RECULL HISTÒRIC DE L'ART A MATARÓ 1975 (III)

Cartell oficial . Autor Joan Navarro

Cartell Alternatiu de les Santes 1975

Com elements complementaris cal remarcar que el cartell de fires va ser realitzat per Joan Safont, i el de Les Santes per Joan Navarro Bonamusa . Cartells als que cal afegir un de magnífic realitzat per Nefer per a la setmana de Titelles que es celebrava a la ciutat.

Monument a T: Ribas . Autor G.calabia

També cal remarcar la inauguració d’un monòlit en record i homenatge a Tomàs Ribas I Julià en la plaça a ell dedicada al barri de Cerdanyola. La peça realitzada per Guerau Calabia és una peça vertical volumètrica amb uns acurats jocs de plens i buits. Sense pretendre-ho és converteix en la primera del seguit d’escultures urbanes que s’instal·laren a la ciutat especialment en el mandat de l’alcalde Manuel Mas.

Article de la revista ¿ por qué ?

Per acabar el resum plàstic de l’any bo es fer avinent una anècdota molt desconeguda , com ho és que la revista “Por qué”, revista de successos dirigida per Enrique Rubio, periodista molt popular en aquells temps,  publicava un article de Carlos Ortiz , a sis columnes i de títol “El arte de falsificar el arte”, amb el sots titular  “Algunos marchantes se aprovechan de geniales y desconocidos artistas para llevarles a la falsificación”. Article que venia al cas d’unes obres falsificades de l’artista Grau Sala que per un casual van arribar a les mans del propi artista i que van produir la detenció del marxant Campins de Vilassar de Mar i de l’artista Ricard Jordà com a autor de la falsificació. Després d’un petit període de presó preventiva a la Model va se deslliurat i no es van presentar càrrecs contar ell, ja que ell sols creava quadres ”a l’estil de...”,  però sense signar, el que no implica una falsificació de personalitat, si de cas una influència. No li succeí el mateix al marxant ja que aquest afegia, imitant-la , la signatura de l’artista reconegut i procedia a la venda com si fos original.

L’article de to simpàtic i més aviat lloatori al respecte del treball de Jordà, anava acompanyat de fotos d’ell mateix en el seu estudi  i d’algunes obres del seu estil inconfusible.

 

Al costat d’aquest dinamisme plàstic , creatiu i expositiu, en aquest any de 1975 , el camp del Patrimoni  va tenir també un inusual protagonisme, com si la ciutat estigués ansiosa de recuperar el tremp artístic i cultural perdut.

capella dels Dolors

Així començava l’any presentant-se la restauració realitzada a  la capella dels Dolors (febrer). Una restauració promoguda anys enrere per Lluís Ferrer I Clariana, i duta a terme per Ramón Gudiol , el gran especialista de l’època, amb la col·laboració d’Amadeu Taulats en el que pertoca a motllures, daurats i pintures murals. La restauració duta a terme amb el mecenatge de Caixa Laietana va consistir en procedir a la neteja i restauració de totes les pintures de Viladomat que estaven en un pèssim estat, alhora que es van fer diversos treballs de paleta per evitar filtracions i humitats., circumstancies que a posteriori s’ha observat no van tenir suficient èxit, com ho demostra la necessitat urgent  d’una nova i recent restauració (2015-16) per reparar el molt malmès Conjunt del Dolors.

També en el ple municipal del mes d’Abril s’aprovava per un costat sol·licitar a la secretaria del “Patronato Artístico y Cultural del Ministerio de Educación y Ciencia” la construcció d’una “Escuela de Artes Aplicadas y Oficios Artísticos” cedint de forma gratuïta els terrenys adequats per tal fi.

Una petició que ja havia estat aferrissadament defensada al diari Mataró (11 de març) en article de S. en el que remarca la necessitat d’aquesta escola de Belles Arts com complement imprescindible als qüestionaris escolars oficials. I que de nou serà reclamada periodísticament en el moment de l’anyal Col·lectiva de Sant Lluc .

Una petició, aquesta de l’escola d’Arts i Oficis, que ha estat recurrent des que desaparegué l’original que havia mantingut activitat entre 1886 i 1960, per ser substituïda per l’escola Miquel Biada de formació professional. En temps democràtics , en totes i cadascuna de les eleccions municipals celebrades, apareix , mandat rere mandat, una petició semblant en el programa electoral d’una gran majoria del grups i partits polítics concurrents a les mateixes. Unes peticions fins avui mai concretades , ni tan sols en un projecte inicial.

En el mateix ple, s’acordà també “sol·licitar al Ministerio de Educación y Ciencia, Dirección del Patrimonio Artístico y Cultural, Comisaria de Museos, la creación de un Museo Arqueológico en nuestra Ciudad, destinado a guardar, conservar y classificar los restos hallados en el termino municipal y alrededores, especialmente los valuosos vestigios de la villa romana de Torre Llauder, cediendo gratuitamente a dicho ministerio los terrenos municipales sitos en la zona declarada Monumento Histórico-Artístico para la finalidad expressada”.

En un detallat article que apareix en l’edició del 12 d’abril de 1975 de “Mataró, Periódico del Maresme”  signats per S. S’explicita amplament el projecte que va més enllà del propi museu arqueològic ja que amb el trasllat de les peces arqueològiques al que seria nou museu, es produiria un buit en el Museu de Mataró que podria ser omplert per l’apartat arxivístic o començar a pensar en un “Museo de Arte toda vez que Mataró y su comarca cuenta con suficientes valores artísticos como para justificarlo .....y que podria convertirse en uno de los polos de atracción de la Ciudad”.

Uns projectes que com tants d’altres han quedat en foc d’encenalls, havent quedat tot el projecte amb la realització del tancament del clos arqueològic (1980)  i la protecció dels mosaics  i visualització del conjunt (2010).

Abella d'Antoni Gaudi, una peça important del Museu

Però el tema arqueològic explota en tota la seva intensitat passat l’estiu amb l’aparició en el diari Mataró del 23 de setembre d’un article signat per S. , amb títol “Restructuración del Museo Municipal” ,que és un atac frontal a tota l’estructura del Museu. En ell es denuncia la inexistència d’inventari, i que tot es fonamenta tan sols  en unes llistes de 1951, el que fa que s’hagin trobat a faltar més de 200 objectes , ignorant-se tant la raó de que certs objectes hagin estat retornats als seus indrets naturals així com l’origen d’altres que sí romanen al Museu. Encara que no ho considera un espoli, l’articulista si que cita exemples d’actuació negligent i denuncia explicitant-ho, la desaparició de diverses peces de valor històric per a la ciutat.

El terrabastall és impressionant  i el 2 d’Octubre , amb una carta al director, la junta directiva de la Secció Arqueològica del Museu , acompanyada de vint signatures més, responen indignats a les acusacions , explicitant detalladament diversos casos , encara que amb l’explicació mostren de manera fefaent el desori existent a la institució.

Entre les explicacions sorprèn el fet de la denuncia pública de que el material arqueològic de la vila romana de Can Rafart excavats el 1935 i conservats al Museu van ser usats per omplir el forat del soterrani de l’escola d’Arts i Oficis quan després del seu enderrocament van haver de ser adequats a l’estructura viaria. Un atemptat patrimonial més a afegir a la llarga llista que Mataró té en aquest apartat.

Un embolic important, abastament comentat en el món cultural ja que el desgavell del Museu era un fet de domini públic, i que acabà amb l’acceptació de la renúncia al càrrec del director del Museu, el Sr. Martí Fité, que també va renunciar al seu càrrec de membre d’honor del patronat del mateix.