BOSC. ERNEST BORRÀS I BERTA JULIBERT.

 

Per començar el nou any, l’Associació Sant Lluc ha volgut presentar en la seva sala oficial d’Aparelladors , l’obre d’Ernest Borràs i Berta Julibert, dos “curiosos” i peculiars artistes  que de fa molts anys han treballat l’art en la seva masia de Dosrius. De fet , un d’ells, l’Ernest, ens deixà ja fa un parell d’anys , però ara ha estat el moment per part de la Sant Lluc de fer públic el seu fet artístic al públic en general, encara que fos conegut per alguns des de fa ja un bon grapat d’anys.

Un va conèixer a l’Ernest Borràs , fa més quaranta anys , quan ens trobàvem a mitjans delsvuitanta. Va ser a l’Aixernador, aquell enlluernador far d’art i cultura que dominava la vida cultural d’Argentona i de rebot de tot el Maresme.

Per aquells temps, recentment aparegut a la comarca després de la seva llarga estada a les Canàries, l’Ernest presentava una obra complexa a cavall del cartró que el manegava de forma especial  jugant amb els seus acanalats per aconseguir unes peces rotundes en la realitat, però que esdevenien en el contacte amb l’espectador en humils i sensibles generadores de vents i flaires captivadors que seduïen en la mirada i en la gran qualitat artística que mostraven. Al seu costat apareixien les seves obres escultòriques  que esdevenien blocs petris d’aquells treballs anteriors fets amb amorosos acartonats.

Unes obres rotundes que diluïen amorosament una poètica peculiar i quasi oriental que seduïa a primer cop de vista i enamorava en el seu aprofundiment, tot en un conjunt que enamorava a qualsevol visitant i cridava l’atenció dels crítics més exigents com el cas d’Olga Picazo que li presentà una espectacular exposició que realitzà a la sala de Cajamadrid a la pça Catalunya de Barcelona en l’any 1988.

D’ella deia la crítica: “El següent pas, més enllà de l’acte d’esculpir, esdevé construir, armar, disposar... tot un seguit de volums, que amb records llunyans d’una realitat fugissera, consoliden formes totèmiques i antropomòrfiques que oscil·len en la definició d’una abstracció orgànica que no aconsegueix deixar de banda, un cert formalisme geometritzant.”.

Avui, en aquesta massa escassa exposició d’Aparelladors , m’ha costat trobar a l’Ernest oriental ple d’equilibri com per exemple amb el càntir tallat linealment i convertit en un petit llac d’aigua , en el conjunts de càntirs que s’exposen a la casa gòtica d’Argentona, que era la meva darrera visió del seu quefer i m’he trobat amb altres matisos ,  des de  la gegantina peça metàl·lica, semblant a altres d’aquell moment, fins a figures antropomòrfiques  que denoten la seva saviesa tècnica i creativa. I als eu costat les obres de la seva companya de sempre fent-li costat també en l’artístic.

Tot en una dolça exposició que té gust a poc, i ho dic ja que Borràs i Julivert eren dos absoluts desconeguts en el mon de la creació maresmenca, per més que les seves obres escultòriques pels boscos de Dosrius poguessin ser conegudes per vilatans i excursionistes varis. Per això crec que la selecció ha estat petita per conèixer de primera mà el seu fer Si tantes vegades ens hem queixat d’aglomeració expositiva , avui ens queda el regust a poc que compensa amb la justicia de la recuperació d’aquests artistes, especialment en el cas d’Ernest Borràs, que han passat massa desapercebuts en la vida creativa de la comarca.

Ara, encara que a bon segur sigui massa tard, és de justícia al menys fer visita a  l’exposició per  copsar i gaudir de l’art personal d’aquests dos grans creadors.

Bosc. Ernest Borràs I berta Julivert

Aparelladors. Mataró

Del 26 de gener al 25 de febrer de 2024