DADES QUE FAN PLORAR

La passada setmana la Generalitat va fer públiques les dades de l’Informe de l’observatori de Públics en el que pertoca al patrimoni artístic en que revisa les dades de 776 equipaments catalans. Unes dades enormement desencisadores  les agafem per on les agafem.

A grans trets hem de dir que els visitants es concentren en 12 museus/equipaments  amb les següents dades . Encapçala el rànking La Pedrera ( dirigida per cert per la mataronina Marga Viza) amb 1.207.667 visitants, seguit per el Museu Dalí amb 1.134.234 vt, el Picasso amb 994.895, al MNAC amb 820.516, Cosmo caixa 757.245, Caixa fòrum  753.944, castell de Montjuic 734.460, Park Güell  454.289, CCCB 456.293, Fundació Miró 425.067 , MACBA  324.584 ,Museu Marítim 300.339.

Unes xifres ben aclaridores de per on van els trets, encara que si aprofundim ens trobem per ex. que en el cas del Museu Picasso, sol un 2% dels visitants son de la ciutat de Barcelona, xifra que es repeteix en el que pertoca a Catalans i  espanyols, el que fa que un 94% son visitants estrangers.

Però si apropem la mirada i ens acostem a la realitat propera ens trobem per ex. amb les següents dades:

Can Serra . Museu de Mataró 7963 visitants, (1288 exposició permanent i 6675 de les mostres temporals) el que dona un promig de 26 persones/ dia.

Ca l’Arenas 1870 visitants., és a dir aprox 11 persones /dia.

Clos Arqueològic Torre Llauder 2348 viixitants.

Fundació Palau a Caldetes  3256  visitants

Museu del Càntir d’Argentona. 11270 visitants, del que 6199 son de l’exposiicó permanent.

Aquí, en aquest enllaç podeu trobar aquestes i altres dades per que en feu les lectures pertinents .En els llistats no hi ha sales d’exposició com Can Palauet, Can Caralt o el Museu Monjo, o la Nau Gaudí de la que espero en poc fer-vos públiques les dades oficials. però no cal ser expert per veure que les coses no van bé en els reductes oficials.

Unes dades que haurien de fer reflexionar, provocar canvis, establir sinergies, ets, Però al menys en el que pertoca a Mataró tot segueix igual. Enrocats a la Beneficència amb l’art contemporani, en fotent-se dels plàstics i desitjant enfonsar-los . sense idees, sense projecte fora d’aquell que els beneficia en el curricular o el crematístic, Cultura de Mataró és la demostració de la corrupció intel·lectual existent al país.

Dimecres passat s’inaugurà la darrera exposició de la col·lecció Bassat. Algú pot entendre que la directora del Museu de Mataró, Anna Capella,  no hi fos present?. Doncs no hi era. Un fer que en qualsevol ens professional hauria provocat l’acomiadament immediat. Però aquí res de res, ni va estar en la roda de premsa , ni en l’acte inaugural ni s’ha excusat , ni res de res. Tranquil·la a la seva taula, amb tocs a l’esquena dient-li “olé els teus ovaris”.

I així anem, Amb xifres que fa que Argentona ens passi les mans per la cara i demostrant que sí que a capgrossos no ens guanya ningú.

Xifres son xifres que diria Cruyff , però demostren moltes coses , com per ex. que és obligada la dimissió el regidor de Cultura i el cessament de tots els seus adlàters.

És clar, això si volem ser ciutat considerada en el camp cultural, però per ser-ho cal treballar, a voltes amb propostes simples com per ex. imaginar  una visita amb tres eixos. Barroc (Dolors i Viladomat), Modernisme ( Casa Coll i Regàs, la Confiança, Nau Gaudí) i art català contemporani català ( Col·lecció Bassat).

Però per això cal treball, feina , il·lusió, desig i amor per l’art i la ciutat, elements tots ells inexistent allà on domina el poder cultural a Mataró.