que altre referència
al gran mestre Wharhol, en la demostració de la varietat del múltiple
esdevingut peça única.
He de dir que m’ho he passat molt bé veient l’exposició,
gaudint de la seva habilitat i capacitat compositiva, però ara, uns dies
després, sols em queda el regust esteticista i de la bellesa aparent de les
obres, al costat del record del domini tècnic, i trobo a faltar el record viu d’aquella
primera exposició, o el records dels seus excepcionals retrats analítics, dels
reals i dels imaginats, o la força reflexiva de les series “Suited” o la prèvia
“sense cap ni peus”.
Entenc perfectament que aquesta és la realitat actual d’Eduard
Novellas, més propera al disseny gràfic, a l’impacte d’una primera i
superficial lectura i que per tant ,tenint en compte a més a més, la sinceritat
amb la que s’expressa, hem de considerar com positiva aquesta exposició i així
ho fem. Avui per avui, per a Novellas la tècnica domina ,però jo enyoro aquell
artista més incisiu i expressionista en les seves reflexions pictòriques .
Aquell autor més preocupat pel missatge que no pas pel mitjà.
Potser per això crec que a l’Eduard se li presenta un repte
important, recuperar el fons comunicatiu i fer-lo evident amb la tècnica que
més estima. De la seva gran capacitat i de la seva ànima de gran artista, estic
segur en traurà les suficients forces per al menys intentar-ho.
Eduard Novellas. "New"
Del 3 de Novembre al 12 de desembre de 2019
La destil:leria.Mataró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada