Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mobilitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mobilitat. Mostrar tots els missatges

dimarts, d’octubre 14, 2008

TRANSPORT PÚBLIC


Avui ha aparegut en tots el mitjans de comunicació la notícia de la important disminució del transport particular i el corresponent augment del transport públic. No he de negar que soc un fervent defensor del transport públic i a més que de sempre predico amb l’exemple i si no tan sols cal veure quin és el títol d’aquest blog.

La meva relació amb el transport públic és d’infantesa. Als nou anys , el tramvia és el meu primer pas de llibertat. Cada dia d’Argentona a Mataró i tornar , per anar a col·legi a Valldemía. Una aventura. Després i quan la riada es va endur el pont de la Riera d’Argentona , l’autobús.
A partir dels disset, estudis a Barcelona i la cosa esdevé èpica. Autobús Argentona-Mataró. Tren Mataró-Barcelona . Metro Correus- Diagonal i per acabar el mític “7” que encara manté la seva vigència. I per tornar, fer el camí a l’inrevés.
De treballar sempre ho he fet a la capital i fora d’un petit període de viatjar amb vehicle particular en la resta l’Empresa Casas essencialment ha estat el meu mitjà habitual. Vaig ser dels iniciadors dels viatges per l’autopista ( 12.15 ptes) i amb en Julián com a xofer emblemàtic i fins ara.

Ningú dons em pot acusar de manca d’ús i a bon segur un solet deu haver pagat quasi un autobús , i per tant davant de qui calgui defenso el transport públic com element essencial , fora de crisi puntuals , sentiments ecològics varis , polítiques de mobilitat, etc. Per a mi el sentit comú, que com hom diu és el menys comú dels sentits , estratifica perfectament les prioritats, però....

El cert és que m’agafa una mica el riure incontrolat quan sento parlar del transport públic, i ho fan la gent enganxada al cotxe oficial i que mai l’usen. En el nostre entorn no son molts els polítics que l’usen. A bon segur que hi ha que viatja amb tren ( més específic de Mataró centre i costaner) mentre que per la zona nord ( més d’Empresa Casas) tan sols acostumo a trobar sovint a la diputada Consol Prados. I clar, parla qui no coneix i ho fa sense escoltar als que coneixen,- i pateixen-, el tema. Llavors és quan els usuaris habituasl maleïm per les bajanades que es diuen.

Cal potenciar de totes totes el transport públic i cal fer-ho amb tot el seny , element que quasi és absent de les programacions: Veure els horaris , la freqüència de pas ( el pitjor sigui quin sigui el mitjà analitzat ), els possibles enllaços. Aprofundir en la neteja , el bon estat dels vehicles ,vagons.,... El tracte amb els viatgers, les possibilitats dels bitllets , els seu punts de compra... L’atenció en general. Els carrils específics , els recorreguts ....

Sembla difícil pensar que fa quaranta anys es tardava menys en anar en tren a Barcelona que ara. Sembla difícil pensar que hi ha línies de la Casas ( línia 2) que tarda més en travessar Mataró degut a l’esperpèntic itinerari , que no pas en anar a Barcelona. Costa pensar que no hi ha cap línia d’autobusos locals que faci el seu recorregut seguint el circuit de Rondes. Costa creure que abans de les eleccions es cridi a un seguit de persones diverses per parlar de temes generals i en l cas de la mobilitat sigui unànime l’acord de la practicitat d’unes línies centrals i troncals amb molta freqüència i amb punts d’enllaç amb el que arreu s’anomena el bus del barri. Que hom hi estigui d’acord i que després ni es plantegi, ni molt menys sigui una realitat aproximada.

Cal creure molt amb el transport públic , però no val fer-ho amb la boca petita, que és com ho fan,- i ordeno les prioritats segons el que em pertoca en particular , - Generalitat / ATM , Renfe , Bus i Metro de Barcelona/ TMB , i Mataró Bus.
Si no he fem així el col·lapse que ja ha començat a originar-se en alguns serveis ( veure Empresa Cases en els primers viatges del matí) el convertirà en un element negatiu sols a usar en cas de necessitat.
I que algú en prengui nota , dons ja està començant a succeir.

ALEKSANDER RÓDTXENKO.

No me’n he pogut estar. Aprofitant uns pocs minuts dels que disposava m’he acostat corrent a La Pedrera ( avantatges de treballar tan sols a tres minuts) per fer un tastet de la gran exposició de títol “La construcció del Futur” protagonitzada per Aleksandr Ródtxenko. Ha estat una visita ràpida , massa ràpida. Un tastet per fer gust a una visita molt més detinguda. Però, quin plaer.

De fa un temps que les sales de la Caixa Catalunya a La Pedrera ens van oferint tota l’evolució de les avantguardes russes . Va començar amb Kandinsky , va seguir amb Malèvitx i ara tanca cercle amb Ródtxenko.

L’exposició és magnífica i ens permet endinsar-nos en l’evolució d’aquest creador majoritàriament conegut en el seu sentit històric , però molt poc vist en el nostre país. El seu cercle començant i acabant amb la pintura , amb estacions intermitges amb els capítols dedicats al camí constructiviste , a l’isme en si mateix, la creació del disseny soviètic , el fotocollage , el fotomontage i la revolució fotogràfica , ens permet endinsar-nos en aquesta evolució en la que l’aiguabarreig estètic , plàstic i ideòleg donen pas a una obra estranyament personal, d’una seducció visual i conceptual absoluta , i amb una transcendència pública en el temps i el país , fora de mides.

El que a bon segur quasi ningú recorda és que unes peces d’ Alexandr Rodchenko ( sic en el catàleg) van estar exposades a Mataró. Va ser en una exposició que va arribar de trascantó a la Galeria Minerva allà finals dels 90 , començaments del 91. Era una exposició que es titulava “50 años de Arte Soviético” i estava promoguda per una societat de nom Soviet Catalnoia S.A i el centre Cultural Tecla Sala de l’Hospitalet.
El magnífic catàleg prologat per j.I Pujana per un llavors Alcalde de l’Hospitalet , té pròleg de J.A.Samaracnh i escrits de A.Landabazo, J.Corredor Matheos , Daniel Giralt Miracle , V.Manin i R.Santos Torroella. És a dir , una absolta obra mestre.

Rotchenko presentava una composició espacial, que no recordo haver vist , una pintura figurativa de la seva primera època ( En la Arena del Circo . 45 x 55 cm) i “Dos círculos” (62.5 x 53 cm).

Un capítol més dons de la sempre desconeguda història de l’art local que mai ningú s’ha atrevit a promocionar.