Fa més o menys uns deu anys que Rafel Romero aterrava amb una exposició a la comarca del Maresme. Era en aquest mateix lloc on exposa ara, al Col·legi d’Aparelladors de Mataró.
En aquest temps ha exposat a quasi tots aquells espais
expositius que es troben a la comarca en l’entorn d’aquesta disbauxa creativa que
s’ha apropiat de la seva racionalitat i fa que en tan sols quinze dies pugui
passar d’una exposició diversa i divergent, amb algunes peces d’altíssima qualitat
com la que realitzà al Museu de Llavaneres , a l’actual al Col·legi d’Aparelladors on
presenta una exposició espectacular que sols està en la mà d’un gran artista.
Per que bo es començar una crítica per el contrari de com s’acostuma
a fer, per la valoració final. I cal dir
, amb la veritat per davant, que “Nauta: Quan el ferro flota” és una
grandíssima exposició digne d’un gran espai expositiu en el que pogués ser
exposada amb amplitud.
Els vaixells, sempre han estat element important en el
diàleg pictòric de l’autor. Amb ells ha conjugat la realitat i la fantasia que
conreà des del terrat de casa seva on els veia creuar pels voltants de
Barcelona, quan era petit i han esdevingut una passió adulta que ha emprat per
expressar moltes de les seves idees.
Avui però, els seus vaixells han canviat, ja no son una vaixells plens de colors, que semblen portar l’alegria d’altre terres i servir per traslladar-nos allà on creiem que podem ser feliços. No, els vaixells d’ara de Rafael Romero son uns vaixells pesats, plens a vessar de neguits, somnis i il·lusions incompreses i no realitzades, que ens pesen i ens obliguen a intenses mirades interiors i a reflexions ben profundes que ens dolen i neguitegen. Son unes peces, treballades amb mà de mestre , que copegen en la mirada, que obliguen a una reflexió humanística profunda que pot sacsejar de manera intensa els nostres plantejaments interiors.
Però queda clar que el pensament d’aquesta exposició xoca
amb les seves arestes als plantejaments plàstics que ens presentava el mateix
autor fa tan sols unes setmanes en la seva exposició al museu de Llavaneres.
Lògica és la pregunta davant ambdues mirades tan diferents i en bona part
contradictòries. La força interior que aclapara
ara l’esperit del visitant és certa, o en canvi ho és la disbauxa
narrativa que presentava en la recent exposició al poble veí.
És un dubte que sols pot aclarir el propi autor. Per el nostre costat sols repetir el que hem,
i li hem, dit moltes vegades. Que l’art precisa d’una profunda reflexió. Que la
seva actitud passional de creació certament comporta l’aparició de noves
maneres d’expressió, però artísticament provoca una galimaties en el que és
molt difícil, per a no dir impossible, establir un camí de creació coherent.
Per això creiem en la necessitat d’un stop creatiu per establir mentalment un camí
estret en el que puguem gaudir de la veritat de l’artista.
Avui, en aquesta exposició mataronina, Rafael Romero ens
mostra la gran saviesa del seu fer i obra una porta que bé podria ser la de la
seva línia definitiva, fet que ens agradaria. Que, com deiem en un anterior
comentari, les seves escenografies que van molt més enllà de l’aparença cerquin
aquest estímul d’interrogar a l’espectador per que profunditzi més allà de la
bellesa aparent per trobar motius d’interna reflexió . Ara queda en les seves
mans i el seu pensament seguir així, o decebre’ns de nou, per que aquesta
magnífica exposició que ens presenta a Aparelladors de Mataró sigui o no el
camí del seu futur.
És obvi que la qualitat i el nivell comunicatiu de ”Nauta:
Quan el Ferro Flota” mereix un nota alta i un aplaudiment ben fort. Esperem que aquesta exposició configuri un nou començament i no sigui tan
sols un parèntesi més , en la disbauxa productiva de Rafael Romero, un gran
artista al que tan sols li manca, la selecció la purificació.
Aconsello vivament la visita.
Nauta: Quan el Ferro Flota. Rafael Romero
Col·legi d’Aparelladors. Mataró
Del 19 d’Abril al 19 de Maig de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada