CRISTINA VILLA. ÉSSERS DE FUM

La fotografia ha assolit reconeixement de veritable art i s’ha col·locat a nivell de les  grans disciplines artístiques , amb departaments en els més importants museus  que conjuguen la modernitat , amb el reconeixement i la defensa de les més importants fundacions i comencen a consolidar-se les galeries dedicades únicament a ella.

Aquesta important salt evidentment que ha estat degut en bona part al gran avenç tecnològic de la fotografia en les últimes dècades. El pas de l’analògic al digital, facilitant al màxim noves experiències amb una immediatesa en el treball/lectura sense el decalatge que produïa l’obligatorietat del revelat, ha permès endinsar-se en aventures absolutament impossibles avans. Però la clau ha estat en l’aparició de bons creadors i artistes  que sense por han fet salt al buit sense xarxa, per endinsar-se al màxim a la recerca de les possibilitats expressives que ara li permeten el nous condicionaments fotogràfics.

Cristina Villa és sens dubte un d’ells. Gran dominadora tècnica , excel·lent en la fotografia descriptiva , - aquella en la que podem  considerar que  l’impuls va de fora a dins-, ha anat perfeccionat el salt a la introspecció des d’una sèrie de retrats que depassaven en molt el camp de les aparences , per seguir en aquest camp de la fotografia creativa ( de dins a fora) en la que el creador prepara, modifica i estableix els eixos i estructures de la imatge per aconseguir amb ells, plasmar de la manera més intensa les seves emocions i sensacions.

Una fotografia , la creativa, que amb un cert paral·lelisme amb la pintura ,  presenta els seus límits en l’abstracció, zona en la que justament ara està treballant l’artista , essent aquests ”éssers de fum” una magnifica carta de naturalesa. Cristina Villa a qui li agraden les dificultats, no en té prou amb crear esplendoroses imatges que ens portin a múltiples mirades , com era el cas de la seva anterior sèrie en la que jugava amb aigua i substàncies olioses per aconseguir dinàmiques i diferenciades expressions , que ara vol jugar amb un element tan eteri i per tan indomable, com és el fum, i a  més a més cercar que les formes que desenvolupa lliurament a l’aire creïn ressemblances que ens portin a una referència figurativa. És a dir intenta aconseguir la fusió de la fotografia creativa amb la descriptiva i el cert és que ho aconsegueix de manera ben brillant.

Però a més a més, junt amb  l’aspecte purament visual, l’obra de Villa ens referencia als cinc sentits. El seu sentit del moviment i el ritme ens apropa a unes sensacions musicals (oïda), mentre que el magnífic joc de llum , blancs i negres , dona un senti textural (tacte) a la seva obra que en el conjunt ens acosta quasi a sentir o imaginar els olors dels elements capaços de generar tals fums ( olfacte).En el cas del gust  , ens hem de permetre la llicencia del joc de paraules del gust , bon gust , que ens deixa a tots la contemplació d’aquesta magnífica exposició.

Cristina Villa és agosarada , valenta i enormement creativa. Té clar el que cerca i lluita per aconseguir els seus objectius. I ho fa amb una tècnica molt acurada i amb un sentit creatiu elevat , entenent que la clau de la comunicació en una obra d’art no és altre que la capacitat de generar el misteri per que en la recerca de la solució l’espectador s’introdueixi  al bel mig de l’aposta i participi plenament del sentit del creador.

Unes condicions , totes elles, plenament reeixides en aquesta mostra que s’exposa actualment a la saal d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors i de la que us recomanem de manera intensa una detallada , pausada i silent visita.

Felicitats.

(Les fotografies que apareixen en aqust post han restat extretes e les xarxes socials)

ESPAI D'ART. CRISTINA VILLA

http://m1tv.xiptv.cat/espai-d-art/capitol/cristina-villa

Aquí teniu el darrer Espai d’Art de m1tv amb el protagonisme de Cristina Villa, aquesta peculiar fotògrafa que ocupa l’espai capgròs amb “El desig de la mirada” , una especial exposició amb la que ens presenta el seu peculiar fer.

Cristina Villa aposta per la investigació, però no per una investigació ad hoc i sí per la investigació de la constància i tenacitat en relació a modus, elements , tècniques i maneres. D’ella  n’obté uns resultats com els exposats en els que jugant a l’ambigüitat i en un trompe l’oeil constant, fa juguesca de conceptes , tècniques i realització per aconseguir unes obres fotogràficament inquietants i plàsticament seductores.

Una entrevista que paga la pena i una exposició que encara més per el que us recomano de manera intensa la seva visita. 

EL DESIG DE LA MIRADA. CRISTINA VILLA

La fotografia ha assolit ja el nivell de gran art. La seva entrada a les col·leccions i museus, la seva participació en totes les fires internacionals d’art etz, la col·loca en un lloc capdavanter de la creació artística que a més s’amplifica en la lectura sinèrgica que li dona l’art emergent que l’empra per a moltes situacions.

Aquest fet però comporta també un element negatiu que s’ha de centrar en la tecnologia i la popularitat. El fet de que tots som eternament fotògrafs degut a aquest artilugi que abans servia per establir comunicacions telefòniques i que ara serveix per a molt més i que en diem “mòbil” , ha convertit en teòric artista a qualsevol ciutadà que en tot moment pot crear un “fet” teòricament artístic que a més a més , per la circumstància sort pot assolir un nivell de teòrica qualitat prou remarcable.

Això per no parlar de la tecnologia pròpiament dita que permet en el seu ús variar del tot la realitat fotogràfica per convertir-la en una realitat inventada amb tot el molt que aquest pot servir d’element artístic creatiu.

Aquesta reflexió global que penso s’acosta prou a la realitat i que és abastament perjudicial per els conreadors de l’art fotogràfic, sols pot salvar-se i recuperar-se mitjançant el bon treball dels professionals que a més de marcar distàncies, demostren al públic en general que entre art i “poble pla” ( entre el que em trobo) hi ha una distància abismal.

Justament en aquest camí està l’argentonina Cristina Villa que en la seva exposició a l’espai Capgròs marca clarament els tempos de la dignificació fotogràfica alhora que ens demostra amb senzillesa quin ha de ser el concepte creatiu que va molt més enllà de la tècnica i la seva evolució.

I és que el treball de C.Villa l’englobem en el camp fotogràfic ja que aquest és la tècnica i el suport que empra però queda clar que el seu caminar va molt més enllà. Cristina Villa es mou en la recerca d’un equilibri de formes que molt bé es podria considerar perfectament que pertany al camp pictòric. I és que Villa, fotògrafa de fer i essència, entén perfectament el concepte de la tècnica com mitjà i no finalitat i ja li sembla bé.

D’aquí les seves investigacions tècniques amb tintes, colors , líquids i dissolvents per anar confegint formes mòbils que es construeixen i destrueixen en la seva modificació, i sols en un termini de temps de nivell micromètric, per aconseguir mitjançant la rapidesa fotogràfica aquest impossible , com ho és deturar el temps i convertir en fix i ingràvida aquella imatge de tal mínima durada.

Si a això i afegim l’habilitat en traspassar la imatge a un suport tèxtil a modus i manera d’una lectura plàstica ens trobarem davant d’una exposició en la que flirtegen en l’aposta conceptual forma i fons per assolir un resultat final que depassa el trompe l’oeil per afermar-se en la integritat d’una obra d’art rotunda i absoluta en la que les intencions ens parlen d’una sensibilitat creativa d’alt nivell, a la que a més a més sap adjuntar un component comunicatiu de gran alçaria.

Per això és ben fàcil recomanar aquesta exposició . Fons i forma, tècnica i concepte , es donen la mà per donar com a fruit una comunicació intensa i directa que diu molt de l’artista protagonista. I remarquen això, d’artista . Dir-li fotògrafa seria quedar-nos en un embolcall tècnic que ella ja fa temps ha depassat.

Felicitats.

(les fotografies , extretes del web de l'artista , podrien no formar part de l'exposició)