diumenge, de febrer 26, 2023

MATARÓ RET HOMENATGE A ESPRIU MITJANÇANT MANUEL CUSACHS.

 



Aquest passat dissabte a les 12 del migdia al Passeig del Callao just a tocar amb la Riera de Sant Simó, s’inaugurà el conjunt escultòric dedicat a Salvador Espriu obra de l’escultor mataroní Manuel Cusachs, que va morir ara fa quatre anys però que en vida ja l’havia deixat enllestit.

 L’acte inaugural va ser una demostració del poder artístic , humà i ciutadà de l’escultor, i alhora de la ineptitud i incapacitat del Govern de la ciutat per tractar a l’art com element important en la cultura de la mateixa. D’ambdues coses en parlarem abastament Avui ho dedicarem a l’acte inaugural, mentre que el proper article el dedicarem  al mal ús que el Govern local fa de les possibilitats de l’art i dels artistes que viuen a la ciutat.

 MANUEL CUSACHS en la seva llarga i prolífica carrera va ser un gran escultor humanístic. La seva sèrie escultòrica “L’armari blanc” que presentà a la Pia Almoina , just al costat de la catedral de Barcelona, i que es presentà a la sala de la Caixa Laietana al desembre del 2007, ens mostrava el retrat de 33 catalans que havien tingut importància en la seva vida i com no ,entre ells s’hi trobava Salvador Espriu, de qui en realitzà el retrat l’any 1980 i que per a mi és un dels millors retrats fets mai per Cusachs i que responia perfectament a l’ànima del retratat.




Justament recordava el retrat del poeta en mig de l’acte inaugural. La saviesa del treball de les ulleres , l’orella , potent i amatent, que convidava a la conversa i marcava l’atenció del poeta i principalment l’ambient que trametia l’obra amb la imatge personalitzada i humanitzada d’un Espriu , era el més que vàlid i suficient aval a la realitat de la materialització escultòrica de la poètica d’Espriu, fet que Manuel Cusachs realitzà de manera plenament escaient i de la que ara en tenim mostra pública en aquest magnífic monument públic establert a la punta arenyenca de la platja del Callao de Mataró.

L’escultura de Cuscahs, convertida en homenatge mataroní a la figura de l’arenyenc Salvador Espriu,  està formada , segons informa el mateix ajuntament, per l’escultura de bronze “El curs de la vida”. L’estructura del “Portal”, que simbolitza un portal sobre el mar i l’espai, i una peanya sobre la qual van instal·lades les dues. La peanya està composta per quatre blocs de pedra de granit. Al bloc central hi ha gravat “A Salvador Espriu, poeta”. Al bloc situat a migjorn hi ha gravats els quatre primers versos de la poesia XXIV de “Llibre de Sinera”: Quan la llum pujada des del fons del mar / a llevant comença just a tremolar, / he mirat aquesta terra, / he mirat aquesta terra…”. Al bloc situat al cantó de llevant hi ha gravats els versos de la poesia V del llibre “Cementiri de Sinera”: “Pels portals de Sinera / passo captant engrunes / de vells records ...”.

Una monument potent , tant per les mides del mateix ( alçada de 5.75 m i pe d’uns 9.200 quilos de pes) com per la força que genera i representa el mateix poeta,  el seu retrat, i la significació literària del camí de la vida, elements tots ells que confegeixen una imatge potent i brillant , amb l’únic però, al meu entendre, de  no haver  filat en l’emplaçament.

Situat massa prop d’un farola que el descentra de l’entorn, crec jo que hauria estat molt més potent situar-lo directament d’esquena al mar en un angle esbiaixat que el situes en la línia d’Arenys. Petit defecte però que no empitjora l’obra i la col·loca en l’univers escultòric de la ciutat en situació de gran potència.

Important escultura ,aquesta de Manuel Cusachs  dedicada a Espriu, que els col·loca als dos en el petit univers escultòric de la ciutat coma peça a destacar. I és la demostració del bon saber escultòric del que n’era posseïdor l’artista mataroní.

Vagi doncs la meva felicitació a la família de l’artista que és qui ha posat més força en la realització d’aquesta nova escultura que honora perfectament al poeta Espriu, i a la seva obra, alhora que de retop ho fa també a l’escultor Manuel Cusachs i a la pròpia ciutat que l’acull.