RECULL HISTÒRIC DE L'ART A MATARÓ 1975 ( II )

 

Tantra/Tertre  no va ser un bolet que va aparèixer de forma espontània si no que va ser la culminació d’un any positivament convuls en l’art mataroní. En el decurs de l’any s’inauguraven tres espais expositius . Al mes de novembre s’inaugurava amb una exposició d’A.de P. Boix , la galeria d’art Studium 48, al pis d’aquest número del carrer sant Josep. Dirigida per el propietari, Eduard Serra, es dedicà a l’art de línia tradicional amb especial interès per els artistes locals.

El crític PIC II fent el parlament inaugural de la sala Sutdium 48 amb l'autor de l'obra exposada A. Boix i l'amo de la sala el Sr. Serra

Igualment inauguraren sala d’exposicions dues entitats esportives amb un cert respatller social . El setembre inaugurava sala el Club Nàutic , al seu edifici de la platja de Mataró, amb una exposició del grup dels Arts , artistes mataronins provinents de l’escola d’Arts i Oficis i el mes de novembre era el C.A. Layetania que amb una exposició d’Estrada Vilarrasa obria espai expositiu a les seves noves instal·lacions de La Cornisa. La primera estava dirigida per Jaume Arenas i mantenia un nivell de qualitat amb un cert eclecticisme d’aires més moderns , mentre que la segona era un calaix de sastre amb exposicions de menys nivell de caire més tradicional. Igualment cal fer esment de la inauguració en el mes de gener, de la Sala d’exposicions de la Caixa Laietana a Argentona, un espai recurrent per a molts artistes locals i que va dur a terme algunes temporades ben remarcables.

Aquestes inauguracions compensaren el tancament definitiu de la Cripta d’Art , i el temporal per a tasques d’inventari i adequació dels espais del Museu de Mataró.

Un brogit que es concretà amb un elevat nombre d’exposicions que superà la xifra de setanta. Unes exposicions amb dues característiques si més no curioses. Per un costat la durada de les mateixes que quasi mai supera les dues setmanes, solament a Tertre mantenien una durada mensual, i el fet de la repetició de noms , especialment en el cas d’artistes locals, que passaven amb naturalitat d’un a altre espai expositiu amb poc temps de diferència . Hi ha algun pintor que arriba a exposar cinc vegades  en el decurs de l’any.

Portada del catàleg de VIllèlis i obra de Josep Tur

Entre totes elles cal destacar l’exposició “Neosimbolismes” de  Viada i Uriach , pintors maleïts representants de la bohèmia artística mataronina que convencen amb la seva peculiar aposta a La cripta d’Art ; la de Novellas al mateix indret , en la que presenta la seva dualitat: Intuïtiva en els apunts de carrer i la plenament reflexiva i profunda en obres de tendència simbolista. Una exposició que significà el seu salt definitiu a la professionalitat; la de Josep Tur, al Nàutic en el que era el seu retorn a la ciutat després de molt de temps després d’haver triomfat a Madrid i Castella on estava afincat  i molt especialment  la mostra Road Show produïda per l’Institut Britànic amb 12 artistes anglesos de caire conceptual, presentant gravats, litografies, serigrafies i fotografies d’altíssim nivell a la Biblioteca Popular. I per damunt de totes la de Moisés Villèlia al mateix indret, amb obra provinent de la sala Gaspar de Barcelona , després de quinze anys sense exposar a Mataró, ciutat en la que descobrí l’art i en la que va debutar expositivament al Museu Municipal (1954) en una històrica exposició prèvia a la de 1959 a la que assistiren Miró, Pierre Matisse i destacadíssims noms del món artístic i que el va convertir en artista d’anomenada internacional.

El crític PIC que ja havia efectuat la crítica en aquella exposició iniciàtica, es rendeix a l’actual amb obres que defineix com “ espacios de aire, planos inmateriales delimitados por elementos materiales que nos trasladan a dos dimensiones y a veces a tres. La sutilidad evanescente de los temes de esta exposición es única.... Este “aerismo villeliano” muchas veces tiene mayor solidez conceptual que un mármol o un bronce”.

Maternitat, encaústica sobre fusta. Guerau Calàbia

Per el que respecte a exposicions d’artistes locals fora de Mataró cal destacar les d’Eduard Alcoy a Bilbao, Alacant i Santander, la de Guerau Calabia a l’espai Pernod dels edificis Trade a Barcelona i la de Parés a la sala Bargalló de la mateixa ciutat, mentre que A. De P. Boix va ser guanyador de  concursos de pintura celebrats en diverses poblacions de Catalunya. 

Inauguració de la Col·lectiva de Sant Lluc 1975

En el que pertoca a les mostres de caire col·lectiu remarcar que l’efervescència creativa es concreta en el Sant Lluc que canvia d’espai expositiu per el tancament del Museu i passa a la sala de la Biblioteca Popular en la que es mantindrà fins el 1983 per les mateixes raons accidentals. La col·lectiva local passa de 39 a 66 artistes participants. El judici crític es manté en el poc nivell d’auto-exigència dels participants a la col·lectiva, en la que destaquen per damunt de totes, les obres presentades per Eduard Alcoy i Josep Novellas.

Igualment cal remarcar el gran èxit de la col·lectiva d’artistes de Cirera que arriba a la setena edició i del Concurs de Pintura Ràpida que organitzava Caixa Laietana en temps de fires. En aquesta, la vuitena edició, el nombre de participants es va moure al voltant de quatre cents , essent el més concorregut de Catalunya, a bon segur per l’esquer de la convidada a dinar, fet no habitual en els altres indrets. 

Obra de Ll. Roura. Col.lecció  Fundació Iluro

El guanyador (15000 ptes) va ser el banyolí Lluís Roura, artista de cert nivell que havia renovat el paisatgisme olotí per crear el que podríem definir com paisatgisme empordanès i que feia poc havia exposat a la ciutat. El premi local (10000 ptes) va ser per Joan Cobos i el d’artista Jove per l’argentonina Lídia Tur ( 5000 ptes). El jurat estava format per Manuel Cuyàs, Josep Mach, Eduard Alcoy i Tayo Mayol.