LAURA ROCA. A L’OMBRA DEL TEMPS

 

Laura Roca és l’artista que ocupa en aquest començament de primavera la sala del Museu del Càntir i ho fa amb l’exposició “A l’ombra del temps” un títol que segons la mateixa autora es degut  la contraposició entre llum i ombra, els dos elements indestriables entre els que es mou l’obra realitzada per l’artista fins ara.

Laura Roca , llicenciada  en Filosofia i Lletres ( 1973 ) i en Belles Arts vint anys més tard, executa un art  que visualment es mou en l’abstracció cromàtica però amb una intencionalitat  molt més clarament figurativa. Les seves obres estableixen una dinàmica de capes en teòric moviment que al ser examinades amb detall semblen fer una fugissera realitat de les escorces  naturals dels elements que ens envolten i que en realitat son la intenció d’una mena de joc òptic que permeti a l’espectador entrar en la fugissera natura que ens envolta, i ens ompli de pau i serenor.

L’obra de Laura Roca està realitzada amb plena cura tant en l’apartat conceptual com en el tècnic, però al meu entendre li manca el pic de força, l’apunt d’una certa mala llet, que trenqui el bonísme  que respira i  aconsegueixi així, abandonar l’esteticisme generalitzat en l’exposició, per anar un pas més enllà.  Salvant els quilometres de distancia que hi ha entre elles, les seves obres haurien d’abandonar l’esteticisme per llençar-se desfermades a caminar pels camins dels nenúfars de Monet.

I aquí crec que existeix el problema. A l’artista li agrada que l’obra quedi “teòricament” bonica , sense entendre que en l’art l’obra no és mai ni bonica ni lletja, l’obra comunica sentiments o no en comunica. I aquí rau el meu dubte. Per a mi Laura Roca aposta per l’esteticisme i per a mi, aquesta aposta no és l’adequada en el moment actual de l’art.

Però òbviament  això no vol indicar que l’exposició sigui ni molt menys dolenta. Al contrari, ojalà la majoria de pintors oferissin els seus treballs amb el nivell , la cura i la qualitat amb que ho fa Laura Roca,  però per a mi,  hi ha d’haver una diferència d’exigència entre el que s’exposa en una sala comercial o en una sala pública, i per el vist al treball creatiu de Laura Roca li manca la força d’una intencionalitat que faci que les seves obres  no quedin simplement boniques, per que aquest tipus de bellesa s’oblida en poc temps després d’haver visitat l’exposició i aquest no és ni ha de ser mai el propòsit d’una exposició en una sala d’un Museu públic

En resum , bonica exposició de Laura Roca al Museu del Càntir d’Argentona. Ara deixem a les vostres mans definir el valor del concepte “bonica” en una exposició.

Laura Roca. " A l'ombra del temps"

Museu del Càntir. Argentona

del 12 d'abril al 19 de maig de 2024