El Museu Monjo inicia
l’any amb força presentant l’exposició “Ancestres” d’Emili Armengol, un nom que
malgrat la seva ampla qualitat clarament mostrada durant la seva dilatada
carrera (la seva primera exposició és de 1968) , no ha acabat de cuallar entre
els espectadors i els amants de l’art , malgrat el gran nombre d’exposicions efectuades
per arreu , així com la presència d’obra seva entre les grans escultures
públiques de per tot el país. I com no malgrat el seu ample reconeixement ja que ha
merescut la creu de Sant Jordi i és Cavaller de l’Ordre de l’Art i les Lletres,
del Ministri de Cultura francès i, entre d’altres distincions.
Ara, el Museu Monjo ens sorprèn amb una excel·lent exposició
en la que presenta una trentena de peixos , acompanyats per la figura d’una
sirena en l’exposició de títol “Ancestres” que llueix enormement en aquest brillant
començament d’any del museu de Vilassar que retorna amb força a un lloc
capdavanter de l’activitat artística de la comarca.
Emili Armengol és un veterà escultor , nascut a Barcelona el
1943, d’arrels vilassarenques , que ha
volgut tornar als espais familiars tot presentant una magnífica exposició de
caire marí en la que converteix l’espai expositiu
del Monjo en un mar en el que llueixen una trentena de peixos escultòrics que treballats amb una dolça
passió, serveixen un alegre festeig entre l’autor, la població i el mar que la
limita i que quasi per sempre ha estat viscut per la població, fis i tot afegint-lo al toponímic
que l’identifica.
Deixant de costat el mimetisme amb el que plasma l’autor als
seus protagonistes, fruit segons ell ha remarca en algun entrevista, del coneixement
que en va tenir, mentre navegava de petit amb el seu pare, crec que el més
remarcable està en la plasmació formal i tècnica que varia clarament segons
el “peix” retratat, com sí coneixedor de la seva psicologia en volgués fer un
retrat viscut i intel·ligent. I un , que de peixos i de mar en sap ben poc,
diria que encerta plenament.
L’exposició a més està perfectament muntada i il·luminada,
confegint una seria d’illots en els que el grup de figures de peixos semblen
viure-hi amb tranquil·litat, permetent a l’espectador la visió clara de totes
les obres
Una qualitat tècnica ala que crec que en aquets cas s’hi ha
d’afegir el plaer humà que ha aconseguit l’autor. Un pensa que en el fons
aquest peixos han sigut la vàlvula d’escapament de l’artista quan es trobava
feixuc en la seva feina personal. Llavors aquesta creació del seguit de peixos,
uns espectaculars bibelots, esdevinguts obres de gran qualitat, servien de
relax plaent, en el feixuc món de la creació professional, i més encara quan es trobava immers en altres treballs més
complexos i a bon segur menys satisfactoris.
Amb tot això, crec que ens trobem amb l'obra de caire més
intimista de l’autor que és de fàcil, còmoda i plaent lectura per l’espectador
que comparteix plenament el dúctil plaer de l’artista amb el mar comú d’horitzó
, i amb una representació artística de gran qualitat i bellesa, cosa que s’ha
de remarcar com es mereix.
Per tant no ens costa res recomanar aquesta exposició del
Monjo, en la que l’art comunica amb l’ànima marinera que quasi tots els que
vivim per la costa sentim clarament en el nostre interior.
Feu-ne visita en el segur plaer de i’establiment d’una
comunicació artística que servirà per sadollar asserenant elsvostre esprit i la vostra ànima.
Felicitats
Ancestres. Emili Armengol
Museu Monjo. Vilassar de Mar.
Del 14 de gener al 25 de febrer de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada