JOHANNA SCHEERMAN . LA CÚPULA. MATARÓ

 

A Mataró de fa un parell de mesos hi ha un nou espai dedicat a l’exhibició artística,  es tracta de l’ample part davantera  de “La Cúpula” un centre de tatuatge que es troba a l Carrer de  Sant Francesc d’Assis 14, al casc antic de Mataró i quasi a tocar de Sta Maria.

En vaig tenir coneixement per l’avís del gravador Sergi Rabassa , encara que no vaig poder acudir a al seva cita artística. Ara si que he pogut visitar l’espai encuriosit per el que hi podien presentar i davant l’anunci  d’una exposició que realitzava l’artista Johanna Scheerman, autora absolutament desconeguda per a mi.

En primer lloc crec que cal parlar de l’espai expositiu i cal dir que malgrat ser accessori és de bones dimensions i amb espai suficient com per poder-hi realitzar una exposició en condicions. Manté alguns problemes espaials però existeix per part del propietari , aliè al camp expositiu, plena consciència dels mateixos i de la necessitat de solventar-los, de modus i manera que ben aviat disposarà d’unes guies per penjar l’obra i posarà mans a l’obra per millorar la il·luminació, encara que hem de dir que és més que acceptable , per el que penso que aviat disposarem a la ciutat d’un nou espai expositiu al que caldria fer-li cas. I amb ell d’una programació que esperem sigui prou vàlida, potent i interessant.

En aquests moments exposa  Johanna Scheerman, autor afeccionada amb aspiracions, que practica l’art sota el mestratge d’Albert Alís. L’artista està en el camí d trobar el seu lloc en el camp plàstic, i de pas trobar-se a ella mateixa. En aquesta exposició ens presenta un seguit d’aquarel·les, que en bona part son còpies d’altres obres o de fotografies i el cos general de la mostra està en els seus olis, que en part queden clarament enquadrats en l’expressió plàstica del seu mestre, i un altre grup  més complex, amb una sèrie d’estructures indefinides que li donen suport i en els que cal treballar encara molt per assolir una plenitud , encara que em sembla que és en aquest camí cap on vol discórrer l’autora.

Aquarel·listicament , encara que segons la pròpia autora algunes de les seves obres son còpia d’altres pintures, l’artista ens demostra tenir mà, com queda clar en els treballs més lliures i menys constrenyits, pictòricament parlant. En aquestes peces, més lliures encara que en la resta, existeix una bona textura i un treball tècnic que mostra el seu bon fer, alhora que obra la porta a seguir treballant en aquets camp.

Més difícil és jutjar-la quan treballa l’oli ja que els presentat és un poti poti, absolutament lícit en l’aprenentatge , però que cal començar a definir en el moment d’una exposició ,ja que dificulta en gran manera pretendre entendre quin és el camí que l’autora vol practicar.

Per a mi està clar que el millor està en les obres més lliures i poc definides, dites d’altre manera , a l’estil del mestre. Allà ens trobem a una autora capaç d’eliminar l’anècdota i centrar-se en l’esperit de la peça , en la seva ànima. Però no crec que sigui aquest el camí que actualment prefereix practicar, i si en canvi el més bigarrat en una complexitat afegida que a més a més , presenta una difícil lectura.

Ara tot queda en ella mateixa, des de la lectura pròpia passant per totes les lectures dels propers , Scheerman ha de trobar la seva veritat artística I estaria bé que ho fes aviat ja que té mans suficients  com per aconseguir anar més enllà del que està en aquests moments.

 

Johanna Sheerman. Exposició monogràfica

La Cúpula Art Gallery

De l’11 de febrer al 9 de març de 2003