DIA DELS MUSEUS. A LA RECERCA MÉS DE L’ESPECTACLE QUE NO PAS DE L’ART .

 

 L’ICOM ( Consell internacional dels Museus) va crear el 1977, o sigui que l’any vinent farà 50 anys, el Dia Internacional dels Museus per sensibilitzar al públic sobre el paper dels Museus en el desenvolupament de la societat. Considerant-los com un espai per a l’intercanvi, l’enriquiment cultural i la comprensió mútua, els Museus de tot el món celebren des de llavors el DIM (Dia Internacional dels Museus) amb un èxit que no deixa d’augmentar ja que en el 2025 hi van prendre part més de 37000 museus en 158 països.

Aquest any el tema que orientava la programació era “Museus unint a un món dividit” en el que els museus havien de posar l’accent en la seva capacitat per generar espais de trobada, diàleg i enteniment entre cultures afavorint la convivència i l’intercanvi de coneixements.

A Mataró, com a quasi tot Catalunya la festa es celebrà una setmana abans per evitar el cap de setmana llarg de la segona Pasqua amb un petit nucli d’activitats que demostrà una vegada més, l’oblit total de Mataró envers el món artístic.

Vaig seguir enfervoritzat l’inici d’aquesta festa  ara fa cinquanta anys que em va permetre entrar en l’interior dels principals museus del país i descobrir els seus secrets. Però ara, tot ha canviat. Certament llegia les estadístiques de participants en la festa i era espectacular, però en molts casos la presència de públic no era deguda a l’interès per el museu i els tresors que atresora, si no per les actuacions, que de forma quasi absoluta eren esquers totalment aliens als propis museus.

Però com que ara el que compte és el nombre de visitants i no la satisfacció i l’interès que hem provocat als mateixos, tots quedem contents amb la xifra i d’aquí un any ja veurem que passa, que segurament serà  intentar repetir que amb la xifra i així queden ben contents els que manen.

Si observem , a Mataró, per exemple, passant absolutament del missatge iniciàtic i global del dia, a la Presó hi havia canvi d’exposició per el que l’espai es podia veure a mitges;  a Torre Llauder i amb reserva prèvia es podia acudir a descobrir la gastronomia romana; a Can Marfà i també amb reserva prèvia es podia acudir a una demostració en viu de diferents tints naturals i tècniques d'estampació sobre teixits; A ca l’Arenas hi havia un concert de musica però cap activitat en relació amb l’exposició de Rovira Brull, actualment viva en l’espai i a la seu central del Museu es realitzava una demostració de cal·ligrafia romana . de la Nau Gaudí no en parlem, ja que no consta en el llistat d’activitats oficials. Unes activitats que com es pot observar oferirien uns temes de poc i puntual interès per el que sempre calia reserva prèvia per evitar un nombre massa exagerat de visitants, encara que crec que mai es va assolir el nomre límit de visitants.

Un any més el Consistori mataroní ha demostrat el seu nul interès en la cultura artística actual i històrica de la ciutat i deixant de banda als ciutadans als que els hi nega el pa i la sal, per satisfer les seves necessitats culturals més pròpies i properes.

Però com que el que els importa és el que porta el calendari d’activitats i no el nombre de públic que els ha gaudit, ells es queden ben contents , mentre condemnen als ciutadans a no poder gaudir de les propietats que estan a les seves col·leccions, oblidant i obviant que aquestes son del poble i no dels ineptes i inútils que ens manen.

A Mataró el dia del Museus va ser un fracàs més  a afegir a la nefasta política artística que du a terme el seu galdós ajuntament (amb minúscula , per favor)