Es coneix com eurítmia el fet de moure’s de manera
harmoniosa i cercant la bellesa. És un moviment que serveix per expressar els
estats d’ànim i per això es transforma en un mitjà de comunicació. Vitruvio, el
gran teòric de l’estructura clàssica, va establiren en els seus principis
l’exigència que en tot monument havien d’existir : ordre, disposició, eurítmia,
simetria, distribució i decòrum.
Més modernament l’euritmia ha
estat considerada l’art del moviment que fa visible en l’espai i mitjançant el
moviment corporal, allò que en l’interior del ésser humà transcorre mitjançant
la paraula i la música. Per exercitar-se en aquest art existeixen exercicis de
tipus coreogràfic que poden servir pera expressar els tres aspectes de l’ànima:
Pensament, sentiment i voluntat.
Valgui tota aquesta prèvia per explicitar el significat del títol de
l’exposició que ens presenta en aquest mes d’octubre el Museu de Llavaneres de
la mà de Bernat Puigdollers, director d’art de la Fundació Vila Casas, una
exposició difícil d’encasellar entre les habituals del Museu i que sols es pot
entendre en un mutu acord de col·laboració, entre el Museu i la Fundació, ja
que l’exposició és de difícil encaix en
l’entorn del tarannà habitual del Museu.
El protagonista és l’escultor
barceloní Tomàs Bel, que va morir el passat 2014, i que enguany es celebra el
centenari del seu naixement,. Bel fou un escultor format a l’escola de Belles
Arts de Sant Jordi en els anys 1943 al
47, on fundà, amb altres companys, el grup “Els betepocs” que encapçalats per
J.M. Garrut, procurà difondre l’art arreu del territori mitjançant els anomenats
Campaments Pictòrics.
Artista allunyat dels circuits
comercials, va exposar poc en galeries barcelonines, mentre que
desenvolupà una important tasca docent a
l’Escola d’Arts i Oficis de Llotja, des de finals dels cinquanta i fins la seva
jubilació.
Avui a Llavaneres ens trobem
davant una petita antològica de recull en la que ens trobem amb el seu excel·lent
fer, - el seu treball tècnic és d’alta qualitat, mirem la peça que mirem -, el
que ens demostra la seva gran qualitat formal però alhora la transmissió emocional
entre el treball i l’espectador no assoleix una reeixida total deguda , al meu
entendre, per la manca de vibració compartida i per la fredor quasi asèptica
que apareix en totes les peces d’ordre , diguem-ne clàssic, que se’ns presenten
en aquest exposició.
Passejar-se per bona part de l’exposició
és com si ho féssim per una exposició amb un bon recull d’obres de Clarà,
Monjo, Rebull i altres escultors clàssics catalans, ja que l’academicisme
expressat a través de la perfecció realista, sense ni el més petit error de
proporcions, formes i conceptes, és el
que domina aquesta part de l’exposició corresponent a al seva primera etapa.
En l’altre part de la mostra, menys explicita en l’exposició, la seva obra es
simplifica mitjançant el treball amb plans i formes geomètriques com queda clar
en algunes figures de caire religiós presents en la mostra. Finalment i en una
tercera part, es presenten uns obres creades com un conjunt de torsions d’alumini treballats
en formes geomètriques de clara modernitat i que trenca totalment amb el vist
en la resta de l’exposició.
La sensació després de la visita,
és que l’exposició sembla una assaig o prèvia, d’una exposició més ample i
detallada en la que es vulgui fer una mostra més general , essent aquesta tan sols
un tràiler del seu fer. Una sensació que fa que la fredor de l’exposat domini i
no deixi petjada en el fons de l’espectador que veu derrotada la seva passió per
al fredor general de l’exposició.
Eurítmia. Tomàs Bel Sabatés
Museu Arxiu de Llavaneres
Del 4 d’Octubre al 3 de novembre de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada