ÀNGEL HEREDERO BRAVO, IN MEMÒRIAM

Estava parlant amb la gent del Sant Lluc en la darrera inauguració, quan de cop i volta i de trascantó, va sorgir la notícia del seu viatge a Miravet per parlar amb la vídua d’Àngel Heredero Bravo per organitzar una expo d’homenatge i record a Mataró. Em vaig quedar fred, i demanant aclariment em varen comunicar que havia mort feia més de dos anys però per el que sabien no s’havia pas escampat la notícia.

Per aquells que desconeguin qui era aquest artista, recordar que una doble obra seva, és present a la plaça Itàlia, amb les imatges del brau i la dona que serveixen de punt eteri de la relació entre Espanya i el continent . He cercat entre el que havia escrit sobre ell i com record i homenatge reprodueixo l’article que va servir de presentació en la gran exposició que es celebrà a Tertre en el seu vintè aniversari, allà el mes de setembre de1995.

 

HEREDERO BRAVO, EL CONCEPTE DE LA FALSA CONTRADICIÓ

“Crear es produir sorpreses eficientes”

(“Ètica per a naúfrags”. J.A. Marina.

 

La creació és l’element fonamental en tota actitud artística. Per altre banda la contradicció n’és element consubstancial . La història ho marca ben clarament i les paraules dels grans artistes ho refermen. La contradicció i el dubte han de ser companys aferrissats del creador si és que aquest vol assolir la veritable dignitat d’artista i no vol conformar-se en el fet quasi artesanal d’una creació fruit de l’ofici.

Heredero Bravo és plenament conscient del repte que significa “voler ser artista”. El seu camí evolutiu queda clarament demostrat en les mostres que cíclicament presenta. . És aquest un camí ple de neguits i fidelitats. De constància en un sentit personal de creació, però alhora de trencaments constants i permanents en la recerca d’un idioma plàstic que expressi de manera clara, per a no dir contundent, la seva permanent contradicció entre dos maneres d’expressar l’art  que pel general han esdevingut antitètiques, quan en realitat son, o haurien de ser, absolutament complementaries. Queda clar que parlem del figurativisme i l’abstracció.

Sortosament aquets difícil equilibri  de forces contradictòries sembla que s’estableix en plàstica harmonia en el conjunt dels seus darrers treballs, com queda clarament marcat en les peces que ara podem veure.

En primer lloc ens trobem davant les seves “Figures”. Sobre el paper, lliçó d’academicisme. En la realitat, un quelcom més, L’habilitat en el modelatge, per part de l’artista permet unes lectures que depassen la formalitat de la realització. Obres que be podrien caure en la fredor de l’asèpsia i neguitegen a l’entorn d’una mirada, la provocació d’una postura o l’atreviment el concepte. I tot adobat amb una tonalitat textural d’estranya i seductora bellesa.

Però l’home no és d’una sola peça. Passions, sentiments, frustracions, amors i desamors.., s’estratifiquen  desgavellant en part l’externa homogeneïtat del personatge. És quan apareixen les Construccions.. L’home dispers en els seus interiors, però obligat a mantenir una certa coherència d’ésser únic i total. L’home del carrer enfront l’home perfecte de la teoria . El desengany i la lluita. La perfecció en la imitació. Les parts en el tot. A fi de comptes, un mateix.

Però el desencís ha de portar a la il·lusió o al distanciament. I així neixen els paisatges i els Bodegons. De nou l’home i el seu entorn, però amb una lectura més especial. Entre la sensibilitat i la ironia, i per què no dir-ho,  la bona dosi de cinisme i de mala llet, l’home i el seu entorn més quotidià capgiren el significat dels seus elements: Res no és com és, ni tan sols com ho sembla, o potser com podria ser. Sota un altre tipus d’estructura formal, el simbolisme i l’abstracció prenen part per subjugar  en l’interrogat d’allò que enganya en l’aparença per esdevenir una interioritat més de l’home.

L’escaient joc dels títols de les peces la capitomba que ens ofereix en una seducció sense trampa, fan d’aquests darrers apartat, un element de futur, però alhora nexe obligat en el tancament del cercle. L’home en la seva perfecció formal  i la seva imperfecció interior , és el gran protagonista d’un treball acurat en extrem en la forma, però el que és més interessant, altament valuós en el concepte plàstic, si aquest l’entenem, no com un mer formalisme de la bellesa  i sí com un lement de reflexió entre el creador i els espectadors.

I en aquest tancament de cercle, vagi també el nostre. Si crear és produir  sorpreses eficients, cm dèiem al començament, sen dubte que ÀNGEL HEREDERO BRAVO és un gran creador. Si tenen vostès  una definició diferent a bon segur que el resultat serà el mateix. I coma resposta a la lluita de conceptes, valgui aquesta exposició. La seva visió  provocarà que el nom del eu protagonista quedi ben apuntat en el sempre escàs llistat de bons protagonistes que cal seguir.

Mataró, setembre de 1995

 

Amic Àngel que el camí t’hagi sigut ben lleu.