diumenge, de març 01, 2015

EL DESIG DE LA MIRADA. CRISTINA VILLA





La fotografia ha assolit ja el nivell de gran art. La seva entrada a les col·leccions i museus, la seva participació en totes les fires internacionals d’art etz, la col·loca en un lloc capdavanter de la creació artística que a més s’amplifica en la lectura sinèrgica que li dona l’art emergent que l’empra per a moltes situacions.

Aquest fet però comporta també un element negatiu que s’ha de centrar en la tecnologia i la popularitat. El fet de que tots som eternament fotògrafs degut a aquest artilugi que abans servia per establir comunicacions telefòniques i que ara serveix per a molt més i que en diem “mòbil” , ha convertit en teòric artista a qualsevol ciutadà que en tot moment pot crear un “fet” teòricament artístic que a més a més , per la circumstància sort pot assolir un nivell de teòrica qualitat prou remarcable.





Això per no parlar de la tecnologia pròpiament dita que permet en el seu ús variar del tot la realitat fotogràfica per convertir-la en una realitat inventada amb tot el molt que aquest pot servir d’element artístic creatiu.

Aquesta reflexió global que penso s’acosta prou a la realitat i que és abastament perjudicial per els conreadors de l’art fotogràfic, sols pot salvar-se i recuperar-se mitjançant el bon treball dels professionals que a més de marcar distàncies, demostren al públic en general que entre art i “poble pla” ( entre el que em trobo) hi ha una distància abismal.

Justament en aquest camí està l’argentonina Cristina Villa que en la seva exposició a l’espai Capgròs marca clarament els tempos de la dignificació fotogràfica alhora que ens demostra amb senzillesa quin ha de ser el concepte creatiu que va molt més enllà de la tècnica i la seva evolució.





I és que el treball de C.Villa l’englobem en el camp fotogràfic ja que aquest és la tècnica i el suport que empra però queda clar que el seu caminar va molt més enllà. Cristina Villa es mou en la recerca d’un equilibri de formes que molt bé es podria considerar perfectament que pertany al camp pictòric. I és que Villa, fotògrafa de fer i essència, entén perfectament el concepte de la tècnica com mitjà i no finalitat i ja li sembla bé.

D’aquí les seves investigacions tècniques amb tintes, colors , líquids i dissolvents per anar confegint formes mòbils que es construeixen i destrueixen en la seva modificació, i sols en un termini de temps de nivell micromètric, per aconseguir mitjançant la rapidesa fotogràfica aquest impossible , com ho és deturar el temps i convertir en fix i ingràvida aquella imatge de tal mínima durada.



Si a això i afegim l’habilitat en traspassar la imatge a un suport tèxtil a modus i manera d’una lectura plàstica ens trobarem davant d’una exposició en la que flirtegen en l’aposta conceptual forma i fons per assolir un resultat final que depassa el trompe l’oeil per afermar-se en la integritat d’una obra d’art rotunda i absoluta en la que les intencions ens parlen d’una sensibilitat creativa d’alt nivell, a la que a més a més sap adjuntar un component comunicatiu de gran alçaria.

Per això és ben fàcil recomanar aquesta exposició . Fons i forma, tècnica i concepte , es donen la mà per donar com a fruit una comunicació intensa i directa que diu molt de l’artista protagonista. I remarquen això, d’artista . Dir-li fotògrafa seria quedar-nos en un embolcall tècnic que ella ja fa temps ha depassat.

Felicitats.

(les fotografies , extretes del web de l'artista , podrien no formar part de l'exposició)