INTANGIBLE. MIQUEL FORT

 

El Museu Monjo comença l’any tot presentant l’obra del ceramista reusenc Miquel Fort, confegint una exposició que depassa per a mi els límits d’allò que al meu entendre hem de considerar una exposició artística, ja que l’artista amb un orgull màxim d’autovaloració del seu treball menysté totalment a l’espectador que s’acosta a l’espai per rebre la seva dosi d’art.

"Intangible", que és el nom que l’autor ha triat per a la seva exposició, és una paraula que vol dir estrictament i segons qualsevol diccionari: “Que no es pot tocar o percebre mitjançant el tacte. Que no es pot canviar ni modificar ja que mereix un extraordinari respecte”. I un davant tal taxativa definició del que anava a veure i gaudir, esperava una exposició que em mostrés la ceràmica, art al que estimo molt, en un grau màxim oferint-me un seguit d’obres de qualitat en les formes, i especialment en el fons creatiu de les mateixes.

Per a la meva sorpresa em trobo amb una exposició que no arriba a la desena de peces, buidant de contingut les esplèndides mides  de la sala del Museu Monjo .I ho fa amb un esperpent morfològic tractat amb cromatismes varis que mal dona la benvinguda , unes parets en els que apareixen enganxats  papers amb paraules soltes i inconnexes, teòricament referents a la ceràmica, i a la resta  presenta tan sols vuit úniques peces ceràmiques, disperses, algunes de parelles, altre un plafó de tipus mural, en el que sembla molt més una mostra col·lectiva de final de curs d’una escola de cert nivell però a la que assisteixen pocs alumnes que una exposició formal d’un artista experimentat.

En l’escrit de presentació que presenta al catàleg, Josep Fàbregas que és qui el signa, ens diu: “En les escultures que podem contemplar, l’aspecte material deixa de ser el referent per posar èmfasi en els sentiments i en les sensacions que ens provoca. Miquel Fort  ha sortit de la claustrofòbia del taller i ha  experimentat enmig de la natura, cosa que es pot apreciar en la varietat de colors que ens recorden el paisatge mediterrani ocres, blaus verds.

Després d’haver-la vist només cal aclucar els ulls i sentir”.

I un, que escolta sempre el que diuen els coneixedors, expressa clarament que evidentment existeixen uns clars components artístics en la majoria d’obres presentades, però el que no existeix, o al menys no fa evident en aquesta ocasió, la sensació de conjunt, de globalitat, d’esperit d’artista únic, ans més aviat el contrari , tot sembla una col·lectiva d’alumnes d’un taller en el que cadascun d’ells fa ceràmic al seu gust i entendre.

Certament i si ens apliquem a la tècnica haurem de confessar que l’autor domina el “fer” ceràmic, però l’absència de plantejaments globals, converteix el presentat en una mostra inoperant, deficient en el llenguatge plàstic per més que tècnicament les obres son acceptables. Una mostra que més aviat sembla una petita burla a l’espectador gestada des de la prepotència d’un autor, que no artista, que creu surar per damunt de tots els conceptes artístics que calen existir en una exposició.

Una exposició per oblidar, no gastar el temps en veure la malifeta i a esperar la propera exposició amb la sorpresa permanent que ens oferiran els alumnes de Belles Arts.

Intangible

Miquel Fort Garsavall

Museu Monjo de VIlassar de Mar

del 29 de gener al 26 de febrer de 2023