A MATARÓ, ART NO, GRÀCIES.

Mataró és d’ençà forces anys una ciutat antagònica amb el fet cultural. I ho és no en el que respecta al nombre de participants actius del fer cultural, i sí en relació als diners que dedica la ciutat, és a dir l’Ajuntament, als fets culturals  més estrictes.

Fa uns anys Mataró apareixia última ciutat d’Espanya en relació a la seva presència cultural. Era la darrera ciutat de més de 100.000 habitants  en el còmput d’espais culturals, i la penúltima de tot l’estat si els habitants es reduïen a 50.000.

Sense un teatre en condicions ( El Monumental no permet rebre una obra de teatre amb un volum escènic mitjà), sense un auditori, espai musical on poder realitzar un concert amb unes condicions mínimes , amb un Museu absolutament indigne per a una ciutat com la nostra i sense  un espai expositiu que reuneixi el mínim exigible. Unes condicions que sí complien la resta de ciutats espanyoles  de més de cent mil habitants. Però si seguíem llegint l’esfereïdor estudi, erem la penúltima classificada si el nivell d’habitants baixava a 50.000 habitants. I  a bon segur, si haguessin baixat a 30.000 habitants.

Fa un temps d’aquest estudi,  quatre o cinc anys, però no crec que les condicions actuals ens hagin fet pujar en el ranking , més aviat podríem haver baixat el darrer graó que ens quedava del llistat, per que Mataró està any rere any més enfonsada en el desenvolupament cultural i molt especialment en l’artístic.

Tot això m’ha vingut al cap en aquesta setmana en que teòricament la gent de l’art hauríem d’estar ben cofois i enlairats , per la inauguració  de l’escultura  dedicada a Espriu, que prové de la mà de Manuel Cusachs i per la celebració dels 25 anys de l’escultura Laia l’arquera del massa oblidat Josep Mª Rovira Brull . Dos esdeveniments importants , capgirats en la seva inauguració i celebració per a tal de crear una aparença d’àmbit de ciutat cultural per Mataró, quan no existeix, al menys des de la vesant oficial de l’Ajuntament.

Aquest menysteniment permanent de Cultura Mataró envers la resta d’activitats culturals de la ciutat , el fer i desfer sense comptar amb ningú, és quasi únic en el país, i és la demostració més fefaent del nul interès que té la Cultura en el Govern de la ciutat, malgrat disposar de dos regidors de Cultura, Xesco Gomar i Mª José Pérez Carrasco.

Un menysteniment que el fa no cuidar res del que fan els actius culturals ,tant a la pròpia ciutat fora de la mateixa. En el plàstic , per ex. ara mateix Josep Mª Codina està exposant amb un èxit aclaparador al Tinglado 1 del Port de Tarragona, una exposició que no existeix per el consistori mataroní. Com tampoc existeix el fet de que Marc Prat i Rosa Codina inaugurin exposició a Maastrich. Ni tinguin cap mena de mirada a les diverses activitats que diferents artistes mataronins celebrin  per arreu, com per ex. el cas del col·lectiu Tarlatana que exposen al Museu de Llavaneres, un indret a respectar i principalment a imitar.

I tornem al que parlàvem abans, ja n’hi ha prou amb combregar amb rodes de molí. Avui a l’Instagram de Carme Garolera ens hem assabentat que dijous presenten el catàleg de l’expo que està celebrant a Ca l’Arenas. L’hora, la mateixa que a la Fundació Iluro els germans Santilari ens parlaran de “El bodegó” , tal i com s’indicà el dia inaugural. Queda clar a on hem d’anar.

Divendres mentre Nuria Guinovart inaugura a Aparelladors, a Can Palauet al Museu s’inaugura la mostra per celebrar el 25 aniversari de Laia l’arquera, que és el proper 1 de novembre., és a dir quan manquen vuit mesos, però com que ara hi ha eleccions i per novembre  Cultura no farà res per l’art, com no ho fa durant quasi els quatre anys del mandat, doncs som-hi a inaugurar aquest divendres que si no fem tard per les eleccions.

Un, a qui el fills de Rovira Brull l’hi ha demanat un escrit per el catàleg, hi acudirà encara que curiosament per part de Cultura Mataró no ha rebut cap convidada, en la línia de menysteniment habitual per part de qui es nega sistemàticament a enviar publicitat de les exposicions oficials a qui més ha parlat de l’art de la ciutat en els darrers 45 anys.

Del fet de la inauguració de l’escultura de Espriu realitzada per Manuel Cusachs, millor ni parlar-ne. Els artistes no havien estat convidats a l’acte i la seva presència era mínima, uns pocs de del grup que porta Aparelladors, Pere Fradera, Perecoll i algun altre que no vaig saber veure. Tot molt en la línia de foragitar als artistes com apestats de la ciutat que manté , seguint la costum, l’Ajuntament Mataroní.

Però la gent de l’art de Mataró ja ho sap. Ara fa cinc mesos en inaugurar la col·lectiva de Sant Lluc, el regidor Gomar  prometia respecte i treball per l’art i els artistes de Mataró. Prometia una sala per els artistes mataronins i un potenciament oficial de la seva tasca per part de la cultura municipal. 

Han passat cinc mesos i no han fet absolutament res. O sigui que ja ho saben, com ho sabem tota la gent de l’art:

A Mataró, Art no, gràcies.