Els més importants artistes mataronins ja no exposen a la
seva ciutat. La manca de galeries professionals, l’absència d’un espai públic
en el que realitzar una exposició com cal juntament amb l’absència de qualsevol
ajut a la creació i a la posterior materialització en forma de visualització de la mateixa, ha convertit a
Mataró en una ciutat plena d’artistes, amb un nivell prou elevat, però alhora
sense un espai reglat per a poder exposar amb cara i ulls la realització dels
mateixos. Aquestes circumstàncies fan que mentre el nivell expositiu mataroní
va baixant d’importància i qualitat els seus artistes vagin espavilant-se i
exposin en els llocs on se’ls hi reconeix la seva vàlua.
Aquesta lamentable situació
permet que de tant en tant ens trobem amb agradabilíssimes sorpreses d’exposicions d’artistes mataronins en especials
indrets , com ara mateix passa amb Josep Mª Codina que explota el seu bon fer
al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona. Un espai expositiu molt
ben valorat a Tarragona, i a on hi han exposat importants artistes.
Presentat per Raquel Medina , Josep Mª Codina ens presenta
la seva darrera evolució, en la que partint des del passat arriba fins ara mateix,
en la realitat més d’ell i del temps que li ha tocat viure. Així ens trobem amb
un autor del tot madur, implicat absolutament en el seu llenguatge personal i disposat
a posar-lo a l’abast de tot espectador , conegut o no, però que pretengui,
vulgui o desitgi, entrar en ell per gaudir-lo en plenitud.
En la seva plana web, l’autor reprodueix un article que li
vaig fer quan Codina exposava a l’Aixernador a Argentona. Es tracta de la
crítica a l’exposició que realitzà el 1990, és a dir que ha plogut i molt. En
ell dea:
“No és l’autor un home tendent a les mostres públiques.
Reflexiu de ment i ossat en el treball no gaudeix en la tombarella del fàcil
afalac i si en el neguit plaent del mateix anàlisi que el porta , peça a peça,
a construir una història estructurada en la que els clàssics components de
presentació, nus i desenllaç, s’ofereixen en llocs tan marcats com ho puguin
ser la brillantor del seu tecnicisme, la inquietud del seu pensament i aquest
final obert a l’espectador que redefinirà en si mateix la tristesa o l’alegria
del fet presentat.
No ha volgut caure mai, en Josep Mª Codina, en tanta pintura
vàcua que ens envolta i que no diu res, ni amb les ajudes de complicades
teories que tenen com a màxima virtut la de la incomprensió. Tampoc s’ha
llençat a la xerrameca de l’estètica comercial. El seu pensament impertorbable segueix
sense dreceres el camí del seu sentiment. Així la seva obra encaixa a la
perfecció en aquest definició de l’art amb majúscules.”.
.jpg)
Codina ens presenta a Tarragona una molt bona exposició que
abasta quasi dues centes obres, xifra que sembla desmesurada sobre el paper
però que un veu que és ben adequada en la realitat expositiva. Amb elles
presenta la seva realitat més actual , aquella que havent-se desfermat, que no
deslliurat, del seu tarannà creatiu habitual, aprofundeix en el seu pensament
plàstic que alhora és el personal, en l’aprofundiment de la seva raó més establerta,
aquella que presideix els seu fer i els seus actes, com ho és la frase de Paul Valery
que diu que “el més profund de l’home és la seva pell”, tal i com encapçala la
seva pàgina web.
La pell humana és l’eix únic del treball de Codina. En ella
és amb la que manté el seu idioma habitual, però ara en aquesta exposició
després de cinc anys de silenci expositiu individual en el seu país, i sols
dues mostres individuals a Maastricht i presencies individuals en mostres col·lectives,
especialment les de la col·lecció Bassat, Codina fa una aposta gegantina i
presenta el bo i el millor del treball realitzat en aquest temps, partint tant
sols de d’unes poques obres que serveixen com de punt de partida de la
col·lecció, a la que segueix la resta en la que apareix el nou Codina , el que
sembla renovat del tot després de la seva jubilació com a professor de
batxillerat artístic i ara renovat i alliberat del tot.
El cert però, és que es fa difícil seguir l’exposició ja que
la disposició de les peces presentades i dels diversos camins a seguir no et fa
la trajectòria fàcil però si que en canvi fa que et trobis de cop i volta amb unes sorpreses que no
esperaves ,en forma d’obres de petit format, o de les series negres ,”cant”
segons el protagonista, que et copegen profundament , en el retorn perfeccionat
a aquella vella exposició que realitzà a Can Palauet, i a on explotà com el
veritable i gran artista que és.
Passejar-se per l’espai és un plaer artístic ,i alhora personal,
absolutament total. I ho és no tan sols per aquells que coneixem la seva trajectòria
i el seu fer, i per tant esperem i entenem , en part, la seva obra. Però per
aquells que estimem l’art i als artistes mataronins, va ser absolutament
emocionant veure l’atenció dels espectadors, una vintena llarga quan jo la vaig
visitar, que intentaven entendre a l’artista i ho feien de la manera més adient,
com ho és submergint-se en les seves obres per entendre i comprendré causes i
raons.
És quasi impossible fer un detall del visitat, ja que l’autor
es mostra en tota l’amplitud , que no diversitat , del seu fer artístic. Per
això vagi la meva recomanació d’una ample i detinguda passejada per l’ample
territori del Tinglado per no deixar-se ni un racó per visitar, ja que l’únic
defecte de la mostra és el quadrament del cercle artístic amb l’espaial, ja que
la impossibilitat de realitzar una visita “ordenada” provoca una desconnexió del presentat que pot provocar
oblits i evidentment provoca un cert grau de desconcert al visitant inesperat.
Però malgrat la dispersió, que desconec si és volguda o
obligada, l’ambient de la mostra domina, i un passejant-se pe ella es sent absolutament
abduït per el conjunt del presentat, en
el que les obres més corals agafen un
cert protagonisme per alguns, mentre que altres es senten més plens per els
treballs més individualitzats, en una curiosa lluita entre els diferents
conceptes que presenta l’autor.
Una exposició d’obligadíssima visita , i que lamentablement
no podrem gaudir a Mataró ja que no hi ha cap espai, ni tan sols la Nau Gaudí,
que la pugui acollir. Una explosió que ha de marcar el futur de l’artista i que
hauria de portar conseqüències a la seva ciutat, i que és limitarà, com així
està ja organitzat , que Codina sigui els següent convidat a l’expo antològica
del proper any a Ca L’Arenas.
Però no cal entristir-nos, i tornem a l’important. Exposició
impressionant i d’obligadíssima visita , aquesta “Intervals” de Josep Mª Codina
a Tinglado 1 de Tarragona . I quan dic d’obligada ho dic tant per els artistes
mataronins com per els afeccionats., ja que la mateixa és una gran lliçó d’art
en el que pertoca a l’apartat creador, com al d’espectador.
No us la perdeu de cap de les maneres.
“Intervals” de Josep Mª Codina
Tinglado 1 del Moll de Costa
del Port de Tarragona
Del 19 de gener al 16 d,abril de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada