La sala d’exposicions de Can Caralt al Museu de Llavaneres ,
sembla ser un lloc ben adient per a reflexions personals que provoquen
exposicions amb canvi de caràcter. Han estat forces els artistes que semblen
haver triat una exposició en aquella sala per fer una variació, salt o capitomba, en referència a la seva estilística habitual.
I Marta Duran sembla ser un d’ells.
Era el juliol de 2010, aviat en farà 14 anys , que Duran exposava al mateix lloc i en la meva crítica deia. “Que Marta Duran és una pintura d’arrel paisatgística és un fet d’evidència clara i difícil de negar. Aviat s’acompliran trenta anys d’activitat expositiva i sempre ha estructurat el seu treball en aquet compendi natural / paisatgístic que treballat en les seves diverses vessants ha anat estructurant el seu llenguatge pictòric.
De fa un temps però, Duran vol anar més enllà i sembla anar deslligant-se , a
vegades amb evidents dificultats - , d’uns certs atavismes figuratius que a
modus de crosses li servien per aguantar unes obres que volien volar més enllà,
fet que de manera conjunta s’ha produït en aquesta exposició”. Unes frases
que ara quasi quinze anys més tarda podríem repetir amb les corresponents matisacions.
I ho diem així ja que l’exposició “Transició al verd. La memòria
de les llavors” és una capitomba als darrers treballs de l’autora , mantenint l’essència
però amb un canvi fonamental, l’actualització pictòrica de la temàtica vegetal
que és i ha estat element clau en la temàtica creativa de l’autora.
Duran és per edat, aprenentatge i a bon segur per gust,
amant d’una pintura que podríem qualificar naturalista. Des dels seus inicis ha
entès perfectament la necessitat de que l’art ha d’estar, al menys, en paral·lel a la vida i que per tant calia adequar el seu llenguatge plàstic a la
realitat creativa. Una adequació que ara
sembla sortosament haver-se identificat a una realitat interior.
Per això Isaac Candelario diu encertadament en el seu escrit
del catàleg que “les taques de colors creen un microcosmos a cada obra que ens permet
endinsar-nos-hi.” I aquí rau la raó creativa de l’artista en aquesta exposició
, el trencament d’un passat proper al realisme i un pas cap el concepte
generador de noves realitats.
En l’exposició però hi ha dues parts ben diferenciades. La general
que ocupa tres quartes parts de la mateixa, en les que el color esclatant, el
tractament personalitzat de les obres en el desig de crear una impressió inductiva
a l’espectador domina , amb unes obres de gran força cromàtica, amb una
densitat, al meu gust, massa accentuada, fetes per ser gaudides en una primera
visió i sense necessitat d’altres elements i /o condicionants.
Però l’important està en la resta, en les obres que ocupen
des de la frontal a la porta d’entrada fins al costat de la finestra lateral. Allà
apareix una nova Marta Duran , molt més poderosa, amb una llibertat total,
sense aquell fre de mà d’intentar agradar a la gent, fet que massa vegades l’ha
limitat. Ens trobem davant una artista valenta, agosarada, que expressa sense
limitacions el que sent i vol transmetre. Una artista que a més mostra que l’experiència
de tots aquests anys li ha tramés un domini tècnic que li permet solventar els
problemes que li pugui produir aquesta nova variació en la seva forma d’expressar-se.
Tot això serà altament positiu en cas de que la línia
marcada per aquestes peces, marquin de manera clara les línies de futur. I per
això acabo el comentari amb les frases amb les que acabava aquella crítica: "Ara
Duran sap perfectament que disposa en el seu pensament i en les seves mans de
les eines suficients com per aconseguir unes peces que responent perfectament
al seu tarannà i a la seva essència figurativa, pertanyen a un camí creatiu
absolutament actual que deixa enrere el que a vegades era nyonyós i desfasat.
Per això ara sols cal anar endavant. A bon segur que hi haurà temptacions per
recaure en antics conceptes que en res l’afavoreixen, però caldrà seguir mirant
al front.
En fer-ho sempre tindrà una excel•lent referència de
partida, la d’aquesta exposició que fàcil és recomanar en la seguretat de
trobar un nova , renovada , i principalment , molt millor, Marta Duran que
presenta unes magnífiques opcions per a un futur.”
Que així sigui.
"Transició al verd. La
memòria de les llavors". Marat Duran
Del 12 d’abril al 12 de maig de 2024
Can Caralt. Museu Arxiu de S.A.de Llavaneres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada