Segueix la nova junta del Sant Lluc fent aposta per la sala
d’Aparelladors i presenta en aquest mes de març el treball de Núria Guinovart,
una artista de la que el passat novembre vàrem tenir ocasió de gaudir del seu
bon fer al Museu Monjo de Vilassar. Ara arriba la seva primera exposició, que
no pas presència pictòrica a Mataró, amb la mostra “Silencis” que ocupa en
aquest mes de març l’esmentat espai.
Vaig entrar a la sala d’Aparelladors disposat a gaudir del
treball de Guinovart que tant bona impressió m’havia causat fa uns mesos al museu Monjo i només entrar en
la sala d’exposicions em trobo amb una obra més abrupta, més dura , més primitiva potser, però
que m’impregna d’una rara i sensible bellesa. Al poc m’assabento que pertany a
la seva primera època i no pas a la línia actual en la que apareix el joc amb
les formes i la presència del color, havent creat una imatge general prou peculiar
, personal i identificativa.
Davant del fet , la presència d’una obra anterior i antiga, poc lligada amb l’actualitat de la pròpia artista em neguiteja ja que no acabo d’entendre l’entrellat de l’exposició per un costat , mentre que per l’altre, - el costat més artístic i creatiu-, la trobo molt més atractiva que no pas en la línia actual.
I amb tot se m’obre un interrogant: quina és la proposta
veritable de l’artista?. Vol retornar al passat i proposa l’exposició com un examen
propi de veure com sonen d’actuals obres de fa deu anys, o simplement pensa que
l’exposició a Mataró és per ella del tot intranscendent i per tant no ha de fer
un esforç en presentar la seva veritat actual?.
Com que no vaig parlar amb ella , no sé la causa de la tria,
però com que crec que sempre paga la pena gaudir de l’exposat en una mostra
artística he de dir que aquesta línia més dura, primitiva i gens asèptica de Núria
Guinovart de la que a Mataró hi havíem vista
alguna cosa en la Biennal Torres García, és per a mi més plaent que no l’actual.
És així per que la veig més pura , amb menys desitjos d’agradar a l’espectador
ocasional i amb més ganes de copsar l’atenció més per l’expressió que no pas
per la forma d’expressar-ho.
Front a una Núria Guinovart més decorativa, d’imatge fotogràfica, més artista
de magazine , avui a Mataró ,recuperem a
l’artista més simple i més pura, més d’impacte directe que no pas d’alta casa
de decoració. I això succeeix gràcies a un seguit d’obres que es mouen en un
cert paral·lelisme , en les que el signe
gràfic establert al damunt del ciment que serveix de fons estableix un recull d’obres
que conjuguen una simfonia molt personal però a la que és fàcil enganxar- s’hi
i , el que és molt important, provocant unes obres més personals, pròpies i
dures que no pas les darreres produïdes per la mateixa artista que essent de qualitat semblant, no
assoleixen el nivell comunicatiu de les que avui presenta a Mataró, en un
revival del que en desconec la causa.
Exposició interessant per descobrir la que potser és la
realitat amagada de Núria Guinovart, una realitat de gran potència avui mateix
i que no mereix quedar en un segon terme .
Silencis. Núria Guinovart.
Col·legi d’Aparelladors. Mataró
Del 3 de març al 2 d’abril de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada