Els artistes per aconseguir comunicar de manera ben adient les seves
sensacions i emocions precisen d’estructurar els seu idioma plàstic mitjançant
un doble afermament : el tècnic i el temàtic. Una vegada assolit aquest
afermament , el llenguatge creatiu sorgeix de manera més fluida i la
corresponent comunicació és més planera . En aquests dies dos artistes
presenten les seves obres en aquesta tesitura d’afermar les seves estructures
pictòriques. Son Sergi Rabassa i la seva mostra “Àtoms de llibertat” ala sala
de la Presó i Ricardo Delgado , ambla seva mostra “Ritme i color” a la galeria “Art
i Gent” d’ Argentona.
Sergi Rabassa ja ens havia sorprès de manera ben
positiva amb les seves experiències en el camp del gravat i amb la figura de l’àtom
com a protagonista. Aconseguia en elles conjugar de manera ben adient el ritme
intens que generava la pròpia figura mitjançant un treballat ritme el·lipsoïdal
, que amb la contraposició estàtica que comportava la tècnica d’estampació provocava una dualitat contradictòria
enormement agraïda.
Ara repeteix experiències en aquest camp i amb un
resultat també ben positiu, configurant la part positiva de l’exposició , però
en canvi el contrapunt està en la cara pictòrica en la que els resultats no son
reeixits , amb unes obres desequilibrades en la concepció, molt elementals en
el sentit pictòric i amb un evident desgavell cromàtic , el que les converteix
en obres menors i absolutament prescindibles , com queda clar en la comparança
evident de les dues cares de la moneda.
Davant d’això queda clar que alguna cosa ha de
canviar. O cercar un altra element pictòric per a la seva iconografia personal
que li permeti les avui per avui , fallides interpretacions , o reconsiderar el
concepte pictòric per acostar-lo al que presenta en la seva obra gràfica.
En ell, i en la seva decisió, rau el seu futur
artístic més immediat.
Sota el títol de “Ritme i color” , l’artista Ricardo Delgado
presenta a Art i Gent una mostra del seu
fer amb una pintura personal que s’apropa al concepte del futurisme , aquell
isme pictòric aparegut a Itàlia a finals
de la primera dècada del segle XX i que significa el primer moviment de les
avantguardes artístiques.
El
futurisme , per definició , expressa una nova manera d'entendre la realitat: ja
no es tracta de representar el que veiem sinó també tot el que està relacionat
amb el que no es visible: un estat d'ànim, les sensacions i emocions de
l'espectador, la percepció del temps, de la llum, de l'espai i del moviment.
Delgado
es mou en una personal aproximació a aquest concepte però establint la seva
paramètrica axial en la figura que esdevé el veritable i quasi únic
protagonisme de la seva obra. Una figura a la que aporta aquesta descomposició
geomètrica , el ritme sincopat per donar moviment , i aquest cert sentint
mecanicista a una personatges que intenten esdevenir distants com enrocats en
una certa dimensió màgica.
És
obvi que per poder aconseguir uns resultats mínimament escaients cal disposar d’uns
plantejaments tècnics correctes , fet que succeeix en el cas que ara ens ocupa
, però com no que es precís un quelcom més que serveixi com a nexe d’unió amb l’espectador
i aquesta baula no apareix en l’obra de Delgado que es presenta massa densa i enfarfegada
, amb un garbuix que demana a crits una intensa depuració , tant en el
tractament matèric de l’obra com en el concepte estructural i figuratiu que
ofereix.
Una
exposició si mes no amb un cert desig d’aventura i una correcció en l’aparença,
però mancada de la intensitat que precisa aquest tipus d’aposta pictòrica.
(Les fotografies de l'expo de S.Rabassa han estat manllevades del blog de l'Associació Sant Lluc i les de R.Delgado del blog de la galeria Art i Gent)
