JORDI TORRENT A BUKÓLICA

 

Segueix Bukòlica amb el seu desig i afany de promocionar l’art local i comarcal i presenta ara en aquesta primera quinzena del mes de maig l’obra de l’arenyenc Jordi Torrent que recentment va ser finalista amb una obra d’abstracció a la Biennal Vila Casas, fet que li ha donat un prestigi important a la seva carrera.

Torrent però no exposa a Bukòlica aquesta abstracció que ara sembla li surt de dins i que és una evolució consonant a la seva carrera, sinó que reduccionant el seu fer i el seu nom al passat, ens presenta una sèrie d’obres de caire figuratiu i alta qualitat que corresponen a un passat recent però que no responen ja a la seva realitat artística actual. Un tema aquest de difícil comprensió en l’artístic però de fàcil enteniment en el comercial.

Si no tinguéssim coneixement de la realitat creativa de l’autor, hauríem de dir que es tracta d’una excel·lent exposició de caire comercial. Encara que presenti una disparitat temàtica important que pot portar a al confusió, el cert és que les obres estan destrament realitzades i presenten una pulcritud tècnica acompanyada d’una saviesa compositiva que els fa actuals i amb un pòsit qualitatiu important, generant un conjunt que malgrat la disparitat d’objectius aporta una qualitat tècnica remarcable  que converteix a les peces presentades en pecs totalment cridaneres per a qui visita l’espai.

Però per a qui coneix la realitat de l’autor, com el que això signa, tot reconeixent el nivell de l’exposat li queda la pena de no poder veure obres de la nova línia actual de l’artista. Unes obres que un està convençut mereixerien igual atenció de l’espectador, però que potser per l’espai, han quedat amagades  a casa de l’artista per a una propera ocasió.

Per tant des de la visat del crític aqueta és una exposició amb trampa, ja que malgrat la qualitat existent en l’obra presentada no respon a la realitat actual de l’artista, però és una petita trampa  fàcil d’entendre, vistes les realitats de la vida.

Una exposició que agradarà sens dubte als amantes d’una figuració actualitzada i diríem més moderna i actual, però que decep als que sabem que l’autor està en uns moments en que es capàs d’arribar més lluny. Però tos entenem que ens agradi o no , tots hem de viure i potser tan sols es tracta de la recerca d’una  millor galeria , en el sentit de mercat, per que puguem gaudir absolutament de la nova plenitud de l’autor

 

JORDI TORRENT

Bukòlica. Carrer Barcelona . Mataró

Primera quinzena de maig de 2023

 

 

 

ESPAIS EXPOSITIUS A MATARÓ. BUKÒLICA

Obra de Maria F. Cortés

Al poc de començar el que això escriu, a exercir de crític , la ciutat de Mataró s’apropava als 20 espais expositius que mantenien una activitat contant i permanent , amb expos que per aquells moments duraven de quinze dies a un mes.

Al costat dels espais  que podríem definir com oficials, Caixa Laietana i Museu de Mataró, es trobaven galeries professionals com Tertre, l’Abast, Fuset, Anticus, Studium 48 , Tot Art  i altres espais que mantenien l’art com element complementari de la seva activitat com per ex. eren  el Banc de Bilbao , el Mercantil de Manresa o la caixa de Catalunya, o diverses associacions com el Laietania, la casa del Llimoner, la UEC, la Biga Blava, el  Foment, el Club Nàutic .

obra de Maria F. Cortés

La pèrdua d’interès  expositiu i principalment econòmic, va fer que anessin tancant les portes i amb el pas dels anys Mataró va anar minvant l’activitat artística fins assolir el petit desert expositiu en que s’havia convertit darrerament la ciutat, amb unes sales públiques , -Museu, Can Palauet, Ca l’Arenas-, amb una mínima activitat  a la que solament acompanyaven darrerament  l’espai capgròs i La destil·leria, i amb una Fundació Iluro, que realitza sols dues exposicions a l’any i ha tancat les dues sales  superiors del seu complex cultural.

Curiosament Mataró és a bon segur la ciutat del país amb més artistes, com queda ben palès al Sant Lluc on sols exposen 80 artistes, amb una gran qualitat de refusats i tenint en compte que els professionals no acudeixen pel general a la col·lectiva.

Obra de Maria F: Cortés

Això ha provocat que els artistes que no assoleixen la professionalitat tenen de cercar nous espais per poder exposar els seus treballs. Fa ben poc parlàvem de la Cúpula aquest espai  de tatuatge que ha obert un espai expositiu , i ara ens toca fer-ho de “Bukòlica” , un espai al carrer de Barcelona 51, que segons publicita, intenta apropar experiència , moda i cultura , deixant una part del seu espai per que sigui un petit espai artístic en el que els artistes plàstics puguin presentar les seves novetats . 

Ara, en la que és la segona exposició, presenten el seu fer les artistes  Maria F. Cortés i Carme López , que confegeixen una petita mostra desigual i poc demostrativa ja que les condicions físiques i tècniques de l’espai no donen per a tant, i l’espai hauria de permetre sols l’exposició d’un autor perquè, com a l’espai capgròs, pugui  expressar amb dignitat el seu fer.

Obra de Maria F. Cortés

En el vist , Maria F. Cortés segueix en una línia d’una certa gosadia que la fa oblidar de temes i continguts que podrien ser més fàcils i llençar-se per composicions cromàtiques agosarades que trenquin la rutina conceptual dels seus elements protagonistes.

Crec que Cortés està demanant a crits un espai per exposar de manera digne i seria just que l’aconseguís ja que en ell, i mitjançant una exposició plenament avaluable, sabríem , ella mateixa i els que coneixem el seu treball, la seva realitat pura i dura. La llàstima és que actualment a Mataró és molt difícil trobar aquest espai.

Obra de Carme López

En el que pertoca a Carme López, sembla haver perdut en part la seva sintonia artística. Si hi va haver algun moment en que es va esforçar aconseguint que el color i un dinamisme actiu dominessin les seves obres , com per ex. en el tema marí que aquí presenta, la seva tendència a exercitar-se al voltant de l’estètica oriental, en la que no ha acabat d’aconseguir el que ella creia i volia, i li queden unes obres que pequen de toves i sense acabar d’establir el nexe comunicatiu  al que l’art obliga.

A Bukòlica s’inicia un nou espai expositiu amb una durada de dues setmanes per a cada nova exposició que pot permetre a molts autors a desplegar el seu fer públicament.

Per la nostra part no quedarà i intentarem comentar-ho com ho acostumem a fer amb la majoria d’exposicions que hi ha  a la comarca.