OXIDACIONS. JOAN ARTIGAS I EVA CASADO.

 

A La Destil·leria es presenta una exposició que aplega a dos artistes maresmencs no gaire habituals en les galeries de la comarca i per raons diferents .

 Mentre que un, Joan Artigas, nat a Vilassar de Dalt ha dedicat el seu temps a la docència a l’escola Pau Gargallo i a exposar  de manera constant i continuada per galeries de mig mon, amb escasses experiències properes del seu art ( sols li recordo una exposició al Museu de Llavaneres farà uns deu anys), l’altre, Eva Casado, ha conreat una ample varietat de disciplines artístiques ,amb ben poques exposicions de les que recordem la que realitzà amb Carme Fageda i Paloma Rodriguez, a l’espai capgròs en farà aviat quinze anys.

Avui els dos ocupen els espais de La Destil·leria, encara que de manera ben diferent, amb una primacia i domini absolut de les escultures d’Artigas, a les que acompanyen com a petites notes de jazz visual, els gravats en  forma d’abstraccions gestuals d’Eva Casado.

Artigas juga l’ambivalència amb la conjunció d’unes bases estructurals de tipus arquitectònic , realitzades amb gràcia i equilibri i el toc actual que dona l’acer oxidat. Unes estructures que li serveixen no tan sols de suport físic ans també conceptual i en les que dipositarà la seva sempiterna figura femenina que és la que acaba donant ritme a la peça per un costat i sentit ideològic per l’altre. Una figura de bronze policromat que jugant amb l’espai vol generar la suficient càrrega reflexiva per que l’obra no sigui tan sols un treball figuratiu i vagi un pas més enllà.

Així definia jo, el seu treball fa deu anys quan exposà al Museu de Llavaneres.  I ara en retrobar-les veig que l’escrit llavors, segueix corresponent amb total exactitud al presentat ara, encara que actualment domini una aposta constructiva més agosarada que en aquells moments. Una aposta més complexa i que fa més properes i actuals les seves noves construccions compositives.

El treball d’Artigas és bo en el concepte i perfecte en l’apartat tècnic, però jo crec que s’hi troba tan còmode en el mateix que no cerca anar més enllà i acaba succeint que les peces  semblen repetir-se a si mateixes i per aquells que hem pogut seguir el seu fer, massa vegades ens puguin sonar com a ja vistes, però això no ha de treure el mèrit al seu treball. Un treball, tècnicament perfecte, acuradíssim de formes i realitzacions, on tot es troba on ha de trobar-se, marcant a la perfecció el ritme i la musicalitat que la peça genera i ofereix.

Però a un li agradaria un atreviment un pas superior. Una nova aposta per un equilibri més impensable i el protagonisme d’una figura femenina menys arquetípica , anant a la contra, generant uns espais mentals més reflexius i menys poètics. M’agradaria veure el mateix amb una figura no tant perfecte i escaient, i en conseqüència més humana.

Però els desitjos personals, son això: desitjos i personals, i per tant no han de tenir cabuda en una crítica que ha de limitar-se a l’examen estricte del presentat  que en aquest cas ha de ser el d’aplaudir el bon fer, en el tècnic i el conceptual, d’un autor escultòric que ha estat capaç de generar un personal llenguatge i connectar amb ell  amb una gran majoria d’espectadors.

I davant d’això no hi ha res a dir, fora del respecte més absolut a una filosofia plàstica en el bell mig entre la figuració i la no figuració, amb una càrrega poètica i ambiental que genera una bellesa enormement plaent. I com que així és, així ho diem. Excel·lent  mostra aquesta que a La Destil·leria ens apropa al treball del vilassarenc Artigas Planas , massa absent de les exposicions de la seva comarca.

Acompanyen a les escultures una petita sèrie de gravats d’Eva Casado, realitzats amb traça i qualitat però que queden amagats en l’entorn general de la mostra escultòrica que domina amplament l’espai expositiu.

Oxidacions. Joan Artigas i Eva Casado

La Destil·leria . Mataró

Del 13 d’Abril al 4 de maig de 2024