CRISTINA VILLA. ÉSSERS DE FUM

La fotografia ha assolit reconeixement de veritable art i s’ha col·locat a nivell de les  grans disciplines artístiques , amb departaments en els més importants museus  que conjuguen la modernitat , amb el reconeixement i la defensa de les més importants fundacions i comencen a consolidar-se les galeries dedicades únicament a ella.

Aquesta important salt evidentment que ha estat degut en bona part al gran avenç tecnològic de la fotografia en les últimes dècades. El pas de l’analògic al digital, facilitant al màxim noves experiències amb una immediatesa en el treball/lectura sense el decalatge que produïa l’obligatorietat del revelat, ha permès endinsar-se en aventures absolutament impossibles avans. Però la clau ha estat en l’aparició de bons creadors i artistes  que sense por han fet salt al buit sense xarxa, per endinsar-se al màxim a la recerca de les possibilitats expressives que ara li permeten el nous condicionaments fotogràfics.

Cristina Villa és sens dubte un d’ells. Gran dominadora tècnica , excel·lent en la fotografia descriptiva , - aquella en la que podem  considerar que  l’impuls va de fora a dins-, ha anat perfeccionat el salt a la introspecció des d’una sèrie de retrats que depassaven en molt el camp de les aparences , per seguir en aquest camp de la fotografia creativa ( de dins a fora) en la que el creador prepara, modifica i estableix els eixos i estructures de la imatge per aconseguir amb ells, plasmar de la manera més intensa les seves emocions i sensacions.

Una fotografia , la creativa, que amb un cert paral·lelisme amb la pintura ,  presenta els seus límits en l’abstracció, zona en la que justament ara està treballant l’artista , essent aquests ”éssers de fum” una magnifica carta de naturalesa. Cristina Villa a qui li agraden les dificultats, no en té prou amb crear esplendoroses imatges que ens portin a múltiples mirades , com era el cas de la seva anterior sèrie en la que jugava amb aigua i substàncies olioses per aconseguir dinàmiques i diferenciades expressions , que ara vol jugar amb un element tan eteri i per tan indomable, com és el fum, i a  més a més cercar que les formes que desenvolupa lliurament a l’aire creïn ressemblances que ens portin a una referència figurativa. És a dir intenta aconseguir la fusió de la fotografia creativa amb la descriptiva i el cert és que ho aconsegueix de manera ben brillant.

Però a més a més, junt amb  l’aspecte purament visual, l’obra de Villa ens referencia als cinc sentits. El seu sentit del moviment i el ritme ens apropa a unes sensacions musicals (oïda), mentre que el magnífic joc de llum , blancs i negres , dona un senti textural (tacte) a la seva obra que en el conjunt ens acosta quasi a sentir o imaginar els olors dels elements capaços de generar tals fums ( olfacte).En el cas del gust  , ens hem de permetre la llicencia del joc de paraules del gust , bon gust , que ens deixa a tots la contemplació d’aquesta magnífica exposició.

Cristina Villa és agosarada , valenta i enormement creativa. Té clar el que cerca i lluita per aconseguir els seus objectius. I ho fa amb una tècnica molt acurada i amb un sentit creatiu elevat , entenent que la clau de la comunicació en una obra d’art no és altre que la capacitat de generar el misteri per que en la recerca de la solució l’espectador s’introdueixi  al bel mig de l’aposta i participi plenament del sentit del creador.

Unes condicions , totes elles, plenament reeixides en aquesta mostra que s’exposa actualment a la saal d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors i de la que us recomanem de manera intensa una detallada , pausada i silent visita.

Felicitats.

(Les fotografies que apareixen en aqust post han restat extretes e les xarxes socials)