És obvi que per aquells art-ferits que anem d’aquí per allà seguint el rastre de qualsevol indret on es realitzi una exposició, hi ha dos elements que ens porten al nirvana : Aquella exposició de primeríssim nivell que ens corprèn i ens emociona , o aquella altra , encara petita i desconeguda , però en la que el nostre olfacte de vells caçadors ens fa imaginar un camí de futur absolutament envejable.
Aquest és el sentiment que hem tingut en observar l’exposició “Ara x Ara” , amb Pepi Roig i Glòria Badosa de protagonistes i que fins el proper 25 de Juny s’exposa a la sala del Casal Aliança.
Badosa i Roig son dos artistes argentonines que coneixem de sempre . A la Pepi Roig hem tingut ocasió d’anar veient puntualment la seva evolució, mentre que poques coses hem sabut del treball de Glòria Badosa. Ara , ambdues ens sorprenen amb una acurada exposició a la sala del Casal en la que ens demostren el seu bon estat de “ forma”.Roig segueix esbatussant-se amb l’aquarel·la. Ha entès perfectament que calia fugir del concepte il·lustratiu i que és necessari treballar com si de qualsevol altre procediment es tractés. Ara ens ofereix un conjunt de peces , d’estilística semblant al treball a la seda , amb una agosarada aposta cromàtica , de la que en surt airosa en bona part.
Naturalment que encara queden detalls a polir , com per ex. aquest detall tan anecdòtic i superficial com és la signatura , que si es col·loca en lloc inadequat , - com majorment succeeix en aquest cas -, distorsiona del tot el ritme de l’obra. I a lseu costat d’altres més difícils de superar, però amb l’esforç que es denota en l’evolució pictòrica de Roig , pot assolir un digne nivell entre el gruix de creadors més o menys tradicionals de la ciutat.
Glòria Badosa aposta en canvi per una abstracció espaial, volumètrica i cromàtica. Sap bé el que es fa i el que és més important , sap molt bé el que esta cercant , i el cert és que ho troba.
Badosa es mou amb habilitat i dignitat en aquesta vessant de l’abstracció de clar aire poètic i decoratiu. No busca cap estridència , ans el contrari, encara que a vegades aposti per cromatismes accentuats i intensos , però en ella està l’esperit de l’equilibri , el que intenta donar a les seves obres , més proclius a ser chill-out que no pas una aproximació a postures més agressives pictòrica i cromàticament.Una exposició dons aquesta de “Ara x Ara” que sense ser aquella exposició d’alt nivell, sí que presneta els suficients detalls per fer-ne atenta visita , i més si un és viciós dels artistes locals, ja que en aquets cas es trobarà amb dos creadores en moment ascendent , el que sempre és positiu encara que no estiguin de moment a l’alçada dels bons artistes dels que gaudim a la ciutat.
QUIM BARNOLA
Un molt bon amic que domina com pocs l’organigrama municipal, aquell batibull en que és difícil entrar si un no és avesat en el tema , m’indica que ahir vaig errar en parlar de Pere Robert com a cap de cabinet de l’Alcalde.
Segons sembla, la cap del cabinet era la periodista Anna Valverde , mentre que Pere Robert exercia com d’assistent personal de Baron , per entendre’ns d’alguna manera.
Ara Quim Barnola passa a ser la mà dreta de Joan Mora per tot allò que podem dir “no governació” , encara que l’organigrama pertinent no està estructurat.O sigui que aclarit queda , si no és que m’arriba una nova rectificació al respecte.
I és que ho sento molt però a mi tota la disbauxa del sagrat escalafó de càrrecs burocratitzats me la bufa una mica, ja que per ami segueix essent molt difícil entendre la quantitat de càrrecs que envolten a l’Alcalde fen feines diverses que a bon segur amb una , o potser dues persones , serien més que suficients , alhora que amb més practicitat i eficàcia.
