L'IMAC I EL SEU MENYSTENIMENT A LA PLÀSTICA

Que a l’IMAC  l'importa un rave la plàstica és una cosa que sabem molt bé tots aquells que ens movem per aquests verals. Que fins i tot la seva postura va molt més enllà del desinterès,  també ho sabem tots.  Que fàcilment es pot esbrinar un desig  de menyspreu vers el concepte i els artistes de modus i manera que de bon segur farien festa grossa si desapareguessin del concepte cultural de la ciutat , és més que una evidència. I els fets ho demostren de manera fefaent. Però aquesta postura en poques vegades havia arribat al grau de menysteniment al que arriba aquest mes de novembre , amb la màxima bufetada que significa l’activitat que acollirà  Can Palauet en els propers dies.

I dic això ja que llegeixo a l’Agenda Cultural que el proper 8 de Novembre s’inaugura a Can Palauet una exposició col·lectiva de títol “Diners amb valor afegit”  , que és una mostra artística i solidària realitzada per alumnes i ex alumnes de l’escola Pia Sta Anna amb el fil conductor dels diners. Una mostra de caire benèfic que dedicarà els guanys de la venda de les obres  a la Marató de TV3.

Vagi en primer lloc la meva felicitació als organitzadors per tan lloable projecte i vagi també el meu desig de que l’èxit sigui absolut i la recaptació sigui ben elevada, però una vegada dit això s’ha de dir també que és absolutament injust i insultant per als artistes de Mataró, que aquesta mostra es realitzi a Can Palauet , una sala d’exposicions a la que els professionals tenen vedada la seva presència expositiva i que en canvi , en aquesta ocasió, s’atorga de manera libèrrima a un acte , amb tota la càrrega  social que es vulgui, organitzat per una entitat privada i limitat al seu entorn més directe.

El normal d’una exposició d’aquest tipus , vista la restricció participativa , és que es realitzes en l’àmbit propi de l’ens organitzador, però entenent perfectament  que es vulgui donar una major difusió al mateix hi ha altres indrets a la ciutat que no contemplen la càrrega pejorativa per els artistes , com en el cas de Can Palauet. Tenim per exemple la sala de la Caixa Laietana ( Pça Sta Anna) sense activitat d’ençà el desgavell de l’entitat. Una sala perfecte per aquest tipus d’esdeveniments. Altra possibilitat podria ser perfectament els espais de Can Marfà, orfes encara d’activitat .

Però el que és del tot indigne que l’IMAC cedeixi Can Palauet ( amb molta olor de tràfic d’influences )  per una exposició d’alumnes i ex-alumnes , mentre que en les darreres nou temporades , - que ja és temps -, no hi ha hagut CAP exposició individual d’artista plàstic mataroní , amb l’excepció de dos casos  ben particulars ja que es tractava de dos homenatges , amb el protagonisme de Santi Estrany i Josep Novellas .

Que han de fer dons els artistes per exposar a Can Palauet ?. Hauran d’organitzar-se com ONG i a ves  a saber si així , sota l’aixopluc de la beneficència, podràn exposar en la que és Sala Municipal d’ Exposicions?. Per què, cal repetir i deixar-ho ben clar , que va ser al començament del mandat del regidor Jaume Graupera ( és a  dir fa quasi una dècada ) que amb les exposicions de Manuel Prieto i Nefer , es va donar per acabada l’activitat expositiva dels artistes plàstics mataronins a la seva sala pública d’excel·lència.

I a més cal fer una reflexió secundària , però important.  Els espais expositius agafen pes i importància per allò que acullen. L’evidència és absoluta. Fa uns anys exposar al Monjo , de la mà de Paco Rodón,  era un gran mèrit com ho és ara exposar a Can Caralt de Llavaneres. Exposar ara al Monjo és un absolut demèrit i no interessa a ningú. 

Permetent exposicions com la que avui comentem , Can Palauet esdevé com una sala sense importància en la que tot és possible sempre hi quan no siguis un artista plàstic de la ciutat.