NÚRIA GUINOVART . SILENCIS

 

Segueix la nova junta del Sant Lluc fent aposta per la sala d’Aparelladors i presenta en aquest mes de març el treball de Núria Guinovart, una artista de la que el passat novembre vàrem tenir ocasió de gaudir del seu bon fer al Museu Monjo de Vilassar. Ara arriba la seva primera exposició, que no pas presència pictòrica a Mataró, amb la mostra “Silencis” que ocupa en aquest mes de març l’esmentat espai.

Vaig entrar a la sala d’Aparelladors disposat a gaudir del treball de Guinovart que tant bona impressió m’havia causat  fa uns mesos al museu Monjo i només entrar en la sala d’exposicions em trobo amb una obra més  abrupta, més dura , més primitiva potser, però que m’impregna d’una rara i sensible bellesa. Al poc m’assabento que pertany a la seva primera època i no pas a la línia actual en la que apareix el joc amb les formes i la presència del color, havent creat una imatge general prou peculiar , personal i identificativa.

Davant del fet , la presència d’una obra anterior i antiga, poc lligada amb l’actualitat de la pròpia artista em neguiteja ja que no acabo d’entendre l’entrellat de l’exposició per un costat , mentre que per l’altre, - el costat més artístic i creatiu-, la  trobo molt més atractiva que no pas en la línia actual.

 

I amb tot se m’obre un interrogant: quina és la proposta veritable de l’artista?. Vol retornar al passat i proposa l’exposició com un examen propi de veure com sonen d’actuals obres de fa deu anys, o simplement pensa que l’exposició a Mataró és per ella del tot intranscendent i per tant no ha de fer un esforç en presentar la seva veritat actual?.

Com que no vaig parlar amb ella , no sé la causa de la tria, però com que crec que sempre paga la pena gaudir de l’exposat en una mostra artística he de dir que aquesta línia més dura, primitiva i gens asèptica de Núria Guinovart  de la que a Mataró hi havíem vista alguna cosa en la Biennal Torres García, és per a mi més plaent que no l’actual. És així per que la veig més pura , amb menys desitjos d’agradar a l’espectador ocasional i amb més ganes de copsar l’atenció més per l’expressió que no pas per la forma d’expressar-ho.

Front a una Núria Guinovart  més decorativa, d’imatge fotogràfica, més artista de magazine , avui a Mataró ,recuperem  a l’artista més simple i més pura, més d’impacte directe que no pas d’alta casa de decoració. I això succeeix gràcies a un seguit d’obres que es mouen en un cert paral·lelisme , en les que el signe gràfic establert al damunt del ciment que serveix de fons estableix un recull d’obres que conjuguen una simfonia molt personal però a la que és fàcil enganxar- s’hi i , el que és molt important, provocant unes obres més personals, pròpies i dures que no pas les darreres produïdes per la mateixa artista  que essent de qualitat semblant, no assoleixen el nivell comunicatiu de les que avui presenta a Mataró, en un revival del que en desconec la causa.

Exposició interessant per descobrir la que potser és la realitat amagada de Núria Guinovart, una realitat de gran potència avui mateix i que no mereix quedar en un segon terme .

 

Silencis. Núria Guinovart.

Col·legi d’Aparelladors. Mataró

Del 3 de març al 2 d’abril de 2023