Que en Miquel Arnau és un dels millors artistes de la
comarca és una circumstància que sòls defensem, el que això escriu i quatre personatges
més que coneixen abastament a l’artista i a les seves obres. I és així , en primer
lloc, per que Miquel Arnau ha treballat en el món de l’art més de restaurador .
amb amples coneixements i clientela important, que no pas d’artista. I en segon
que la seva forma de ser no el fa procliu a entrar en la discussió d’espais i
galeries, i per tant malgrat la seva edat , el currículum és petit i escadusser.
Aquesta escassa presència expositiva fa que quan presenta la
seva obra , cada cop enganxi i enamori a més persones que rendits a l’evidència
artística del seu fer resten com embadalits seguidors del seu treball.
Aviat farà vint anys que li presentava una exposició, amb un
escrit que en rellegir-lo veig que segueix essent absolutament actual, per tant
no em fa res repetir-lo en aquesta crítica. Deia així:
.jpg)
“En Miquel Arnau és argentoní de soca-rel. És home de pagès,
de camp i de natura. Però també és pintor d’ofici i de benefici. D’ofici perquè
com pocs domina els secrets tècnics, cosa que li ha permès desenvolupar una intensa
carrera de restaurador i de benefici perquè ha sabut aprofitar aquests
coneixements en la realització d’una pintura pròpia en què tots els elements de
la seva personalitat hi son presents.
Ara en sorprèn a tots amb una visió tan apassionada com agosarada.
Defugint del detall anecdòtic, de l’afalac fàcil de la referència propera,
Miquel Arnau no busca la similitud amb la realitat i sí en canvi, intentar
aprofundir en l’essència d’allò que reflecteix.
Heus aquí turons i boscos expressats en el gest, en el ritme
intens de la pinzellada hàbil, en la creació d’un concepte que fuig de l’aparença
per endinsar-se en l’ànima , en la remor, en l’aroma d’uns indrets tan estimats
com a vegades desconeguts.
En la llum, el color, la força de la pintura de Miquel Arnau
, hi ha quelcom més que el sentiment d’un artista. Hi ha l’estimació envers un
terra que és la seva, que ens la vol fer avinent mitjançant una exposició com aquesta,
que depassa el senzill concepte del paisatge per esdevenir un personal crit per
un entorn que forma part de la seva arrel més íntima”.
Per a Miquel Arnau
pintar allò que diríem vulgarment , un paisatge, no és simplement fer-ne
una fotografia del mateix, i sí en canvi és fer-ne la pròpia fotografia,
aquella que destaca i remarca els elements claus de l’entorn i a més a més amb
el cromatisme interior sentit per l’autor que acostuma a ser ben diferent d’aquell
que podem sentir com espectadors e inclòs sentint-nos protagonistes del mateix
espai.
Avui al Museu del Càntir d’ Argentona, la població on va néixer
i resideix l’artista, ens demostra a qui
no és cec o no ho vol veure, la potència de la seva força interior que juga i
conjuga perfectament amb l’entorn que l’envolta. Amb tocs expressionistes, demostrant
el vàlids que son, apropant-los a la
realitat visual i estructural d’avui mateix, l’artista ens planteja uns
paisatges naturals perfecta i destrament expressats amb una vivantor conceptual
ajudada per una força cromàtica, que demostra i fa evident la “realitat” del
indret, una realitat que es copsada de forma natural per a qualsevol espectador
que s’hi acosti a ella amb els ulls i la ment ben oberts.
La mostra que Miquel Arnau presenta ara mateix al Museu del Càntir
d’Argentona, està formada tan sols per deu peces presidides per un paisatge de
mides grosses en la que ens ofereix la visió del menorquí indret d’ “El Toro”. Un
espai que és rellegit amb tota saviesa per Miquel Arnau amb una visió des del
mar que subjuga per la seva saviesa i personalitat. Peça que presideix la
mostra acompanyada per les intensament viscudes vistes de Moià i el Montseny i
el contrapunt d’unes íntimes i personals visions de boscos propers .
.jpg)
Tot, tocat amb un to vibrant i enèrgic , eliminant els
detalls i amb l’ús d’un color que és capaç de generar l’ambient precís per que
un comprengui el particular esperit de l’autor, que mitjançant aquests estris
domina sobre l’espectador que en cas d’acceptar-lo és veu submergit en la capacitat
generadora d’espais de l’autor i abduït en la seva totalitat per el seu fer.
L’exposició de Miquel Arnau és una exposició de primer
nivell , capaç de generar un munt de
sensacions a l’espectador que s’hi acosti amb ganes i desitjos de copsar les
seves essències i alhora gaudir-les. Sens dubte l’obra de Miquel Arnau conforma
una gran exposició que mereix una atenció superior a la que li pot oferir el
Museu del Càntir. Una gran exposició de la que els ciutadans del Maresme ens en
podem aprofitar visitant-la, amb la quasi certesa de trobar-nos davant d’un
dels millors creadors de la comarca que alhora mereix abastament una atenció en
lloc i indret més important.
No us la perdeu.
Moltes felicitats Miquel.
“Locus et Lucus”. Miquel Arnau
Museu del Càntir. Argentona
Del 3 de març al 10 d’abril de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada