RECULL HISTÒRIC DE L'ART MATARONÍ .1976 (IV)

 

Capella dels Dolors

Si el nivell expositiu individual va ser poderós , no va ser menys interessant l’apartat col·lectiu. Així durant els mesos d’abril/ maig es celebraren les Jornades de les Arts Catalanes amb un seguit d’exposicions i actes complementaris d’alt nivell:

Art sacre ( Capella dels Dolors)

Poesia Visual catalana ( Llibreria Robafaves)

Ceràmica Països catalanes ( Òmnium)

Titelles i capgrossos ( Foment Mataroní)

Ferros forjats, aram i armes ( Col·legi Cor de Maria)

Vidre a Catalunya (Foment Mataroní)

Arts Gràfiques a Catalunya (Museu Municipal)

Terrissa tradicional (pati de les Caputxines)

Art Català No Figuratiu ( sala de la Biblioteca Popular)

Masies del Maresme ( local A.A.A. Sta Anna)

Exposicions totes elles d’excel·lent vàlua, amb èxit total d’un públic tan nombrós com interessat.

Cactàleg de l'exposició

Reproducció de le sobres de Tàpies i Tharrats dintre del catàleg

Al respecte de la d’art no figuratiu, a bon segur l’exposició de més alt nivell, la crítica va dir: “¿ Para qué citar nombres?... Y aquí están, no con sus mejores obras, sino con su “estilo”. Y que no se me diga a estas alturas “jo també en sabria de pintar així”... Todo esto es ya historia del Arte. Y con una tremenda importancia que no han superado ni superarán estas mediocridades “domingueras” que aún hoy se empeñan en “describir” estados exteriores cuando lo importante en la vida es la plasmación de lo interior”.

imatge de l'arxiu de "per Matar-ho ". Centre d'Art reina Sofia

cartell / programa de "Per Matar-ho"

Altre gran manifestació artística de caire col·lectiu va ser “ Per Matar-ho”   un seguit d’accions conceptuals que tingueren lloc al Foment Mataroní i al Museu de Mataró. L’eix central era l’exposició documental “Art en nous mitjans” que es trobava al Museu Municipal i que es va completar amb l’acció de Fina Miralles ( “El triangle com a simbologia de poder i mort” ) i la de Ferràn García Sevilla ( “El far del poder” ) celebrades al Foment mataroní. Per acabar amb l’acció de Jordi Benito (“Destrucció de la pròpia imatge”) i una cloenda amb la documentació i amb col·loqui al Museu Municipal. Acció  que per a qui interessi especialment, està amplament documentada en l’article de Marta Pol Rigau en el catàleg “Art a Mataró 1959-1983” Anys de resistència i ruptura, editat per Ca L’Arenas.

Mantenia l’èxit el Concurs de Pintura Ràpida, organitzat per Caixa Laietana en dies de Fires.  En la present edició hi van participar 267 autors, d’ells 47 eren de Mataró i una trentena de la comarca. El jurat format per Rafel Buscà, Manuel Cuyàs, E. Alcoy, J. Mach i T.Mayol, va  considerar com a guanyador l’artista Pau Rodriguez, mentre que el premi local era per a Conxa Sellers.

L’èxit constant del concurs va incitar a la U.R.Laru a convocar-ne un altre que es celebrà pels volts del Pilar amb J.Parés de Mataró, Jordi Arenas, P.Mañé i els crítics PIC i PIC II com jurats. El concurs que tingué nodrida participació va ser guanyat per Jaume Mariné mentre que el premi local era per E.López. El concurs tingué l’anècdota de l’intent d’agressió greu d’un alteradísim Pablo Mañé cap a Jordi Arenas, al bell mig de les deliberacions del jurat per un tema de si s’havia de permetre que els membres del jurat que exercien de mestres votessin als seus propis alumnes.

En començar la tardor a  la Biblioteca Popular es realitzà una exposició subhasta en benefici del Patronat de Subnormals ( tal i com es coneixia en l’època). El nombre d’obres va superar el centenar i es recaptaren més d’un milió de pessetes.

Portada del catàleg de la Sant Lluc. Autor Guerau Calabia

La col·lectiva d’artistes de Cirera celebrava una nova edició i a la Col·lectiva de Sant Lluc hi prenien part 70 autors presentant 100 obres. Per primera vegada s’observen absències entre els artistes més consagrats. Així no acudeixen a la crida ni E. Alcoy, ni Rovira Brull, ni Pablo Mañé. La crítica , que per primera vegada es realitza de forma individualitzada , artista per artista, destaca a Opisso, Novellas, Jordà, Estrany, Cusachs i Boix entre els reconeguts; marca les confirmacions de Casas Peña i Jordi Cuyàs i s’il·lusiona amb les revelacions de Pal, Teresa Boix i Elisenda Terri. Un Sant Lluc que ja marcava línia al respecte del futur de la pròpia col·lectiva.

La post exposició va tenir polèmica ja que una entrevista realitzada a Guerau Calabia al diari de Mataró, es retopada per Jaume Arenas en una carta al director . En ella tot explicant que els fundadors de la Sant Lluc varen ser els germans Arenas, M.Cuyàs, M. Ribas i M.Zaragoza i que Rafael Estrany no tan sols no hi va tenir res a veure, com era vox populi local, ans no hi va participar mai, fa esment de la filosofia inicial de la col·lectiva:
“Estaba abierta a todo el mundo pero se impuso después y de forma escalonada, una selectividad imprescindible para lograr unas exposiciones de nivel medio aceptable. Fue lamentable que esta finalidad no fuese comprendida ni aceptada por muchos, no obstante los organizadores fuimos conscientes de haber hecho algo muy positivo para el arte de nuestra ciudad”. Alhora que remarca que d’ella van sorgir noms com els de Villèlia, Cusachs, Pratginé, S.Estrany, Noé , Terri i altres autors de prestigi.

Com es pot observar la discussió al respecte de qualitat i selecció , i de la problemàtica de les absències i presències, ben viva a l’actualitat, ha existit quasi des dels inicis.

En aquesta edició s’homenatjà al crític Pere Pascual Clopés PIC per la seva trajectòria professional i se l’obsequià amb una placa i un retrat caricaturesc on constava el lema “ De la crítica patada es pot fer gran remuntada”.

La crítica també va tenir lloc destacat en aquest any 1976 ja que l’augment d’exposicions y de les seves corresponents crítiques va portar al diari Mataró a reservar setmanalment tota una plana del diari. Així naixia passat l’estiu “Página de Arte” que agrupava crítiques, comentaris notícies. Crítiques que alhora tindrien una valoració numèrica per visualitzar la seva vàlua.

Premi PIc. Autor : Terri

Amb la seva estrena es crearen alhora els PREMIS PIC , premis que s’atorgaven a les millors exposicions de la temporada, a opinió de la pròpia crítica . En aquesta primera edició, els premis van ser tan sols virtuals ja que no es materialitzarien fins la temporada vinent. Els guanyadors varen ser:

Millor exposició : Tharrats (Tertre) i Rovira Brull (Tertre)

Millor exposició d’artista local: Ricard Jordà (Tertre)
Millor exposició d’arts no pictòriques : Moisés Villèlia ( B.Popular)

Millor artista jove: Ramón Casas Peña

Millor galeria d’art: Tertre

Autor Jordi Egea

 

Cal recordar també que en aquest 1976 el cartell de la Fira va ser una realització de Pedro López Chico i el de Les Santes va ser una fotografia de Jordi Egea , alhora que cal remarcar la dimissió del Ponent de Cultura Àngel Fàbregas Blanch que va ser substituït per Federico Herrero Vidal.

Igualment és important remarcar que per sant Jordi es va dur a terme el primer llibre gegant de contes de la ciutat en el que s’agermanen la literatura infantil, creada per els propis nens, amb l’adequada i acurada il·lustració plàstica de la història per part d’artistes i il·lustradors locals. Costum que sortosament encara es manté. També cal esmentar el regal que l’escultor Guerau Calabia realitzà a la ciutat amb l’escultura “L’emigrant”. Una peça que mai ha estat exhibida i que suposem dorm el somni dels justos formant part de la col·lecció pública municipal , col·lecció de la que no hi ha manera de que els ciutadans puguem saber-ne les peces que la conformen.

També cal fer esment de les nombroses exposicions d’artistes mataronins arreu del país i amb força èxit, així com de la participació de Tertre a la fira artexpo76 i a la fira del dibuix de Barcelona el que demostra l’alt nivell assolit amb tan sols un any de vida de la galeria.

 

En el que pertoca a altres àmbits, la petició d’Escola d’Arts i Oficis no tan sols no havia tingut resposta positiva si no que davant el silenci la seva homònima de Badalona, predecessora de la Pau Gargallo, y que estava dirigida per el mataroní Jordi Puiggalí,  va fer una crida a visitar-la per conèixer els seus serveis , oferint deu matrícules gratuïtes per a artistes mataronins que volguessin seguir els seus estudis en la mateixa.

Casa de les Punxes de J. Puig i Cadafalch

Patrimonialment parlant l’any havia començat bé amb la inclusió de 6 edificis de Puig i Cadafalch en el catàleg d’edificis declarats Monumento Nacional, com eren: Casa Ametller; Casa Baró de Quadres; Palau Macaya; Edifici dels 4 Gats; Casa de les Punxes i Fàbrica Casarramona. Igualment en el decurs del mes de Maig van passar a formar part dels edificis protegits en el Catàleg de Monuments Històric -Artístics de la província de Barcelona : La casa Coll i Regàs i l’edifici de l’antiga beneficència Municipal del carrer Sant Josep; la casa Sisternes i el colmado Palomé, més conegut com “La Confianza”, totes ells obres també de l’insigne arquitecte. Igualment a l’estiu la Torre de can Palauet a Cerdanyola passa a ser Monument Històric Artístic d’interès local.

 

Per altre part tot l’enrenou del Museu Municipal es desenroca amb l’aprovació del reglament del mateix (mes de maig) en el que consta l’inventari de les existències “reals” del Museu i el llistat d’objectes que estant presents en anteriors inventaris , no han estat localitzats. Dimiteix com a vocal  el Sr. E. Martí Coll que es substituït per Joan Bonamusa.

En el que pertoca a fins pràctics es decideix adequar la sala d’exposicions, nomenant a Santi Estrany com a responsable de la mateixa, alhora que s’indica s’iniciaran  les obres d’ampliació de l’edifici del Museu, el que comportarà la limitació d’activitats a l’activitat expositiva. En espera de les reglamentaries aprovacions definitives es nomena provisionalment com gerent del Museu al Sr. Jesús Illa París.

 

Amb aquests vímets es va confegir la història d’un any , el 1976, a bon segur dels més , si no el que més, prolífic i actiu en la petita història artística de Mataró.