LAIA L’ARQUERA,25 ANYS D’UN SÍMBOL

 

El proper 1 de novembre farà 25 anys que la magnífica escultura "Laia l'arquera" dona la benvinguda a tots aquells que per la carretera de la costa s’apropen a Mataró, i que s’ha convertit en la figura emblemàtica de la ciutat. Segurament pensant amb això, i amb que les eleccions municipals s’acosten,  Cultura Mataró ha decidit avançar-se a la realitat i acaba d’inaugurar l’exposició “Laia l’arquera 25 anys” en la que intenta recuperar la imatge com a pròpia, i també la figura del seu autor ,Josep Mª Rovira Brull, a qui ha deixat als estimballs en aquest llarg període de temps.

“Laia l’arquera” no és tan sols l’escultura més gran de la ciutat, ans també és el seu símbol més modern i actual. Situada a la Porta Laietana, a la sortida sud de Mataró , allà on durant anys hi va dominar el complex final de l’autopista en direcció Barcelona,  va ser realitzada per l’artista Josep Mª Rovira Brull  i s’inaugurà oficialment l’1 de novembre de 1998.

Una obra, la de la Laia, que li havia estat encomanada en 1994 per el departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Mataró, per ser instal·lada a la rotonda d’accés a Mataró a frec del Pla d’en Boet. Es diu en el projecte, que l’indret, portarà el nom de Porta Laietana, i allà l’artista hi gestà el seu projecte escultòric.

Un va escriure d’ella en el diari de Mataró:

“Josep Mª Rovira Brull posa en marxa un cop més la saviesa del fabricant d’enginys i ens dona pas a un de nou, esser escollit per ser quelcom més que un simple bibelot. Ens regala amb somriure sorneguer, una jovencella esdevinguda arquera que tot foragitant els mals esperits marca els límits d’una nova ciutat, ens ensenya el camí del passat i tot fent pont entre passat i futur ens converteix en joiosos copartíceps del present més intens i engrescador.

Laia l’arquera és quelcom més que una peça d’art, tècnicament admirable, estèticament impactant, comporta un seguit de simbologies personals i col·lectives que li donen aquest quelcom més, de segur indefinible que l’està portant a uns nivells d’admiració en el camp plàstic i d’identificació en el popular que l’han convertit ja en una peça sentida i estimada per tots”.

El consistori mataroní seguint demostrant que l’art i els seus artistes els importen un rave , no posa ni tan sols el nom de l’artista en la portada de l’opuscle que dedica  únicament a citar a Laia l’Arquera, com a  títol, causa i motiu de la mostra, encara que al Museu el dediqui exclusivament a fer una petita mirada al seu autor, Josep Mª Rovira Brull.

A Can Palauet el protagonisme l’agafa l’escultura amb un seguit de fotografies i retalls de peces, ambdues d’escàs valor tan documental com identificatiu de l’obra.  Acompanyen a aquest material sense valor, un seguit d’elements gràfics que han agafat l’escultura com a símbol i que no tenen cap mena de valor documental al respecte de la mateixa, i hi afegeix dues obres de l’artista en les que figuren com protagonistes Manuel Mas i Salvador Milà, obres d’evident vàlua artística, però que estan deslligades del fet vital de l’escultura.

 Un vídeo que parla de l’obra, amb els seus protagonistes tècnics, és a bon segur l’element més valuós del conjunt global que en una valoració general és pobre i sense cap mena d’element que cridi l’atenció. Foc d’encenalls sense valor.

A Can Serra, Museu de Mataró, l’espai està dedicat a Josep Mª Rovira Brull amb una minsa i escarransida exposició de l’autor que a bon segur no servirà d’atractiu per als visitants de més de 45 anys , que el desconeixen, i que decep profundament a tots aquells que vàrem tenir ocasió de compartir amb ell els seus moments d’art.

Conformen la mostra 14 pintures i 12 escultures i uns petits apunts en forma de llibreta que no permeten de cap de les maneres obtenir una mirada clara del fer de l’autor, ja que al costat de 4 obres primerenques de joventut, en la resta, disposades de forma impròpia d’un espai expositiu ja que sols petits centímetres les separen, si vol adjuntar tota una explicació el fer que embolica el global i converteix a l’exposat en un quelcom pictòricament molt vàlid, - les obres son excel·lents -, però absolutament invisibles per a ser copsades i captades en plenitud.

Completa l’exposició un seguit d’unes escultures plenament captivadores i d’alta qualitat, que responen al fer de la seva darrera etapa i que tenen el valor de que van ser les generadores de l’esperit de la Laia  i ens permeten esbrinar les causes i raons de l’element formal motiu d’ambdues exposicions . Un vídeo  de l’exposat i d’altres obres, acaba l’exposició.

En resum, tot un galimaties complex a esbrinar amb molt poc espai expositiu i amb un desig oficialista que prima l‘escultura de la Laia molt per damunt que l’artista que la va crear , sense copsar que fent-ho així el que fan es menysprear  l’artístic i devaluar a una escultura que és la gran escultura de la ciutat, per més descuidada l’hagi tingut el poder a ella i al seu entorn.

Aquesta exposició, fora del valor propagandístic del poder municipal, és de nou la demostració més palpable del nul valor que dona l’actual Ajuntament a l’art en general, i als artistes en particular, tacant la figura del seu autor Josep Mª Rovira Brull que mereixia a hores d’ara, l’homenatge que se li nega en vida en la inauguració de Can Palauet.

Amb tota tristor he de recomanar tan sols la visita a l’exposició del Museu per més escassa que sigui i a esperar el catàleg de l’exposició en la que les paraules dels protagonistes dels escrits posin en el merescut lloc d’honor a l’artista i a la seva escultura.

Laia l’Arquera.25 anys d’un símbol

Can Serra , Museu de Mataró, i Can Palauet

Del 3 de març al 25 de juny 2023