Corria l’octubre del 78 quan Alfons Alzamora realitzava la seva segona exposició professional. Ho feia a l’Abast , una galeria mataronina que es trobava al carrer Sant Bru. Jugava llavors amb unes figures deliqüescents en el que el joc de tintes i duplicats emmarcaven en una plàstica dinàmica en el camp de la pseudofiiguració.
Ara, quaranta anys
més tard torna a la comarca i ho fa amb
una magnífica mostra a Can Caralt , el Museu Arxiu de Llavaneres , sota l’eix
de la figura de Ambrosia de Castello, figura d’una genovesa històrica de la que
diu la llegenda es va enamorar perdudament Ramon Llull. Una exposició a cavall
de les que acaba de realitzar a Madrid i la Haia i abans de marxar cap a la
ciutat belga de Spa.
Com molt bé explica en el catàleg , Alzamora està , com
tants d’altres artistes , subjugat per la figura de la menina ( dames de
companyia de les infantes), una figura amb geometria especial ja que en un
reduccionisme geomètric ens trobem davant d’una zona semicircular damunt del
qual emergeix el cos d’estructura paral·lepipèdica. Si a aquesta figura
esquemàtica hi afegim els elements complementaris de la mateixa , podrem
entendre amb facilitat la seducció que
les menines han tingut i tenen en tants i tants creadors, fora de la relectura
de l’obra de Velázquez realitzada també per tants d’altres.
Alzamora es mou en la integració d’un cert constructivisme
volumètric amb l’abstracció en la que el submergeix. Si el cubisme és la
desconstrucció de la figura en diverses formes geomètriques, Alzamora juga
justament al contrari , en la construcció de les seves figures protagonistes
mitjançant un veritable puzle de formes geomètriques però de modus i manera que
aquestes no quedin rígidament marcades i si entrellaçades amb la cimentació
d’una abstracció que dominant l’obra li dona cos.
Tot això amanit amb una tècnica exquisida en la que el color
és el complement imprescindible. Un color adequat en cada moment i a cada
circumstància, que en aquesta ocasió es concentra en el joc de vermells, en la
diversitat de les seves tonalitats des del més vermell sang fins a un vermell
ataronjat, un color dominant al costat d’un blau complementari que fa perfectament
la seva funció en obres de menys mida i intensitat.
Un treball que s’entén a la perfecció en veure l’escultura que presenta i veure la seva translació a la bidimensionalitat en les peces que té al costat. Allà es descobreix el secret i s’evidencia el mestratge de tan gran artista.
Nani Mora , alcalde de la població, comentava encertadament
que mentre que en moltes exposicions hi ha xerrameca en entrar a la sala, en
aquesta la xerrameca esdevenia silenci davant l’aclaparador de l’obra i el
muntatge. Un treball dominant que s’abraona damunt l’espectador per dominar-lo
i subjugar-lo amb la seva aquiescència ja que
no entenen la raó, si entén que es troba davant d’un art de
qualitat que li comunica intensament un
munt d’emocions i sensacions.
Dona Ambrosio de Castelo una gran exposició, a bon segur de
les millors de la temporada , que ningú s’hauria de perdre.
Una exposició que demostra el nivell d’Alfons Alzamora
feliçment retrobat a la comarca amb aquesta exposició de la que joiosament us
fem convidada a una detinguda visita.
Felicitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada